You are currently browsing the category archive for the ‘Impressions’ category.

felicitacio

El passat dissabte vam acompanyar Dolors Pedrós, junt a un gran nombre d’amistats i familiars, en el lliurament del Guardó d’Or, a Carcaixent, a l’antic magatzem de Ribera, considerat la catedral de la taronja.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Article de José Sierra, publicat al diari Levante-EMV (14-3-2013).

Hace años, el ejercicio de la caridad o el compromiso, que de todo había, se materializaba de múltiples maneras, algunas no tan alejadas de cómo ahora colaboramos con Médicos sin Fronteras o con la Fundación Vicente Ferrer. Había una modalidad, la favorita de muchos, que pasaba por apadrinar a alguien concreto a quien incluso dabas el nombre: financiabas su bautizo a cambio de una módica cantidad que se mantenía a lo largo de los años y permitía un cierto seguimiento de la trayectoria vital del beneficiario. Supongo que suena a antiguo, a infracción del derecho a la privacidad, incluso a reaccionario; pero así lo vivimos con cierta inocencia. Lo digo a cuenta de la llamada «Custodia del territorio», una modalidad de ejercer el compromiso con el medio ambiente que gana cada vez más adeptos en España, quizá porque es «próxima» y muy directa, como aquella del bautizo. Tanto que te hace sentir realmente corresponsable del medio ambiente que te rodea, incluido el paisaje socioeconómico.
La custodia o, mejor, los acuerdos de custodia, permiten que entre un propietario de terrenos y una entidad de custodia en la que participan ciudadanos de a pie se pacte el modo de conservar y gestionar un territorio. Las entidades de custodia son organizaciones públicas o privadas sin ánimo de lucro que participan activamente en la conservación del territorio. Según el último inventario de iniciativas de Custodia elaborado por la Función Biodiversidad, la superficie total acogida a la custodia asciende en España a 346.000 hectáreas, con un 18% de crecimiento respecto al año anterior. Las entidades de custodia han pasado de 130 a 214 desde 2010 hasta ahora. Cataluña fue la pionera, pero los mayores incrementos en los últimos años se han dado en la Comunidad Valenciana, Asturias y el País Vasco, así como en Extremadura, Andalucía o Cantabria. Hay naturaleza que no se compra con dinero y a la que no llega la inversión pública, pero para todo lo demás siempre queda la custodia del territorio.

Xavi Ródenas. Al voltant de la visita que ens va realitzar la Universitat Popular de Gandia (UPG).

Un diumenge de núvols es va transformar en un diumenge de sol i calor extrem gairebé  d’estiu caminant per les contrades de la vall de Vernissa. El grup, com ja és costum, amb totes les places cobertes, estava content i ansiós per caminar i conèixer aquell riu misteriós que sembla que no és molt conegut entre els saforencs i saforenques. A Ròtova ens va rebre el seu porrat, que va animar a que alguns allargaren l’excursió disfrutant d’un dinar de porrat.

Però abans vam caminar a la vora del Vernissa, seguint els seu giravolts i parlant del treball d’un col·lectiu, el del Col·lectiu Vall de Vernissa, que a través d’un ecomuseu, l’Ecomuseu Vernissa Viu (www.vernissaviu.org) està fent la incansable feina de demostrar que un altre model de territori és possible, que una altra agricultura, una altra cultura forestal, un altre paisatge i una altra economia poden funcionar i són més dignes per a les persones i per a la natura. Pel camí, xino xano, vam parar a conèixer el treball de l’ecomuseu en una de les finques que tenen custodiades. Amb un acord de custòdia entre el propietari i l’ecomuseu han aconseguit restaurar uns murs de pedra seca, podar uns garrofers grans i uns pins molt bonics al marge del riu. A la gent li va agradar molt aquesta experiència i es va crear un ambient de debat i questions. Seguint el riu, vam arribar al punt possiblement més divertit i que ja anunciàvem al full; creuar el riu Vernissa descalçats/des. En aquell punt, les reflexions del grup ja eren de sorpresa i alegria pels paisatges tant bonics que anàvem trobant així com per veure un riu tan viu i tan ple d’aigua, un escenari que la majoria no esperaven trobar.

Creuar el riu i xafar l’aigua fresca van ser una experiència molt agradable i divertida; tot seguit vam esmorzar en la raconada més impressionant del passeig, un estret on les pinades de pi blanc arriben al riu i el paisatge és espectacular. Un moment màgic.

