Un ecomuseu és un museu basat en un pacte amb el qual una comunitat es fa càrrec d’un territori (Maggi, 2002). L’ecomuseu és una institució que gestiona, estudia i valora –amb finalitats científiques, educatives i, en general, culturals- el patrimoni general d’una comunitat específica, tot i incloent el medi ambient natural i cultural del medi.
D’aquesta manera, l’ecomuseu és un vehicle per a la participació en la projecció i en el desenvolupament col·lectiu.
El projecte pretén una recuperació patrimonial posada al servei del desenvolupament dels nostres pobles. Respon a la necesitat de dinamitzar un desenvolupament local guiat pel seny, per tal d’afegir alternatives a l’actual procés de dependència, crisi socio-econòmica i pérdua de valors patrimonials (culturals, naturals…).
Objectius de l’Ecomuseu Vernissa Viu :
• Participació de la població dels municipis de Castellonet de la Conquesta, Almiserà, Alfauir, Llocnou de Sant Jeroni i Ròtova en el procés de creació de l’ecomuseu.
• Coneixement del patrimoni local dels cinc pobles de la vall per part de la seua població.
• Reconeixement i estima de la comunitat local pel seu patrimoni.
• Conservació i millora dels béns naturals i culturals de la vall.
• Potenciació, a llarg termini, d’un model econòmic alternatiu, que tinga en compte el turisme sostenible.
2 comentaris
Comments feed for this article
Novembre 5, 2007 a 1:56 pm
dailyfact
A really nice blog, but my knowledge of your language is very poor and i’d like to read it in English, could you point me to some good online translator so i could read it in english?
gener 8, 2008 a 4:03 pm
Jos
Ningú li contestarà mai al dailyfact? M’apanye malamernt en la llengua anglesa, i em sap mal que la nostra participació siga tan dolenta , i estem tan ocupats en plenar-mos la panxa-contenta durant estes nadals (amb vacances de mestres…) I mentre, la destrucció no para (com el llamp de Miguel Hernández, que no “cesa”, no) .I no parem d’espentar (virtualment), per tal de que quatre desgavellades (menys encara, vaja) i desgavellats (majoria absoluta i descompensada per a no variar res), amb inquietuds diferents, complementàries, perquè no, amb les inmediates, personals, de la “diària” que diria el meu pare, inquietuds de tota mena, que de tot n’hi ha a la vinya,,, Quatre inquiets, molts normalets, si més no, com la resta del veïnat, a pesar de les apariències enganyoses, s’ajunten i tiren endavant històries “wapetes”, que inclús apanyaran al més cerrill, al més”panxacontent” i a la més “panxacontenta” de tota la contornada…bla, bla, bla…
Esperem assabentar-mos de la “propera”…Ja em comtareu.
La veritat és que, segons la marxeta que portem, al dit popular de “per Nadal un pas de pardal” el podriem reconsiderar com: “entre Nadal i Sant Gonçal un pas de pardal, i (potser) per Sant Antoni un pas de dimoni” (ojalà/inshalà).
La qüestió és anar fent i no perdre les il·lusions, i sobre tot, anar contagiant aquest “resfriat” a tot el món, als xiquets, a la batallada gent grand, als amics i veïns, als germans i les germanes, a les mares i als pares, als iaios , i a tots els habitants d’aquest raconet del món, inclús , com no?, les nostres autoritats més properes i tot el seu equip acompanyant…
Bon any nou per a tot “lo bo” que n’hi per ací!!! Inquietuds variades, de tota mena, que aniran “collant” en la mesura en què tinguen trellat i siguen del “SENTIT COMÚ”.
Salut, pau i bé!!!