You are currently browsing the category archive for the ‘flora i fauna’ category.

Tot i fer l’última classe  a Beniarjó amb Julio Lacarra, del Taller de Jardineria Babilonia el dilluns 23  de maig, encara no haviem feta ninguna entrada adient al Quadern, i ja s’ens obliden alguns detalls del breu però intens curs fet de jardineria . Al mateix temps, guanyem en perspectiva i reflexió al voltant de tot allò que hem aprés i compartit. I ja no podem deixar passar més temps per aquesta esperada entrada.

Tractarem de resumir breument com ha anat el curs, dia a dia, però podem adelantar que un denominador comú de totes les jornades ( a banda de xicotets contratemps, sobre tot deguts al tema d’arxius rebolicats i reconfiguracions imprevistes  de memòries USB al connectar-se, o fins i tot de canvi de lloc de la classe el segon dia ), ha sigut la bona acollida per part del públic inscrit com alumnat del curs (tot i que desconeixem els resultats de l’enquesta que van passar des del centre educatiu l’últim dia). A més la temàtica tractava de mostrar diferents visions i formes  de fer jardineria respectuosa, considerant aquesta com un art, en greu perill de desaparéixer, si més no, i a la vegada, una excelent alternativa de generar bellesa i expectatives de treball digne a   una societat tan necessitada d’aquestes coses…

Aixina que passem ja a la crònica, dia a dia:

Dimarts 17 de maigÚs i gestió dels residus, el compostatge en jardineria (José María Peiró)

Parlàrem de l’aprofitament dels residus com a font d’adob i millora de la fertilitat edàfica, de la filosofia  de tractar de tancar els cicles al màxim com passa a la natura.

Férem memòria de l’experiència personal integradora, al llarg dels anys, de la jardineria, el camp i la foresta, i de com el compostatge i els “acolxats” *  (encotonats,“mulching“), no tan sòls en l’agricultura, d’on sembla que naixeria la major part de la filosofia i la praxis, sino també a l’àmbit forestal, i clar, com no, al de la jardineria, representen bones pràctiques referides a l’ús i gestió amb trellat del residus que es fan, que es produeixen en tot sistema intervingut, ja siga un hort, ja siga o jardí, ja siga fins i tot un ambient forestal.

Les referències al llibre de Mariano Bueno Cómo hacer un buen compost” (Edicions La Fertilidad de la Tierra) van estar ineludibles. Alguns apunts dels principis biodinàmics també van ser destacats, ja que l’arrel biodinàmica, steineriana, diriem, té una gran dominància en tot açò.

* sobre la pràctica habitual i bona  de recobrir la terra amb matèrials que limiten l’evaporació, la profusió de plantes adventícies, milloren l’infiltració i la capacitat de retenció de l’aigua al sòl no podem menys que aclarir que les acepcions terminològiques no van tenir unanimitat durant el curs, i que al fer la primera classe encara no haviem prevista esta possibilitat. Aixina puix, posem diferents termes, incluït el terme anglosajó utilitzat en molts manuals per exemple de restauració de talussos de carreteres i ferrocarrils.

Dimecres 18 de maig Jardineria endèmica i local (Claudi Sendra)

Aquesta classe es va fer a Gandia, primerament  a la sala de conferències del Casal  Jaume I, entitat cívica a la que també des d’ací aprofitem per tal d’agrair la seva hospitalitat amb el curs. Claudi, bon coneixedor de la flora valenciana, ens mostrà nombrosos exemples de plantes endèmiques i pròpies del nostre clima aptes per tal d’utilitzar-se en jardineria.

Un recull de ventajes afegides de la jardineria amb espècies autòctones, inconvenients de l’ús d’algunes espècies ornamentals forànies com ara el seu caràcter “invasor”, amb alguns exemples molt peculiars i coneguts per ací, com el cas de Cortaderia, Lantana…  Existeix un decret de la Generalitat Valenciana, de 2009, al que s’aproven mesures per al control d’espècies exòtiques invasores ( http://www.cma.gva.es/web/indice.aspx?nodo=71769&idioma=C ). Es recorda les accions d’eliminació d’Agave, Opuntia, i Carpobrotus, per exemple, als fragments dunars que encara ens queden al litoral valencià.

