You are currently browsing the category archive for the ‘Col·laboracions’ category.

Durant els darrers cinc anys el Col·lectiu Vall de Vernissa i l’ecomuseu Vernissa Viu hem dut a terme vora cinquanta projectes i activitats de conservació, divulgació, millora i desenvolupament del territori de la vall.   Anomenem a continuació cadascun d’ells:


  • Informe de valoració paisatgística de la vall del Vernissa.
  • Col·loqui sobre medi ambient.
  • Organització de les II Jornades Josep Camarena, l’obra i el territori de Camarena.
  • Exposició i publicació del catàleg “Josep Camarena, història i paisatge”.
  • Inici del projecte: ecomuseu Vernissa Viu
  • Participació de l’ecomuseu en la trobada d’ecomuses valencians, a Bicorp
  • Participació de l’ecomuseu en les jornades “A.A.A. Gestori del territori cercasi”, a Turín, organitzades pel IRUR (Innovazione Rurale) i pel IRES (Instituto Ricerche Economico Sociale)
  • Inventari natural de la vall de Vernissa, amb la col·laboració d’una alumna becària de l’EPSG
  • Estudi de la història dels cultius, dut a terme amb la col·laboració d’una alumna becària de l’EPSG
  • Creació del mapa local de la vall de Vernissa, mitjançant la realització d’enquestes a la població de la vall de Vernissa, amb la col·laboració de dues alumnes becàries de l’EPSG
  • Participació en una reunió europea d’ecomuseus, a Casentino (Itàlia).
  • Participació en la V Reunió de la Xarxa de Custòdia del Territoi,i a Menorca.
  • Organització de la volta ciclista per la vall de Vernissa.
  • Intercanvi d’ecomuseus: ecomuseo della Judicaria – ecomuseu Vernissa Viu

  • Signatura dels primers acords de custòdia del territori
  • Signatura dels primers acords amb empreses col·laboradores de l’ecomuseu
  • Organització del I Curs de guies de patrimoni natural i cultural de la Safor
  • El voluntariat a l’itinerari pels conreus valencians. Voluntariat per la custòdia del territori.
  • Participació en les I Jornades de custòdia del territori
  • Edició del llibre-guia: La vall de Vernissa, a propòsit d’un ecomuseu
  • L’ecomuseu a l’escola 2009: primera edició dels tallers mediambientals a les escoles de la vall de Vernissa.
  • Organització d’una visita guiada al Monestir de Sant Jeroni de Cotalba
  • Organització de l’excursió per les fonts de la serra de la Cuta
  • Col·laboració amb la banda de música: la Rotovense musical per a organitzar les jornades en memòria d’Àlvaro Navarro (fundador de la banda)
  • Organització de l’excursió per les fonts de Castellonet de la Conquesta
  • Presentacions i actes de difusió del llibre-guia: La vall de Vernissa, a propòsit d’un ecomuseu.
  • Edició dels números 13 i 14 de la revista la Falzia, la veu dels pobles silenciosos.
  • Realització del projecte: “custodiant el territori: recuperem el Vernissa”, per a aplicar la custòdia a la ribera del riu Vernissa.
  • Col·laboració i participació amb el CSI-COM (Centre de Serveis Integrals i d’Ocupació Municipal) de Gandia per a que els alumnes del curs de Monitors mediambientals i per a la salut, i els alumnes del curs de Promoció i dinamització turística local coneguen i realitzen pràctiques a l’ecomuseu Vernissa Viu, durant els cursos 2009 i 2010.
  • Participació a les III Jornades d’Avinença (Associació Valenciana per la custòdia del territori).
  • Continuació dels contactes amb altres ecomuseus: el de les Valls d’Àneu i l’ecomuseu d’Alzen (a l’Ariege francés).
  • Signatura de dos nous acords de custòdia del territori.
  • Signatura de nous acords de col·laboració amb empreses col·laboradores.
  • Organització de la presentació del llibre: “Pobles valencians abandonats. Els paisatges de l’oblit”, a càrrec dels seus autors: José Manuel Almerich i Agustí Hernàndez.
  • Guiatges d’excursions pel patrimoni natural de la vall per a grups d’excursionistes.
  • Col·laboració amb el Col·lectiu Obertament per a la creació de la seua agenda de 2010, sobre associacions comarcals.
  • Participació i intervenció de l’ecomuseu a la II Jornada sobre el riu-rau, a Benissa.
  • Muntem parada d’agricultura ecològica al mercat d’Oliva, conjuntament amb associacions amigues.
  • Recuperem el gripauet a la font dels llibrells (Ròtova).
  • Exposició: Agricultura, alimentació i mediambient., a Llocnou de Sant Jeroni
  • El voluntariat per la custòdia del territori a la Vall de Vernissa, 2010.
  • Exposició sobre el “Llibre de projectes i custòdia de l’ecomuseu”.
  • Projecció del documental: Vides pecuàries, que reflexa la crisi de la ramaderia valenciana.
  • Iniciem les primeres vendes de caixes setmanals de verdura i hortalissa ecològica, de l’ecomuseu.
  • Organització d’una xarrada sobre l’expulsió dels moriscos, a Llocnou.
  • Organització del curs: “Custòdia del territori, agricultura i ramaderia ecològica”, en col·laboració amb l’escola d’f.p. de Beniarjó.
  • Signatura d’una acord de col·laboració amb l’escola d’f.p. de Beniarjó.
  • L’ecomuseu a l’escola 2010: tallers mediambientals a les escoles de la vall, en col·laboració amb el CSI-COM de Gandia.
  • Organització de la segona excursió del grup “Friends of Avinença”, per a que aquest grup d’anglesos i holandesos residents a la Marina Alta coneguen el nostre territori.


