You are currently browsing the category archive for the ‘voluntariat per la custòdia del territori’ category.

IMG_6096

“Sóc voluntari(a)
tinc cura de la terra
i aprenc de la meua gent”.

Hui és el dia Internacional del Voluntariat. Gràcies a ell duem anys podent realitzar moltes activitats que reverteixen en la millora del nostre entorn. Gràcies per dedicar part del vostre temps a l’entorn i a les persones amb qui conviviu.
D’altra banda, esperem poder reprendre el voluntariat per la custòdia del territori el proper any. Moltes gràcies!

Anuncis

Joan Canet Carbó
Hui hem conegut un poc sobre les abelles i la mel que es fa ací, a la Vall del Vernissa. En la jornada de hui l’hem partit en dues parts.
En la primera part hem agafat una caixa d’abelles de color gris i l’hem restaurada. Aquesta caixa l’hem restaurada d’aquesta forma. En primer lloc l’hem polida i envernissada. Després hem agafat uns quants panels d’abelles i els hem llevat tots els fils d’aram per a poder polir-la millor. Seguidament, també, els hem envernissat.
En acabar de polir-ho i envernissar-ho tot hem anat a esmorzar, parlar, descansar un poc, durant 10 minuts.
Seguidament hem fer la segona part. Aquesta consistia en la explicació d’un apicultor que ha treballat tota la seua vida en l’ofici, en la qual ens ha explicat com la seua família, de generació en generació, ha anat fent, canviant, innovant, noves tècniques per a recollir mel. Després ens ha explicat tots els processos per els quals s’ha de passar per a fer la mel.

Ja tenim al web del Grup Radio Gandia http://www.radiogandia.net/ durant aquesta setmana, el programa del passat dilluns 8 d’agost on ens van entrevistar per a parlar sobre el voluntariat per la custòdia i les tasques després del foc a Ròtova.

“No som imparcials, clar, tenim una certa passió”, però vaja, no està mal, veritat?

I ací, tot seguit, l’entrevista a Laura i José Maria:

Dijous 28  de juliol,  joliol que diuen en el terreny…pujem a la casa dels Garcies, propietat del Centre Excursionista de Ròtova, situada al barranc d’Atanasi de la serra Grossa, o de Marxuquera que diuen per la  contornada.

Si recordem, el passat divendres 8 abril va entrar el foc, ja de nit, per ponent, des de la muntanya del terme de Benicolet, escampant-se ràpidament pels termes veïns de Llutxent, Pinet, Almiserà i Ròtova, en un cap de setmana extremadament calorós i amb deficient defensa contra el foc, coincidint amb altres incendis a prop i la retallada de mitjants econòmics i tècnics als últims anys a l’administració autonòmica valenciana, gestora i responsable principal de tot allò; després de 20 anys des de l’últim incendi (meitat de juliol de 1991), ara que ja començava la muntanya a prendre consistència en quant al verd…què podem dir, amb tot el que ja s’ha dit de bo i de menys bo al voltant del tema des d’aleshores. Puix això, el principal ara és l’implicació, amb molta cura i estima per la muntanya, que , com ens deia l’altre dia Vicent Faus pare a la seva classe de les jornades de formació del voluntariat, “que la muntanya es trobe orgullosa de nosaltres, els seus amics, les persones que l’estimem”…(Recordeu també el video del programa de RTVV  “Medi ambient” http://youtu.be/B0LgTA73Z8E ). A més a més podriem repassar l’entrada del Quadern de l’Ecomuseu adient “Després del foc” https://vernissaviu.wordpress.com/2011/05/30/despres-del-foc/, així com la del nostre web: http://vernissaviu.org/index.php?option=com_content&view=article&id=288:avaluacio-dels-efectes-de-lincendi-a-les-microreserves-de-rotova&catid=48:noticies&Itemid=18

En aquest sentit, i tot i que ara ens posem a escriure  del tema, el que volem és comptar un poc de la faena que hem fet mitjançant el voluntariat per la custòdia del territori VOLCAM 2011 de l’Ecomuseu Vernissa Viu l’altre dia al barranc d’Atanasi.

No més que entràvem al barranc, per la zona de baix, a la senda (PR-100), per la microreserva de flora i reserva de fauna, ens trovàbem alçant la vista el vol planetjador i de centinel·la d’un àguila, tota una mena de regal de benvinguda al grup de voluntariat… xino-xano anem putjant, poem a la font de les Galeries, i en un espixonet més,  ja ens trobem a la casa. Ens organitzem i distribuïm entre els bancals d’en front i del costat de la casa…i…anem fent!!!

Talllar llenya morta cremada dels matolls i pins, amuntonar-la, refer trossets de marge, amuntonar pedra per a deixar-la preparada per a properes ocasions, segar llengüeta de pardal enfilada per les oliveres i garrofers on no cal això, amuntonar i acoltxar amb les restes de la sega on més aprofite sense traslladar lluny…

La calor no és forta pero ja estem desvanits al cap d’unes hores, o siga que cal esmortzar i reprendre energia, i xarrar en companyia, compartint amanida de ceba i tomaca de la gent del Centre, i per a acabar alguna gent café, i7o tabac.

Ja reposats, continuem un parell d’hores fent faena, la calor domina, anem parant, conscients de l’esforç, del nostre granet, i de tota la tasca que cal fer, d’ací endavant, en la que , per suposat, està convidada tota la gent que vullga…“Entre tots ho farem!!!!”

José Mª Peiró

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Ahir al matí sobre les 7,30 h. el primer protagonista del dia va ser el càlid vent que ens va acompanyar fins a la zona de les Planes, lloc el qual repetim per intentar acabar el mur de pedra que restaurem poc a poc la vegada anterior.