Sembla que per ací, al territori diànic ( el territori de les comarques centrals valencianes, des del riu Xúquer al riu de la Vilajoiosa i des de la mar Mediterrània al riu Vinalopó**) amb una flora molt diversa, amb uns 3.000 espècies vegetals catalogades, es podrien utilitzar pràcticament totes, més algunes més” (sic).

En representacions topiàries també en tenim exemples molt bons a la natura, i per exemple, als paisatges de devesa que encara resisteixen l’urbanització intensa del litoral, com ara El Saler , el vent marí condiciona  i modela eixes formes tan característiques de la vegetació encoixinada, que marca unes pautes a repetir pel ser humà, com artista de la jardineria.

Alguns exemples locals que no passen desapercebuts als ulls d’aquest observador, com per exemple la bardissa retallada de la vora de la ITV de Gandia, formada per  mates de llentiscle, aladern i murta).

També ens mostrà una publicació de la Generalitat Valenciana anomenada “Jardinería mediterránea sin especies invasoras”, així com a contenidors de moltes espècies de bulboses ornamentals exòtiques, “vicariants” en certa forma d’espècies pròpies de la nostra flora que després ens mostraria a la sala de conferències del  pis de dalt de la Marquesa.

Després d’un breu descans per fer-se alguna cosa rapideta, ens va mostrar el jardí de la casa de la Marquesa, indicant la combinació dels trets originals d’un jardí romàntic (decadent) valencià (amb espècies recuperades  com ara l’Aspidistra, Chloropytum, Crinum, Ruscus de “fulla” ampla, violes i també introduïdes com ara Ophiopogon) i l’estructura arbòrea formada sobre tot per pins blancs, moreres, til·lers, magnolis, ficus, alvocater, xirimoier, xacarandes, casuarina, palmeres, bambús, flor de pasqua o pasqüera, etc., així com algunes plantes enfiladisses dels quals s’ha conservat un gesmiler, amb la pionera proposta del Taller de Jardineria Babilònia, d’alçar, a la part central del jardí una sèrie de quadres amb muretes de pedra seca delimitant fragments de selva mediterrànea, amb marcs de plantació atípics (de gran densitat) llevat de la part frontal que dóna a la casa i als escenaris de les actuacions que es fan en aquest emblemàtic lloc de la ciutat. A més, la representació d’epifites penjant del gran Ficus d’espècie no classificada, la fonteta i bassa del fons de llevant, i la constitució de tot el conjunt com una arbreda monumental dins del catàleg d’arbres i arbredes amb protecció, segons ordenança municipal, de Gandia.

**com versa el títol de la tesi doctoral del mestre etnobotànic d’aquest territori en Joan Pellicer i Bataller.

Dijous 19 de maig Fer a casa un hort i alhora un jardí ecològic.(Toni Orengo)

El ventall i variacions des d’un hort fins a un jardí, des d’un jardí fins un hort. Una idea, ja llançada a la presentació del curs el dimarts inicial per Xavi Ródenas al·ludint als vocables comuns en altres llengües als dos conceptes. I al món mediterrani l’olivera representa eixe paradigma entre els dos móns, fent com una mena de pont que els connecta.

Feta aquesta introducció, i concentradament en un tem ps récord,  que va esgotar però el temps previst,va passar revista a ‘agricultura i les seves diferents etapes des del seu naixement neolític fins a l’actualitat, apuntant els principals impactes negatius, arribant, a hores d’ara a una “profona modificació del paisatge a les marjals, planes i muntanyes, on tan sòls no queden més que bosquines i els únics espais sense transformar tenen grans pendents per a la presència de boscos ben estructurats”. (sic)

Les males pràctiques agràries porten impactes relacionats amb salinització, desertificació i pèrdua de biodiversitat.

La segona part dela classe es va decantar en incidir en els temes de salut i bones pràctiques, extensives al camp jardiner, amb molts exemples trets des de l’experiència professional i alhora personal, d’un hort familiar.

L’ús dels adobs i la salut

Transformacions dels nitrats en nitrits , que entre d’altres problemes sanitaris destaquem les deficiències en el transport de l’oxígen a la sang (metahemoglobinèmia).

