You are currently browsing the category archive for the ‘visita’ category.

Xavi Ródenas. Al voltant de la visita que ens va realitzar la Universitat Popular de Gandia (UPG).

Un diumenge de núvols es va transformar en un diumenge de sol i calor extrem gairebé  d’estiu caminant per les contrades de la vall de Vernissa. El grup, com ja és costum, amb totes les places cobertes, estava content i ansiós per caminar i conèixer aquell riu misteriós que sembla que no és molt conegut entre els saforencs i saforenques. A Ròtova ens va rebre el seu porrat, que va animar a que alguns allargaren l’excursió disfrutant d’un dinar de porrat.

Però abans vam caminar a la vora del Vernissa, seguint els seu giravolts i parlant del treball d’un col·lectiu, el del Col·lectiu Vall de Vernissa, que a través d’un ecomuseu, l’Ecomuseu Vernissa Viu (www.vernissaviu.org) està fent la incansable feina de demostrar que un altre model de territori és possible, que una altra agricultura, una altra cultura forestal, un altre paisatge i una altra economia poden funcionar i són més dignes per a les persones i per a la natura. Pel camí, xino xano, vam parar a conèixer el treball de l’ecomuseu en una de les finques que tenen custodiades. Amb un acord de custòdia entre el propietari i l’ecomuseu han aconseguit restaurar uns murs de pedra seca, podar uns garrofers grans i uns pins molt bonics al marge del riu. A la gent li va agradar molt aquesta experiència i es va crear un ambient de debat i questions. Seguint el riu, vam arribar al punt possiblement més divertit i que ja anunciàvem al full; creuar el riu Vernissa descalçats/des. En aquell punt, les reflexions del grup ja eren de sorpresa i alegria pels paisatges tant bonics que anàvem trobant així com per veure un riu tan viu i tan ple d’aigua, un escenari que la majoria no esperaven trobar.

Creuar el riu i xafar l’aigua fresca van ser una experiència molt agradable i divertida; tot seguit vam esmorzar en la raconada més impressionant del passeig, un estret on les pinades de pi blanc arriben al riu i el paisatge és espectacular. Un moment màgic.

Reiniciàrem el camí parant un minut per gaudir del Balançat, una presa o assut molt agradable i fotogènic. La vall es tornà a obrir i, amb el riu preciós sobre una llosa de roca, van aparèixer Almiserà i Llocnou. Fins al primer poble ens apropàrem per conèixer el seu bell safareig que va servir per recordar les dones i la seua lluita constant i universal contra el masclisme i la violència de l’home i d’una societat que durant segles les va considerar un gènere inferior i de segona classe. Vam fer el tomb pel poble, vam visitar el molí, el seu sistema de reg milenari i vam tornar pel camí vell cap a Ròtova, passant per la Venta Andreu i acomiadant-nos en un ambient festiu i calorós a l’entrada del poble, desitjant que l’ecomuseu continue la tasca que està fent i que les excursions de la UPG ens continuen duent a les raconades de la nostra comarca.

Anuncis

El divendres passat vam rebre a l’Ecomuseu la visita dels alumnes de la Nau Gran de la Universitat de València en Gandia. Dirigits per Joan Noguera i acompanyats per Jordi Puig i Xavi Ródenas, van visitar diferents experiències de la vall de Vernissa.

Primer es van aproximar a Ròtova per conèixer el Centre d’Interpretació de la Pansa i després van anar a Llocnou on van visitar una de les finques que tenen signat un acord de custòdia amb l’Ecomuseu Vernissa Viu, la finca de la nostra companya Carme. Ella ens va preparar una taronjada ecològica i l’ecomuseu va posar un tros de coca dolça de forn.

En aquell magnífic ambient, Carme va explicar l’acord que té amb l’ecomuseu, que li permet realitzar comandes a una cooperativa de consum responsable del nord de l’estat espanyol i com també es veu afavorida per la visita d’un voluntariat que l’ajuda a l’estiu. Per altra banda Xavi va explicar com l’ecomuseu aconsegueix d’aquesta forma recolzar i animar a propietaris de la vall a fer agricultura responsable o a mantenir aquestes iniciatives de les quals ens beneficiem tots i totes. Després de disfrutar d’una magnífica posta de sol, ens vam apropar passejant fins a Llocnou, on el grup va visitar l’exposició que l’ecomuseu i l’Ajuntament de Llocnou han organitzat a la casa de cultura.

