You are currently browsing the category archive for the ‘Impressions’ category.

Ens passem un correu de la gent del Centre Excursionista de Ròtova que adjuntem amb les fotos adients:

Estimats socis i companys, el passat dia 18 maig, vam rebre la visita d´un equip de RTVV CANAL 9 i els responsables de microreserves de flora i la reserva de fauna de les Rates Penades, vam dinar tots junts al bar Nou del poble de Ròtova i després es van visitar les microreserves.
.
La idea és comprovar com evoluciona la recuperació de les espècies afectades pel greu incendi patit.

Va semblar que les plujes han afavorit l’ eixida (inherent) dels primers brots de les plantes i estem a l´espera del tècnic de fauna per veure la colònia de les rates penades com s´ha vist afectada.

Vos adjuntem  unes imatges del dia:

Centre Excursionista de Ròtova

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Els últims hiverns el riu portava aigua in crescendo gràcies a l’abundància de plutges de tardor així com al decreixement dels regs,  fins a aquesta temporada, en què es va trencar la sèrie plutjosa quedant el riu pràcticament sec durant tot l’hivern.

Aquesta tardor i aquest hivern passats, tot i haver plogut no ha estat prou com per a tenir bones i polongades saons i  alimentar els aqüífers de les fonts, algunes de les quals, fins i tot resentides i amb cabals minvants últimament.

I el nostre Vernissa, naturalment, llevat dels gorgs no en tenia d’aigua, la resta del mateix ni gota. Feia dues setmanes tinguérem un bon episodi de plutges que va deixar una bona saoneta, i ara, dijous i divendres passat, just després del Dia Meteorològic Mundial (http://www.wmo.int/worldmetday/index_es.html)  ha tornat a ploure, acumulant-se bona cosa d’aigua. Els troncs dels pins es van quedar totalment mullats (cosa que passa a partir d’uns 40 -50 mm de precipitació), i la terra bé ensaonada.

Per Pinet es van enregistrar 117 mm. I no sol fallar, quan el riu està sec i per Pinet plou més de 100 litres (per metre quadrat) el riu se plena d’aigua. I així ha estat. Ara, tot i que deixe de ploure, s’aguantarà unes setmanetes. Però esperem que estes no siguen les últimes pluges de la temporada i què les catifes de blancs ranuncles puguen amagar una nova generació de renocs i gripaus, per exemple.

Esperem també, fer comboi, ara en primavera, al tram de riu què ens vam animar a inspeccionar periòdicament amb la fundació Limne http://www.limne.org/ .

Totes les fotos són del passat divendres 25 de març i estan fetes als termes de Ròtova (des del pont i la part nova que mira al riu i poliesportiu),  Llocnou i Almiserà (pel Racó Tancat, ja fitant amb el terme veí de Benicolet).

Encara estem digerint, per així dir-ho, tot allò que es va cuinar i menjar aquest cap de setmana passat al Mas de Noguera. El lloc (  http://www.masdenoguera.coop/val/contenidos_val.php ) acollidor i propici com a pocs per tal de juntar-se gent de tot arreu del país, i de més enllà fins i tot, en una trobada tan necessària i esperançadora: ens referim a la “TRoBaDa PeR La TeRRa – PRoDuCIenDo Y CoNSumIenDo PaRa La CoNSTRuCCIón De La SoBeRANÍa aLImeNTaRIa en eL PaÍS VaLenCIà” (http://www.masdenoguera.coop/upload/20110118112415.trobada_per_la_terra1.pdf ) , a la què, fins i tot el disseny amb el seu format i composició estan  fets amb molta cura i mirament;  l’alternància de majúscules i minúscules del títol i la resta d’encapçalaments del text del cartell, a banda de curiosa potser també es relacione amb l’esperit i filosofia que envolten les jornades i la pròpia temàtica de la soberania alimentària (*).

Trobem convenient, com explicàvem al principi, escriure ja una mena de crònica personal i ecomuseística, si es permet la paraula.