Les bones pràctiques tracten de millorar la fertilitat de la terra, i en canvi de gastar adobs químics s’utilitzen adobs verds, fems (estièrcol)  i compost.

Els productes fitosanitaris i la salut

Està molt estudiat el tema de la toxicitat aguda dels aplicadors per no respectar dosi i terminis.

Alternatives com ara la rotenona i el sabó potàsic.

Altres aspectres de les bones pràctiques

·ferramentes

·l’aigua i el reg

·recobriments (“acolxats”, “encotonats”, “mulching”), labors estalviadores (com per exemple birbar, “escardar” en castellà), divisió de l’espai en àries de requeriments hídrics similars.

L’idea central “d’alimentar la terra i no pas directament la planta” és recalcada de nou.

L’ús d’insecticides naturals

··piretrines (a partir d’una margarida de Kénia)

··rotenona (de lleguminoses americanes)

··Nicotina (fulles de Nicotiana tabacum)

··arbre del Nim

··purí d’ortigues: 10 kg de picamatos (ortigues) per 100 litres d’aigua. fermentació al llarg d’uns 10-11 dies, dilució al 10 per cent, i filtrat s’aplica per augmentar la resistència.

··cua de cavall

··sofre, coure (fungicides)

··bentonita

··olis minerals

··sabó potàsic

··fosfat fèrric , cervessa, amagatalls com per exemple teules de fang (caragols)

··insectes predadors de plagues

· Bardisses o setos vius

Depuració de l’aigua i reducció de l’evapotranspiració, reducció del vent  i per tant de les rotures mecàniques de la vegetació, alberg  de polinitzadors i depredadorss útils.

Divendres 20 de maig- Biodiversitat i jardineria (Ramón, tècnic del jardí de l’Albarda)

Una interessant visita virtual al jardí de l’Albarda, a Pedreguer (la Marina Alta), propietat de Fundem…hummmmm…

Antecedents al voltant d’aquesta fundació ( http://www.fundem.org/socios/),  que compra terres per tal de protegir-lis, i que està associada a la xarxa valenciana de custòdia del territori (Tinença de Benifassà, vall de Gallinera,..), al igual que el nostre ecomuseu.

Des d’ací recomanem la visita al jardí, conéixer-ho de prop i amb l’explicació atenta i clara de persones com Ramón.

Un exemple de l’ús de la vegetació natural,  per tal de crear espais amb molta naturalitat, reservoris de biodiversidat.

Dilluns  23 de maig-Jardineria mediterrània i sostenible (Julio Lacarra)

El plat fort, el colofó del curs, des del nostre paréixer va estar l´últim dia amb Julio Lacarra, del Taller de Jardineria Babilònia.

Amb gran saviesa i dosi d’humor va fer un repàs dels jardins històrics de l’àmbit mediterrani, el que queda d’ells, els simbolismes, l’art de la jardineria, l’ús eficient tradicional de l’aigua i les successives i desencertades incorporacions de males pràctiques importades sovint de l’agricultura intensiva de les últimes dècades.

Delimitar el concepte de sostenibilitat, depend de para qui, i comenta que una amiga seva gasta l’exemple de la “sujetabilidad“, i plantetja l’exemple d’uns reparadors de teulades a El Escorial (Madrid), que quan completàvem la feïna, el mestret rencava algun tros de teulada, i li contestava al seu ajudant -tot extranyat aquest, sense trobar explicació- que així sempre tendrien treball…

Dit això, reivindica l’art de la jardineria, considerant l’ofici dels jardiners en perill d’extinció.

L’actual gestió dels parcs i jardins municipals per contrates és l’etapa quasi terminal.

Un repte important dels jardins del segle XXI és i serà representar o albergar per se santuaris de biodiversitat.

Ens mostra imatges de jardins tant valencians i en general espanyols, alguns d’orígen andalusí, destacant per exemple el pati de la mesquita de Còrdova com el més antic d’Europa, i d’altres sobre tot italians de gran renom.