Comencem a treballar en dos grups, mentre uns anem pujant en alçada el marge anterior mesurant-ho amb la llença, l’altre grup intentava també recuperar un altre tros de marge que hi havia a la cantonada a la mateixa alçada.
Seguim amb la tasca de recollir pedres amb diferents mides, treballar-lis una mica si era necessari i seguir amb les peces de puzle.
Després quan ja teniem algunes pedres del marge carejat, reompliem la part posterior amb rebles i pedres més petites.

La calor es feia notar cada vegada més a mesura que avançava el dia, però abans que ens castigués més el sol vam decidir prendre’ns un descans.

El nostre amic Juanma ens va oferir menjar i beguda molt fresca, la qual s’agraïa molt.

Després del merescut descans reprenem de nou la tasca pujant cada vegada més l’alçada del marge, i omplint amb pedres de diferents mides per fer-ho més consistent.

No vam poder rematar la feina, ja que és bastant costós, i el sol acompanyat amb el vent tan càlid ens estava castigant físicament, al cap d’una hora vam decidir deixar-ho ja perquè era impossible suportar la forta calor.

Baixem novament per la senda que haviem recorregut anteriorment fins arribar als cotxes, on vam pujar nosaltres ens marcava 48 °C,  una temperatura que no vaig arribar a creure-m’ho del tot, però després vaig confirmar que si què era la real, ja que a la televisió van anunciar que a València arribem als 45Cº i Sevilla 47 Cº, un dels dies més calorosos de la meva vida (almenys per a mi …).

Esperem poder tornar a rematar el començat, però millor encara que les temperatures no siguin tan altes com aquests dies, per tal de poder treballar en millors condicions.

Mª Jesús Ribes i Gabarda (Susa)

Fotos de l’autora i l’ecomuseu Vernissa Viu

Hem quedat matinet a la plaça del poble de Ròtova. De moment no fa calor però a poc a poc, el sol s’alça i va escalfant-ne l’ambient. Anem a la finca de Jesús Alonso, amb acord de custòdia amb l’ecomuseu.  Feia temps que no hi anàvem i ja tocava, la veritat. Com recordareu,  durant el primer voluntariat de 2008 vam refer dues solcides d’un mur de pedra seca, alhora que arreglàvem un poc els vells garrofers d’este lloc.

En arribar ens sorprén el nivell d’aigua que encara s’aguanta al pont del riu, a estes altures de l’estiu. Sembla que el Vernissa es va recuperant lentament… Per altra banda sorprenem un parell d’agrons dalt d’un gran pi, on segurament s’han quedat descansant per la nit. També s’aprecia el canyar del camí que anava invaïnt l’accés del sender PR-100 i que no fa molt han llevat.

Després de la breu familiarització amb l’entorn i una observació del tall, traguem les ferramentes , ens organitzem i ens posem mans (enguantades) a la faena.

Este hivern s’havien trencat un nou tros de mur i un cimal d’un garrofer.

La nova solcida ens estorba molt.  El marge sembla consitent i fort i no tenim resposta clara de perquè s’ha obert. A pesar de que ja no disponem de més jornades de voluntariat, tractarem d’avançar la faena tot el que es puga.  Separem per tamanys la pedra caiguda, buscant la cara i llevem tot el que podem de terra de la part interna. També tallem encara que siga el més menut del ramerío sec  del garrofer, doncs no hem portat més que tissores, però és convenient evitar que tot el pes del cimal descanse al mur i puga acabar provocant una nova solcida, per la qual cosa, tallem totes les branques adients.

El matí s’envola i ho tenim que deixar el que tenim entre mans amb una llença que anivella una primera fila de pedres grosses encara no tancada i el desig de poder tornar aviat.

Aquest matí, ben d’hora com és habitual en gairebé totes les activitats de l’Ecomuseu, hem anat per la partida de les Planes de Ròtova, on té una extensió de muntanya el nostre amic rotoví Juanma Camarena.

Ens ha acompanyat i ens ha transmès part de la  seua saviesa Vicent,  veí de la Font d’en Carròs  amb més de trenta anys d’experiència com a mamposter treballant marges.

Hem avançat amb el cotxe part del camí que arriba fins al territori del nostre amic Juanma, i després hem seguit a peu durant uns 10 minuts fins arribar al punt exacte. Hem estat al mateix temps observant el paisatge que tenien les muntanyes del voltant que és molt bonic.

Amb aixades, cabassos, ganxos, martells i alguna que altra eina més hem començat a arreglar un tros de marge que estava per restaurar, hem tret tota la terra i pedres que havia, ho hem buidat, mentres un altre grup anava traient i carejant pedres per a la posterior reconstrucció del marge.

Vicent ens anava donant els consells i pautes a seguir que ell va d’aprendre durant molts anys.

Després d’esmorçar hem continuat treballant, primer de tot hem posat un cordell o “llença” per poder fer un marge anivellat i poder treballar en alçada més o menys correcta.

Les pedres de baix solen ser les més grans, ja que han de suportar més pes, i després es va omplint de rebles i pedres més  menudes.

Per el moment no hem pogut finalitzar aquest marge,pero hem quedat prou contents de la feina que hem fet avui, la setmana que ve possiblemente tornem per acabar-ho.
Agraïr la col.laboració al amic Juanma per poder reempendre una tasca que està quasi oblidada i al mestre mamposter Vicent.

Mª Jesús Ribes i Gabarda.

Fotos de l’autora i l’ecomuseu Vernissa Viu

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Twitter Updates

Articles