Reiniciàrem el camí parant un minut per gaudir del Balançat, una presa o assut molt agradable i fotogènic. La vall es tornà a obrir i, amb el riu preciós sobre una llosa de roca, van aparèixer Almiserà i Llocnou. Fins al primer poble ens apropàrem per conèixer el seu bell safareig que va servir per recordar les dones i la seua lluita constant i universal contra el masclisme i la violència de l’home i d’una societat que durant segles les va considerar un gènere inferior i de segona classe. Vam fer el tomb pel poble, vam visitar el molí, el seu sistema de reg milenari i vam tornar pel camí vell cap a Ròtova, passant per la Venta Andreu i acomiadant-nos en un ambient festiu i calorós a l’entrada del poble, desitjant que l’ecomuseu continue la tasca que està fent i que les excursions de la UPG ens continuen duent a les raconades de la nostra comarca.

El divendres passat vam rebre a l’Ecomuseu la visita dels alumnes de la Nau Gran de la Universitat de València en Gandia. Dirigits per Joan Noguera i acompanyats per Jordi Puig i Xavi Ródenas, van visitar diferents experiències de la vall de Vernissa.

Primer es van aproximar a Ròtova per conèixer el Centre d’Interpretació de la Pansa i després van anar a Llocnou on van visitar una de les finques que tenen signat un acord de custòdia amb l’Ecomuseu Vernissa Viu, la finca de la nostra companya Carme. Ella ens va preparar una taronjada ecològica i l’ecomuseu va posar un tros de coca dolça de forn.

En aquell magnífic ambient, Carme va explicar l’acord que té amb l’ecomuseu, que li permet realitzar comandes a una cooperativa de consum responsable del nord de l’estat espanyol i com també es veu afavorida per la visita d’un voluntariat que l’ajuda a l’estiu. Per altra banda Xavi va explicar com l’ecomuseu aconsegueix d’aquesta forma recolzar i animar a propietaris de la vall a fer agricultura responsable o a mantenir aquestes iniciatives de les quals ens beneficiem tots i totes. Després de disfrutar d’una magnífica posta de sol, ens vam apropar passejant fins a Llocnou, on el grup va visitar l’exposició que l’ecomuseu i l’Ajuntament de Llocnou han organitzat a la casa de cultura.

Allí es va explicar un poc més sobre l’ecomuseu i la seua manera de funcionar i es va lliurar a cada visitant un quadernet i un fullet explicatiu de l’ecomuseu. Posteriorment el grup, molt interessat durant tota la jornada, va reprendre la tornada cap a Gandia.

Una experiència viva que pretén fer veure que la ruralitat encara és possible i, a més a més, d’una forma sostenible i responsable amb el territori.

El dissabte passat dia 3 de desembre, va tindre lloc l’assamblea anual d’Avinença (www.custodiaterritorivalencia.org), a la finca on el projecte agroambiental que l’amable i hospitalari amic Paco Tortosa comparteix amb alguna gent més a Carcaixent. La Ribera Alta estava tardorenca, mullada i preciosa com sol estar. Allí, en un entorn magnífic, animats per l’alegria de Paco i per la vitalitat dels seus frescos i dolços sucs de mandarines, taronges i pomelos, ens vam arrimar els membres del moviment per la custòdia del territori al País Valencià. Allí estàvem representants col·lectius ecologistes, socials, de territori, de propietaries amb cura de la terra, de defensa del patrimoni, entre d’altres. Va ser una trobada genial, plena de persones genials que duen endavant molts projectes sense recolzament de cap administració i tots amb moltíssim cor i passió. Són projectes vitals, d’economia verda, responsable amb el territori, generadors d’esperances que sense dubte eren i són la solució d’aquesta pseudocrisi, invisible en culpables i responsables però visible en misèries i víctimes. Molt possiblement si els milions d’euros escampats indignament per les terres valencianes haguessen anat a parar a aquests projectes, estaríem parlant d’altra crisi, perquè tots els projectes parlen de productes de la terra, de proximitat de consum, de propietaries responsables amb el territori, d’estalvi energètic, d’austeritat en la gestió i cura en l’administració, de paisatge, natura i gent i de humiltat amb les persones i amb la terra. Eixe és el lligam que tots els projectes tenien el dissabte a la Ribera Alta.