Podriem citar jardins o elements dels mateixos (amb major o menor grau de conservació de l’espai originari) d’un larg llistat, però sense ànim d’ignorar uns per no citar-lis:

Penàguila (Alacant), Benifairó de les Valls (València), Hort de Trenor de Torrent (València), Jardí de Monforte (València), La Granja deValsaín (Segòvia), Hort de Julià (València), Benfica (Lisboa), Generalife  (Granada), Samà (Tarragona), Aranjuez (Madrid)…

De tot això i molt més ens va parlar Julio en una classe molt agradosa i didàctica. Un luxe de persona per a explicar-nos i contar-nos com a poques persones tantes curiositats , sempre de gran interés.

La segona part es va centrar en l’ús de l’aigua ,al llarg de la història dels jardins, fins a l’actualitat, amb el desficaci imposat per pseudo experts i politicastres de tres al quart, moltes voltes, amb uns criteris que de tenir algun sentit seria, si de cas economicista  i d’interessos que no són els del sentit comú.  Podem considerar que la seva intervenció va ser magistral, eixe és l’adjectiu més just.

I ací no s’acaba la cosa ja què segurament quedarem per a fer una visita a algú dels  jardins “babilònics”…

En tot cas, sempre comptem amb l’estimada col·laboració del Centre de Desenvolupament Rural i centre educatiu de mòduls professionals la Safor de Beniarjó, a la terreta del poeta valencià universal Ausiàs March…

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

.


El company i coordinador de l’ecomuseu Xavi Ródenas ens envia un correu informant-nos de la nova edició del voluntariat (internacional) de boscos que fan, també a la península Ibèrica, a les comarques pirinenques del Pallars Sobirà i (per primera vegada) la Cerdanya. Animeu-se a escapar per allà durant una setmana col·laborant en un projecte guapo de recuperació de bosc a canvi de passar-ho bé, menjar i lloc per a dormir, dins d’un ambient agradós i sa.

 

http://www.projecteboscos.cat/participacio/participants.php

 

 

Ens passem un correu de la gent del Centre Excursionista de Ròtova que adjuntem amb les fotos adients:

Estimats socis i companys, el passat dia 18 maig, vam rebre la visita d´un equip de RTVV CANAL 9 i els responsables de microreserves de flora i la reserva de fauna de les Rates Penades, vam dinar tots junts al bar Nou del poble de Ròtova i després es van visitar les microreserves.
.
La idea és comprovar com evoluciona la recuperació de les espècies afectades pel greu incendi patit.

Va semblar que les plujes han afavorit l’ eixida (inherent) dels primers brots de les plantes i estem a l´espera del tècnic de fauna per veure la colònia de les rates penades com s´ha vist afectada.

Vos adjuntem  unes imatges del dia:

Centre Excursionista de Ròtova

Visions històriques i ecològiques
dels boscos de la Safor

 

Cicle de conferències, ruta guiada i exposicions amb motiu de l’any internacional dels boscos
Gandia, març, abril, maig de 2011

Cicle que pretén fer un recorregut interdisciplinari pels paisatges i els boscos que han format part de l’escenari històric de la comarca de la Safor.

Lloc de celebració i horari: Casa de Cultura Marqués de González Quirós de Gandia. 20:00 h. Entrada lliure.

 

Activitats programades :

Març
· 31 de març, dijous. Xerrada “Els boscos ibèrics, singularitat i estat de conservació”. Dr. Helios Sainz. Enginyer de forests (monts) i expert en geobotànica, professor de la Universitat Autònoma de Madrid, part de l’equip redactor del Pla Forestal Espanyol. Organitza: CEIC

Abril
· 3 d’abril, diumenge. Excursió “Els boscos de la Safor”. Guies Xavier Ródenas, Josep Sendra i José Mª Peiró. Enginyers de forests (monts) (X.R, J.M.P) i biòleg (J.S). Excursió al barranc de Manesa. Organitza: UPG-CEIC.
· 5 d’abril, dimarts. Xerrada “Habitar i transitar els boscos de La Safor a la prehistòria” Olga Gómez Pérez. Investigadora. Departament de Prehistòria i Arqueologia. Universitat de València. Organitza: Museu Arqueològic de Gandia –MAGa.
· 7 d’abril dijous. Xerrada “Una visió històrica i ecològica dels boscos del pirineu”. Dr. Joan Manuel Soriano. Geògraf, coordinador del Grup de Recerca d’Alta Muntanya de la Universitat Autònoma de Barcelona. Organitza: CEIC Alfons el Vell.
· 12 abril, dimarts. Xerrada “Domesticar la natura: els boscos i la marjal de la Safor a l’edat mitjana” Frederic Aparisi Romero. Universitat CEU Cardenal Herrera – Grup Harca.
· 22 d’abril, divendres. Inauguració exposició “25 anys d’estudis i publicacions mediambientals a la Safor” CEIC Alfons el Vell al Museu Arqueològic de Gandia- MAGa (fins al 23 de maig). Entrada gratuïta.