Dissabte de bon matí eixint de València per tal d’arribar justets de temps d’escomençar la jornada Hugo de l’associació Nerolí, Pilar de l’associació de consumidors La Llavoreta de València i qui ho conta. També arriben altres companyes de l’ecomuseu com Rebeca amb uns amics amb qui coincidírem, Eli i Antoni, entre tanta gent, més tard.

Incrits i presentats, el matí s’en passa volant amb dinàmiques de grups amenes i participatives. M’apunte al grup d’organitzacions amb Hugo. Les companyes al de consum. També tenim després d’un descans una visita a triar a alguna de les activitats del Mas de Noguera. Tot està interessant però cal triar i ens decidim, personalment per la visita a la granja  i corrals dels variats animals (gallines valencianes i d’altres americanes, ànecs i oques, ovelles de l’autòctona guirra i vaques de llet)…. Dinar al solet i continuem tractant de definir i caracteritzar els principals objectius i reptes de les organitzacions, els grups de productores i productors, i els grups de consumidores i consumidors. Comentar que era patent la presència igualitària de dones i homes a la jornada. Propostes pràctiques d’altres punts de la península, com ara de l’Agrupació de Defensa Vegetal i Ecològica de comarques tarragonines Gent del Camp ( http://gentdelcamp.blogspot.com/ )    i de territoris andalussos on s’ha encetat altre model de certificació, el Sistema de Participació de Garantia, com ens mostrà Mamen Cuéllar Padía, de l’Institut de Sociologia i Estudis Camperols de l’Universitat de Còrdova.  Sopar “camperol” amb productes compartits per i amb la gent participant, festeta amb musica “ètnica” (world music) (“a falta de pan buenas son tortas” ;) ) i a descansar unes hores per a seguir amb la trobada a l’endemà. Per cert, que sembla que la  temàtica de divendres a la vesprada amb Andrea Ferrante al voltant de les xarxes alternatives de producció i distribució de menjars a Itàlia, donà com per a seguir de tertúlia fins a la 1 de la matinada :P A destacar també la grandiosititat del cel nocturn net, amb profusió d’estreles i constel·lacions com és habitual una nit serena i oberta a les terres de l’interior…

Bon dia pel matí! Ki-ki-ri-kiiiiiiii!!!  però el dormir i les parets de la casa ens impedeixen sentir als galls del Mas (de l’escassa i  per ende amenaçada gallina valenciana, o de Chulilla). Duxeta per a entonar-mos  i cap avall, a desdejunar (els desdejunys al Mas són rotunds, i la qualitat dels productes es manté amb els anys!). I de seguida a prosseguir amb les taules redones.

Interessant el tema de la biodiversitat i el discurs de Pep Roselló i Oltra, de l’Estació Experimental Agrària de Carcaixent i membre de Llavors d’Ací  (

http://www.llavorsdaci.org/),  però posats a triar,  assistim a una videoconferència amb un membre de Nekasarea-EHNE (http://www.ehne.org/es/informacion.asp). A pesar dels problemes tècnics de velocitat ADSL, Iñaki, des de Euskalherria ens transmet la maduresa de les xarxes  vasques,  centrant-se en el tema carn; curiós i alentador el cas de l’escorxador de Durango, l’únic sobrevivent dels escorxadors tradicionals, “pequeño matadero tradicional del mundo campesino” (sic), resistent i vencedor com David davant Goliat, o siga, la tendència promoguda pels governs vasc, espanyol i europeu de centralitzar en grans escorxadors la carn produïda per estructures cada volta més industrialitzades i tecnificades.  En aquest cas, el macro escorxador de Bilbao va acabar tancant. Segons ens ho transmetia l’altaveu el nostre aplaudiment era patent i sentit a l’altre costat de la llínea, de segur que sí…Per ací, al País Valencià en temes de carn ens trobem menys consolidats i fins i tot amb mala cosa de competència per part de les “línies verds” (de pega) de grans carenes agroalimentàries com va posar-se de manifest amb exemples concrets a la taula redona. En tot cas, la coherència de grups menuts de persones productores i consumidores dona molta força, és en definitiva el poder de decidir el què mengem.