El president Mario de la SEO Bird Life va tancar un any farcit d’activitats i ple d’accions que en mans d’una gran empresa o d’una administració pública suposarien milers d’euros si no més bé algun milió, però que en les nostres mans sumaven un pressupost de 30.000 euros amb un balanç de 6.000 euros de superàvit, en un mal any d’ajuts, crisi i ignorància entre les administracions i empreses cap al nostre moviment i la custòdia. No estaria gens malament que la mirada i les solucions a la crisi es capgiraren cap a nosaltres i els nostres projectes, que són sens dubte part de la resposta i part de la solució. No estaria gens malament que les xifres creixeren a milers sinó més bé algun milió d’euros perquè els nostres projectes bé que s’ho valen i perquè, si amb 30.000 €, hem fet el que hem fet, amb un milió refaríem aquest país de nou, això si, d’una altra forma i amb altres resultats, podeu estar ben segurs. En fi, el dissabte passat, va ser un gran dia de trobades i d’esperances, d’utopies que van sent realitats. Amunt custòdia, endavant territori!

X. Ródenas

J.P.- Hui divendres hem rebut una visita per parlar del projecte. És mig informal, però les dues persones, Pep Nebot i Imma Gamundí, la fan especial. Pep i Imma acaben d’aterrar d’Anglaterra. Allà han anat a conèixer l’experiència del National Trust, com a representants d’Avinença i de l’ICTIB, respectivament. Es veu que porten tot el matí pegant un tomb per la Marina i, fins i tot, s’han apropat a Tàrbena. L’Imma és mallorquina i volia conèixer les terres dels seus avantpassats, que van venir a repoblar el territori valencià.

Amb Xavi i amb mi hem quedat tots a Llocnou, per dinar unes coques, uns ninxos que diu el Pep, al bar Corrales. Mentre demanem i comencem a menjar, ens expliquen el viatge, les coses que els han anat bé i les que no. Allò de què poden agafar exemple i aquelles altres on no volen arribar. No volen convertir el territori en un parc temàtic, no volen cobrar la gent que vol treballar la seua terra. En fi, tantes coses. De com funcionen ambdues organitzacions, al País Valencià i a les Illes, també en xarrem un poc.

Però Pep, que coneix bé el projecte, també ve a escoltar. Com ho duem, quines projectes tenim… També, quin dubtes, quines pors… Hi ha de tot.

Les coques a la calfó, les mandonguilles, una poca sang i la resta del dinar ens han deixat ben satisfets i, de pas, algun duro al bar; la filosofia de l’ecomuseu.

Al despatx, els acabem d’explicar les línies de treball, acceptem uns consells i els obsequiem amb unes revistes i una guia de l’ecomuseu.

Pep recorda que havíem de xafar un poc el terreny. No tenim molt de temps i decidim visitar Castellonet de la Conquesta. Entrar per l’arc, parlar dedesenvolupament rural, proposar possibles vies alternatives per impulsar de forma sostenible el municipi, fins que arribem al safareig i descansem un poc.

Pep i Imma marxen, s’ha fet curt. Ells encara han de voltar un poc més. A la conversa, però, queda que, quasi sense adonar-nos, fem camí amb cada xicoteta acció. Sense grans pretensions, per suposat, en la seua justa mesura. I continuarem.

Gràcies.

De nou, com a l’anterior edició de l’Ecomuseu a l’escola mitjançant coveni de col·laboració amb el Curs de monitores i monitors d’Educació Ambiental del Servef de Gandia, acabem de concloure altra intervenció interessant pel que fa a obrir els ullets dels xiquets de la contornada a la percepció del seu terrer, a la estima de la natura, d’ells mateixos i les seves companyes i els seus companys, encara que siga amb una aportació mínima però de gran valor qualitatiu.

Durant quasi quatre setmanes, un grup divers de més deu persones ha estat amb nosaltres, per la comarca i la vall de Vernissa, coneixent de prop en què consisteix el nostre projecte d’ecomuseu, i fent les pràctiques del curs amb nosaltres, preparant unes activitats per a dur a terme amb la gent més jove des pobles d’Almiserà i Llocnou. El temps ha volat, i apenes hem pogut transmetre res per ací fins ara, i lis ha faltat explicar-ho a elles i ells , els protagonistes de l’activitat, als que de totes formes aprofitem de per a doner les gràcies:

Ana Balbastre, Ángela Alzate, Carolina Domínguez, Enric Orengo, Jorge Rowelt, José Manuel Esteban, Pilar Doménech, Sali Egido, Sira Azara, Vicen Forts, així com Carmen Sánchez, Lorena Landete, Mihaela Stanescu i Rosa Scristán, sense oblidar-nos del seu professor, Rafa Gómez, que sempre s’enrecorda de vincular-nos en possibles sinèrgies interessants…

 

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Twitter Updates

Articles