Maig
· Tallers didàctics i exposició al MAGa: “Fa molts anys hi havia…” Dissabtes i diumenges pel matí.
· Taller didàctic al MAGa per tal de commemorar 2011 any internacional dels boscos. Proposem un recorregut pels hàbitats que han format part de la prehistòria de la Safor i coneixerem l’aprofitament dels recursos que formaven eixos paratges. Descriure una evolució paisatgística on l’home va jugar un paper molt destacat i transformador. Reconstruirem els paisatges i els hàbitats dels jaciments més importants de la Safor.
· 6 de maig: Inauguració exposició “La custòdia del territori i els boscos”. AVINENÇA (fins al 6 de juny al MAGa). Entrada gratuïta.

Organitzen: CEIC Alfons el Vell · MAGa – Museu Arqueològic de Gandia · UPG – Universitat Popular de Gandia.

Durant els darrers cinc anys el Col·lectiu Vall de Vernissa i l’ecomuseu Vernissa Viu hem dut a terme vora cinquanta projectes i activitats de conservació, divulgació, millora i desenvolupament del territori de la vall.   Anomenem a continuació cadascun d’ells:


  • Informe de valoració paisatgística de la vall del Vernissa.
  • Col·loqui sobre medi ambient.
  • Organització de les II Jornades Josep Camarena, l’obra i el territori de Camarena.
  • Exposició i publicació del catàleg “Josep Camarena, història i paisatge”.
  • Inici del projecte: ecomuseu Vernissa Viu
  • Participació de l’ecomuseu en la trobada d’ecomuses valencians, a Bicorp
  • Participació de l’ecomuseu en les jornades “A.A.A. Gestori del territori cercasi”, a Turín, organitzades pel IRUR (Innovazione Rurale) i pel IRES (Instituto Ricerche Economico Sociale)
  • Inventari natural de la vall de Vernissa, amb la col·laboració d’una alumna becària de l’EPSG
  • Estudi de la història dels cultius, dut a terme amb la col·laboració d’una alumna becària de l’EPSG
  • Creació del mapa local de la vall de Vernissa, mitjançant la realització d’enquestes a la població de la vall de Vernissa, amb la col·laboració de dues alumnes becàries de l’EPSG
  • Participació en una reunió europea d’ecomuseus, a Casentino (Itàlia).
  • Participació en la V Reunió de la Xarxa de Custòdia del Territoi,i a Menorca.
  • Organització de la volta ciclista per la vall de Vernissa.
  • Intercanvi d’ecomuseus: ecomuseo della Judicaria – ecomuseu Vernissa Viu