 

Hola soy Olga.  Desde hace unos años he ido tomando conciencia de la importancia del medio ambiente y la necesidad de trabajar para protegerlo. Por éso estoy estudiando como educadora medioambiental en el SERVEF.

Hacer las prácticas en el ecomuseu es fundamental para mí. He tenido suerte. Les conocía ya un poco y admiro su trabajo. Hay que promocionar el  cuidado del medio ambiente, enseñar a las nuevas generaciones su valor,  transmitir el legado y mejorar.

El ecomuseu es un ejemplo de ética ambiental, de voluntad para proteger, en este caso la Vall del Vernissa, y así dar forma a iniciativas que deben cambiar la manera de ver el planeta y el uso de sus recursos.

Gracias 🙂

SÓLO PODEMOS CAMBIAR A MEJOR.

TRABAJEMOS POR UNA ECONOMÍA SOSTENIBLE Y CONTRA EL CAMBIO CLIMÁTICO.

PAZ

 

Olga Peyró

 

 

Estem fent una estada a Llavorsí per preparar una trobada molt especial. Demà ens reunirem amb Jordi Abella (director de l’ecomuseu de les Valls d’Àneu).

Volem parlar de:

1. Conveni entre els dos ecomuseus.

2. Proposta d’intercanvi de tècnics i persones amigues dels ecomuseus.

3. Intercanvi de materials.

4. Assessorament tècnic i de gestió.

5. Comercialització de productes. Canals de distribució.

6. Espais reals i virtuals. Ecomuseus en xarxa. Mons locals.

El dilluns 16 d’agost l’exposició itinerant Una terra per a viure tots. Custòdia del territori al País Valencià va estar presentada a la Casa de Cultura de Vilallonga per l’Associació Cultural Correllops    http://correllops.blogspot.com/.

Si recordem,  anteriorment l’exposició , procedent d’Avinença (http://www.custodiaterritorivalencia.org/index.php?option=com_content&view=article&id=367%3Apresentado-el-proyecto-quna-terra-per-a-viure-totsq&catid=51%3Anews&Itemid=100031&lang=es ) vam mostrar-la a la sala dexposicions de la Casa de Cultura de Llocnou ( http://vernissaviu.org/index.php?option=com_content&view=article&id=245:una-terra-per-a-viure-tots-custodia-del-territori-al-pais-valencia&catid=47:notesdepremsa&Itemid=64 ).

Ara, una nova oportunitat de veure-la, a la comarca, tot i que en versió reduïda.

A la presentació, cal destacar la visita  d’algunes veïnes del poble, a més d’un grapat de xicones i xicons de Correllops, que ens convidaren a orxata i cervessa artesanals mentre conversàvem al voltant de la custòdia i les “afamades” festes populars.

Aquest matí, ben d’hora com és habitual en gairebé totes les activitats de l’Ecomuseu, hem anat per la partida de les Planes de Ròtova, on té una extensió de muntanya el nostre amic rotoví Juanma Camarena.

Ens ha acompanyat i ens ha transmès part de la  seua saviesa Vicent,  veí de la Font d’en Carròs  amb més de trenta anys d’experiència com a mamposter treballant marges.

Hem avançat amb el cotxe part del camí que arriba fins al territori del nostre amic Juanma, i després hem seguit a peu durant uns 10 minuts fins arribar al punt exacte. Hem estat al mateix temps observant el paisatge que tenien les muntanyes del voltant que és molt bonic.

Amb aixades, cabassos, ganxos, martells i alguna que altra eina més hem començat a arreglar un tros de marge que estava per restaurar, hem tret tota la terra i pedres que havia, ho hem buidat, mentres un altre grup anava traient i carejant pedres per a la posterior reconstrucció del marge.

Vicent ens anava donant els consells i pautes a seguir que ell va d’aprendre durant molts anys.

Després d’esmorçar hem continuat treballant, primer de tot hem posat un cordell o “llença” per poder fer un marge anivellat i poder treballar en alçada més o menys correcta.

Les pedres de baix solen ser les més grans, ja que han de suportar més pes, i després es va omplint de rebles i pedres més  menudes.