Tras un moset (fruita e infusió) i avançat el matí ens juntem tot el món per veure un “teatret” del que ha fet la gent menuda este cap de setmana per ací. Bones rialles amb el xiquet que menjava cotxinaes transgèniques :) hehehehe

Per províncies es trauen conclusions de les jornades què esperem tindre penjades a la xarxa aviat, destacant, resumidament, la necessitat d’una major comunicació i organització dels grups de productores i productors i de la resta de grups en general, tractant de fer el màxim de xarxa impregnada d’un esperit d’horitzontalitat i igualdad entre diversitats de camins, formes i singularitats locals podriem dir. A mig camí, és desitjable una organització per assemblees comarcals.

Avans de concloure, un company de la part baixa del Túria va explicar un interessant projecte educatiu i d’aprofitament de canyes  (Arundo donax) en bioconstrucció (

http://centrojulia.wordpress.com/ i   http://canyaviva.com/paginas/historia.html ) amb un pas de fotos.

Per a tancar, a banda d’unes oportunes paraules de reflexió i agraïment a l’organització, el desig i l’intenció de continuar caminar en comú de moltes persones, grups, col·lectius, citant tan sòls un grapat com a mostra (Associació Moviments, Ca Revolta, Cooperativa Integral Amalur, Mercatrèmol, Xarxa d’Agroecologia de Castelló,…).

El punt i quasi final va estar el dinar, superant-se, com sempre, la gent del Mas. Ens vam tornar d’allà contents amb una sensació esperançadora de què anem per bons camins i què, encara que semble amb lentitud, les coses porten el seu ritme, com els de la preparació d’un bon menjar i el seu posterior menjar compartit a taula i la conversa de sobretaula, i tot això…

 

(*) transcribim ací la Declaració de Nyéléni, elaborada al Foro Internacional per  la Sobirania Alimentària desenvolupat el 2007 en Sélingué, Malí, a banda d’explicar l’orígen del nom de Nyéléni:

http://www.world-governance.org/spip.php?article253

 

José Mª Peiró

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

Hola soy Olga.  Desde hace unos años he ido tomando conciencia de la importancia del medio ambiente y la necesidad de trabajar para protegerlo. Por éso estoy estudiando como educadora medioambiental en el SERVEF.

Hacer las prácticas en el ecomuseu es fundamental para mí. He tenido suerte. Les conocía ya un poco y admiro su trabajo. Hay que promocionar el  cuidado del medio ambiente, enseñar a las nuevas generaciones su valor,  transmitir el legado y mejorar.

El ecomuseu es un ejemplo de ética ambiental, de voluntad para proteger, en este caso la Vall del Vernissa, y así dar forma a iniciativas que deben cambiar la manera de ver el planeta y el uso de sus recursos.

Gracias 🙂

SÓLO PODEMOS CAMBIAR A MEJOR.

TRABAJEMOS POR UNA ECONOMÍA SOSTENIBLE Y CONTRA EL CAMBIO CLIMÁTICO.

PAZ

 

Olga Peyró

 

 

Divendres, continuant el curs de custòdia del territori hem tingut a Joan Feliu, jove forestal de la direcció de projectes d’Acció Natura http://www.accionatura.org/index.php?opcio=0.  Aquesta entitat, anteriorment coneguda com a Fundació Natura,  precursora de la Xarxa de Custòdia del Territori  http://www.custodiaterritori.org/ , treballa “a Catalunya, al conjunt de l’Estat espanyol i a països del Sud, on els projectes combinen la cooperació al desenvolupament amb la conservació de la natura”.