Allí es va explicar un poc més sobre l’ecomuseu i la seua manera de funcionar i es va lliurar a cada visitant un quadernet i un fullet explicatiu de l’ecomuseu. Posteriorment el grup, molt interessat durant tota la jornada, va reprendre la tornada cap a Gandia.

Una experiència viva que pretén fer veure que la ruralitat encara és possible i, a més a més, d’una forma sostenible i responsable amb el territori.

Xavier Ródenas, guia de l’excursió organitzada per la UPG.

Un fred hivernal combinat amb un sol esplèndid i una visibilitat absoluta, van ser els ingredients per a engegar una excursió que va comptar amb més convidats del que és habitual. La visita al barranc de les Galeries de Ròtova sempre és grata i per això s’ha repetit durant aquests 6 anys d’excursions obertes i gratuïtes. I un dels motius és clar, sumat al paisatge, al riu Vernissa, al castell de Borró i al barranc amb aigua viva, és sense cap dubte, el Centre Excursionista de Ròtova i la perla que han cuidat i protegit durant els últims 30 anys que es diu Casa dels Garcia. Allí, en una propietat forestal gran, el centre va restaurar una casa de muntanya i els marges de pedra seca, va podar i estassar la vegetació, va plantar un fum d’espècies, recuperat els camins, dissenyat i col·locat cartells i, des de fa uns anys, gestiona dos microrreserves declarades per la Generalitat: una de flora i altra de fauna. És per això que la visita és una experiència fonamental.

Aquesta vegada el paisatge no era tan espectacular com les altres vegades. Lamentablement, el foc fou el causant d’aquest canvi. L’any passat, en la nostra visita anual, encara vam gaudir del bosc mediterrani verd i humit. Aleshores no sabíem que es tractava d’una despedida. Així que, aquesta vegada vam remuntar el senderet apenats pel record del qual tantes vegades havíem vist i ara se’ns negava. Així i tot, el soroll de l’aigua baixant pel barranc d’Atanasi, les murtes rebrotades, els margallons renascuts, l’herba verda i els primers pericons blancs feien del passeig un moment agradable i esperançador.

A més a més, comptavem amb la companyia de dos bons amics del centre, Vicent i Joan, que ens van anar explicant les coses que amb tanta passió i estima fan per la natura i per aquell barranc. Quan vam arribar a la Casa, allí l’ambient es va transformar en quasi festiu; l’esmorzar i l’alegria van omplir el moment. Allí hi havia uns joves del centre que, com els nous rebrots, estaven plantant sobre el que s’havia cremat encara no fa un any. De les desgràcies sovint apareixen coses bones; era una imatge bonica veure aquells xicots treballant la terra per plantar vida de nou. Després vam seguir el camí fins al castell de Borró, talaia inexpugnable que controlava tota la vall i on atentament vam escoltar els altres dos convidats nostres. Primer, Helena, del MAGa, va explicar qui era Darwin i el treball que des del Museu Arqueològic de Gandia aquest grup de professionals estan fent per difondre no només aquests personatges vitals per a la nostra societat i per al nostre coneixement, sinó també al voltant de la divulgació a través de tallers i exposicions, del nostre patrimoni natural i cultural, sense deixar d’entendre que l’un sense l’altre no existirien.

Després el va rellevar Carles Miret, l’arqueòleg saforenc, qui va fer un gran esforç per resumir el magnànim patrimoni històric que abasteix la nostra comarca i, en concret, aquelles muntanyes de Ròtova, un patrimoni majoritàriament abandonat, que va restar oblidat durant els anys de la passada etapa de construcció massiva i de la riquesa especulativa que va generar. Mai van arribar diners per aquest, el nostre territori.

Així que un tant apenats per la degenerativa situació del nostre patrimoni, vam enganxar la sendeta del barranc Blanc, camí al riu Vernissa i des d’allí cap a casa, on segurament un bon dinar ens va ajudar a rumiar tot el que havíem vist i après.

Podeu veure més imatges al blog de la UPG.

Twitter Updates

Articles