  • Signatura dels primers acords de custòdia del territori
  • Signatura dels primers acords amb empreses col·laboradores de l’ecomuseu
  • Organització del I Curs de guies de patrimoni natural i cultural de la Safor
  • El voluntariat a l’itinerari pels conreus valencians. Voluntariat per la custòdia del territori.
  • Participació en les I Jornades de custòdia del territori
  • Edició del llibre-guia: La vall de Vernissa, a propòsit d’un ecomuseu
  • L’ecomuseu a l’escola 2009: primera edició dels tallers mediambientals a les escoles de la vall de Vernissa.
  • Organització d’una visita guiada al Monestir de Sant Jeroni de Cotalba
  • Organització de l’excursió per les fonts de la serra de la Cuta
  • Col·laboració amb la banda de música: la Rotovense musical per a organitzar les jornades en memòria d’Àlvaro Navarro (fundador de la banda)
  • Organització de l’excursió per les fonts de Castellonet de la Conquesta
  • Presentacions i actes de difusió del llibre-guia: La vall de Vernissa, a propòsit d’un ecomuseu.
  • Edició dels números 13 i 14 de la revista la Falzia, la veu dels pobles silenciosos.
  • Realització del projecte: “custodiant el territori: recuperem el Vernissa”, per a aplicar la custòdia a la ribera del riu Vernissa.
  • Col·laboració i participació amb el CSI-COM (Centre de Serveis Integrals i d’Ocupació Municipal) de Gandia per a que els alumnes del curs de Monitors mediambientals i per a la salut, i els alumnes del curs de Promoció i dinamització turística local coneguen i realitzen pràctiques a l’ecomuseu Vernissa Viu, durant els cursos 2009 i 2010.
  • Participació a les III Jornades d’Avinença (Associació Valenciana per la custòdia del territori).
  • Continuació dels contactes amb altres ecomuseus: el de les Valls d’Àneu i l’ecomuseu d’Alzen (a l’Ariege francés).
  • Signatura de dos nous acords de custòdia del territori.
  • Signatura de nous acords de col·laboració amb empreses col·laboradores.
  • Organització de la presentació del llibre: “Pobles valencians abandonats. Els paisatges de l’oblit”, a càrrec dels seus autors: José Manuel Almerich i Agustí Hernàndez.
  • Guiatges d’excursions pel patrimoni natural de la vall per a grups d’excursionistes.
  • Col·laboració amb el Col·lectiu Obertament per a la creació de la seua agenda de 2010, sobre associacions comarcals.
  • Participació i intervenció de l’ecomuseu a la II Jornada sobre el riu-rau, a Benissa.
  • Muntem parada d’agricultura ecològica al mercat d’Oliva, conjuntament amb associacions amigues.
  • Recuperem el gripauet a la font dels llibrells (Ròtova).
  • Exposició: Agricultura, alimentació i mediambient., a Llocnou de Sant Jeroni
  • El voluntariat per la custòdia del territori a la Vall de Vernissa, 2010.
  • Exposició sobre el “Llibre de projectes i custòdia de l’ecomuseu”.
  • Projecció del documental: Vides pecuàries, que reflexa la crisi de la ramaderia valenciana.
  • Iniciem les primeres vendes de caixes setmanals de verdura i hortalissa ecològica, de l’ecomuseu.
  • Organització d’una xarrada sobre l’expulsió dels moriscos, a Llocnou.
  • Organització del curs: “Custòdia del territori, agricultura i ramaderia ecològica”, en col·laboració amb l’escola d’f.p. de Beniarjó.
  • Signatura d’una acord de col·laboració amb l’escola d’f.p. de Beniarjó.
  • L’ecomuseu a l’escola 2010: tallers mediambientals a les escoles de la vall, en col·laboració amb el CSI-COM de Gandia.
  • Organització de la segona excursió del grup “Friends of Avinença”, per a que aquest grup d’anglesos i holandesos residents a la Marina Alta coneguen el nostre territori.


Este dilluns es va dedicar la classe  a un tema amb entitat pròpia a l’àmbit de la custòdia del territori: els rius.

En primer lloc tinguèrem a Virginia Garófano, experta  en gestió de riberes i autora del llibre ‘Les riberes del Serpis. Gestió de l’aigua per a la seua conservació’, publicat pel CEIC Alfons el Vell l’any passat. Solucionats els típics problemetes tècnics amb l’ordinador aviat,  l’autora, presentada pel nostre company i coordinador del curs Xavi Ròdenas, va iniciar la seua exposició explicant-nos  un seguit de nocions sobre l’estructura i morfologia dels rius, les diferents formacions ripàries que poden haver i els seus requeriments ecològics, en particular les característiques i factors ecològics relacionats amb la hidràulica i hidrologia concreta de cada situació.

Tot allò ho va traslladar al cas ben conegut per ella del curs baix del riu Serpis, incidint en la necessitat i importància de tindre vegetació natural a les seues riberes per variades raons , incloent, podriem dir, les  relacionades amb  l’ecologia social, com ara les relatives a planejament i qualitat de vida.