Al llarg de la vesprada,  Feliu ens va mostrar  la fructuosa tasca que desenvolupen per tal de recuperar i conservar espais i paisatges amb diferents problemàtiques, cercant solucions tècniques i finançament des del teixit empresarial. Es tracta d’establir ponts des de la societat civil afavorint la participació i el diàleg per tal de trobar solucions. Amb una actitud constructiva, desenvolupen projectes de conservació i d’ecoturisme, amb el suport econòmic d’un Consell d’empreses com ara eòliques, farmacèutiques o cementeres que poden millorar la seva imatge corporativa,  quelcom desconegut o poc implantat per ací.

Projectes variats:  restauració de llacunes i estanys com el de Sils (comarca gironina de la Selva), recuperació d’hàbitats esteparis al Segrià, restauració de riberes del riu Llobregat, Cuiners per la Biodiversitat, campanyes de sensibilització i d’educació ambiental, recuperació de boscos amb la compra dels drets de tala, custòdia del territori (Ardericó).

Els dos minuts d’un audiovisual (sense text) d’una bonica  fageda-roureda (“Un bosc de llegenda”), ens deixaren captivats i animats a comentar i reflexionar…i Joan moderava i concluia que “en la custòdia cal dialogar, tindre molta mà esquerda, però a vegades, senzilles intervencions previament consensuades (en eixe cas amb els masovers de la finca evitant l’accés de les vaques a la zona d’un torrent on habita l’escàs i protegit tritó pirinenc), poden donar uns  bons resultats”.

En fi, una visió seriosa, madura i professional de la custòdia del territori que ens mostra un camí viable, i com, altres recuperacions de paisatges són possibles (a banda de necessàries).

La segona sessió del curs “Custòdia del Territori. Economia social en l’àmbit rural”, que té lloc a Beniarjó, ha anat a càrrec de José Maria Peiró i ha tractat del voluntariat de la custòdia.
El voluntariat és una ferramenta que funciona com a contraprestació amb els propietaris que han arribat a acords de custòdia amb l’ecomuseu.
La seua importància, però, rau en què és ací on es visualitza, en major grau, la voluntat de connectar el medi i les possibles millores amb la gent que vol fer-ne aportacions.
“Des de 2008, estem duent a terme esta activitat, tot i que cada any intentem aportar noves vessants”.
Recentment, per exemple, i amb l’activitat del Projecte Rius, el voluntariat se n’ha eixit del període estricte de l’estiu i obre les portes a poder fer jornades obertea a la gent, al llarg de tot l’any.
Al llarg de la sessió, Peiró, a més, ha fet un repàs als diferents ecosistemes existents a la vall de Vernissa i ha acabat la classe amb un xicotet debat i am un vídeo en què s’ha tractat el paper dels joves amb l’agricultura.
Entre les aportacions més interessants per tal de millorar el voluntariat de la custòdia de l’ecomuseu, per part dels participants al curs hi ha:
– una millor difusió i ús de xarxes socials.
– Professionalització de les iniciatives.
– Combinar curs de formació i de voluntariat.
A més, també s’han proposat de negociar avantatges fiscals amb els ajuntament per a les finques amb acords de custòdia.

Diada Estellés
Es tal el frenesí de no parar, sempre fent el que siga, per tal de no parar…i encara que parem el cos, ahí tenim la ment, sense parar, sense parar de cavil·lar, fins i tot preparant un escrit breu al voltant del “poeta de l’Horta”, en el seu aniversari. Tot un referent que ens ajudarà a serenar l’esperit.
De poesia també vivim i per moltes sendes i rierols de la paraula, de forma subtil ens sentim partícips també de l’humil homenatge al poeta.
Ara tan sòls un petit recull, tancant els ulls, cloent els ulls, rememorant, imaginant, visualitzant…

Si cloc els ulls i rememore els anys
veig avançar una aigua de lentes fulles,
fulles de fang o costra de les séquies,
voltades de figueres i canyars,
moreres grans i febrils lledoners.

Llibre d’aigua, 8

Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 4 setembre 1924- València, 27 març 1993)

Twitter Updates

Articles