Per el moment no hem pogut finalitzar aquest marge,pero hem quedat prou contents de la feina que hem fet avui, la setmana que ve possiblemente tornem per acabar-ho.
Agraïr la col.laboració al amic Juanma per poder reempendre una tasca que està quasi oblidada i al mestre mamposter Vicent.

Mª Jesús Ribes i Gabarda.

Fotos de l’autora i l’ecomuseu Vernissa Viu

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El meu nom és Fani Fayos. Estic a punt d’acabar la meua estada a l‘Escola de Formació Professional La Safor, de Beniarjó, on he cursat estudis de Jardineria. Ara que ha arribat la fase de les pràctiques m’han proposat, entre altres, col·laborar en aquest projecte consistent en l’elaboració d’un inventari de jardins dels pobles que conformen la Vall de Vernissa, impulsat per l’Ecomuseu Vernissa Viu.


Per a mi és un doble motiu de satisfacció ser la beneficiària de la beca atorgada per l’Ecomuseu Vernissa Viu ja que, d’una banda, em permet desenvolupar en la pràctica part de les matèries apreses durant els cursos de jardineria realitzats a l’escola i d’altra, participar d’un projecte de catalogació com a pas previ per a la preservació i difusió del patrimoni mediambiental de la Vall de Vernissa.

Així doncs anime a persones en la meua situació a poder treballar en projectes que contribuisquen al coneixement i la posada en valor del patrimoni verd que existeix a la nostra comarca.

Fani Fayos

El passat 21 de maig es va celebrar el cinqué dia del II Curs d’agricultura i ramaderia ecològica, al Racó del Pi (Almiserà). En aquesta ocasió el professor, Xavi Abelló proposa construir un galliner ecològic. La idea va ser rebuda de molt bon gust pels 13 participants, que es van posar a la feina immediatament.

Quant a la planificació dels galliners ecològics, l’entorn d’aquests ha d’ésser dividit (normalment en quatre parts), de manera que les gallines tinguen accés cada temporada sols a una de les parts; d’aquesta manera tindran suficient alimentació i deixaran descansar la resta del bancal. S’empra la mateixa premissa que per a la rotació de cultius; d’aquesta forma la terra descansa i s’evita el seu esgotament. El nostre galliner, com que està adossat a un marge, té dues eixides, i per tant la rotació és de dos parcel·les.

Xavi, Damien i les companyes del Racó del pi han fet ja els fonaments del galliner. Per a fer-los s’utilitza una estructura de ferro, que és reduïda a la seva mínima expressió, ja que cal evitar el ferro tant com puguem perquè produïx camps electromagnètics. Damunt d’aquesta estructura han adjuntat blocs, adherits amb morter [(calç i arena), recomanable perquè amb el temps esdevindrà cada vegada més dur i consistent]. Els blocs els emplenem de grava i terra i col·loquem al seu interior canyes untades amb oli comestible reutilitzat, la qual cosa els proporcionarà protecció dels agents descomponedors.

Per a les parets del galliners utilitzem bales de palla, que són col·locades sobre les canyes, que han estat tallades en punto amb una dimensió de dos pams. I així successivament continuem posant bales de palla fins que assolim l’alçària desitjada per a la paret del galliner.

La majoria dels productes emprats en la realització del galliner són reciclats, com ara la finestra i la porta que li afegim, i també l’estructura que suportarà el sostre, formada per feixos de canyes equidistants entre elles i disposades seguint la direcció del pendent. El material del sostre procedeix també de reciclatge, en este cas de caixes i pots de Tetrabrick.


Per a l’arrebossat de les parets es fa una primera capa d’argila barrejada amb palla, a la qual li segueix una segona capa realitzada amb argila i sorra. I finalment una tercera capa de calç. Aquesta última, que va enfortint-se amb el temps, protegeix alhora els productes naturals utilitzats d’insectes i larves.


A més d’aquesta interessantíssima pràctica, els participants aprofiten per preguntar els seus dubtes a Xavi, dintre dels quals es troben com plantar els cultius, com tractar-los contra malalties… Un exemple d’això és el consell per a donar vitalitat a les plantes: es dissolen cent grams d’humus per litre d’aigua, es dinamitza durant tres dies i es vaporitza o rega. Quan a insecticides recomana per al poll, tan freqüent als tarongers: desfer una cullerada de sabó potàssic per litre d’aigua. Per a la negrilla i la caparreta, barrejar deu ml. de sabó potàssic amb cinc ml. d’oli de nim. Aquesta solució hem de polvoritzar-la una vegada per setmana durant tres setmanes. Si bé no mata l’insecte, provoca pertorbacions en la descendència. És sistèmic, ja que la planta ho absorbeix i no cal que la solució toque l’insecte.

El professor posa l’accent en què allò principal és tindre unes plantes fortes (començant per un bon material genètic) per a previndre-les de malalties.

Marta Domínguez


Twitter Updates

Articles