A mode d’exemple del paper del riu com a via de connexió ecològica ens va comunicar la troballa a la marjal de Pego-Oliva d’un blauet (Alcedo atthis) anellat prèviament en la zona alta del riu (Cocentaina). No està de més recordar que aquest bonic ocell és emblemàtic dels nostres castigats rius, i la seua presència en ells requereix fonamentalment la existència de llocs de cria i refugi en terrenys escarpats constituits per bancs de sediments,  una bona coberta vegetal des de la qual guaitar i llançar-se a l’aigua a capturar peixos, insectes aquàtics i crustacis com a menjar ; aixina, senzillament, i disortadament, amb les vores formigonades del riu contaminat, ja no pot habitar (una cosa de caixò però que considerem oportú recordar).

Les tècniques de recuperació de rius i riberes són variades però sembla que la sensibilitat i l’ús de tècniques respectuoses i alhora eficaces es va escampant cada volta més.

Al final de l’intervenció de Virgínia es va establir un debat centrat en la necessitat de recuperar els rius, amb exemples locals, com ara el del Serpis al seu pas per Gandia, així com la  dura canalització del barranc de Beniopa. També, sense solució de continuïtat es van llançar idees referents a la participació social que a la segona part de la jornada van tractar-se amb més intensitat. Agraïts amb la intervenció de l’experta i després d’uns minuts de café vam passar a la segona part de la classe.

Estàvem esperant a Sales Tomàs, directora-gerent de la Fundació Limne  www.limne.org que  en porta el Projecte Rius  en aigües valencianes , però al final ella no va poder vindre, ja que es trobava malalteta i Xavier Ròdenas, bon coneixedor de la tasca que fan en aquesta entitat,  ens  la va explicar de primera mà.

Va fer una introducció als orígens de l’exitós  Projecte Rius     http://www.projecterius.org/ dins de l’associació catalana Hàbitats, i com la colaboració amb el Ministeri de Medi Ambient i altres organismes públics  i entitats civils dels estats portugués i espanyol amb permés la divulgació i extensió del projecte a diferents conques hidràuliques de la Península.

Es tracta fonamentalment d’apropar i implicar a la societat civil, a la població i entitats locals, i també inclús als propietaris veïns en la participació dels seus rius.  La idea , en el marc dels anomenats ‘acords socials‘  funciona en estats com el francés des de fa vàries generacions.

La classe va continuar passant revista a les tasques i projectes que desenvolupa Limne amb especial atenció al Projecte Rius a la Safor, on s’han establert l’any passat dos acords, u al riu Serpis, al terme de Vilallonga per part de l’associació Correllops http://correllops.blogspot.com/ i un altre al seu afluent Vernissa , al seu pas pels termes d’Almiserà i Llocnou de Sant Jeroni per part del nostre Col·lectiu Vall de Vernissa i l’ecomuseu Vernissa Viu.  Amb imatges de la inspecció de primavera al riu Vernissa es va concloure la vesprada.

La reflexió comuna va fluint com els nostres castigadets i estimats rius, nutrint-se de bones fonts i obrint-se camí poc a poc cap a accions i usos més acords amb uns desitjats rius vius de debó.

Els dies 14, 18 i 22 de maig ha tingut lloc la tercera edició de l’Ecomuseu a l’escola, centrada en aquesta ocasió en el nostre riu. Durant els dos primers dies han estat desenvolupats als col·legis de Llocnou i Ròtova els tallers denominats “auca de riu”, elaborats per Lidia Villegas i Marta Domínguez. A través d’una breu història-conte sobre el riu i d’un joc participatiu en què els escolars han fet els seus propis dibuixos, hem pretés apropar un poc més el riu als xiquets i xiquetes, a més d’estimular la seua creativitat, i augmentar la seua motivació amb la proposta del concurs de dibuix: “Com t’agradaria trobar el teu riu?”.

L’ecomuseu a l’escola, 3ª edició, va finalitzar dissabte passat amb l’exposició de tots els dibuixos (que romandran exposats a la Casa de Cultura de Llocnou fins a finals de juny) i amb l’entrega de premis als tres dibuixos finalistes, concedits al dibuix més original; al de major ingeni i gràcia; i al més treballat.

La propera edició de l’Ecomuseu a l’escola està prevista per a la tardor, en què les escoles participaran en la inspecció del riu Vernissa. Agraïm a les escoles la seua col·laboració.

Twitter Updates

Articles