Xavi Ródenas. Al voltant de la visita que ens va realitzar la Universitat Popular de Gandia (UPG).

Un diumenge de núvols es va transformar en un diumenge de sol i calor extrem gairebé  d’estiu caminant per les contrades de la vall de Vernissa. El grup, com ja és costum, amb totes les places cobertes, estava content i ansiós per caminar i conèixer aquell riu misteriós que sembla que no és molt conegut entre els saforencs i saforenques. A Ròtova ens va rebre el seu porrat, que va animar a que alguns allargaren l’excursió disfrutant d’un dinar de porrat.

Però abans vam caminar a la vora del Vernissa, seguint els seu giravolts i parlant del treball d’un col·lectiu, el del Col·lectiu Vall de Vernissa, que a través d’un ecomuseu, l’Ecomuseu Vernissa Viu (www.vernissaviu.org) està fent la incansable feina de demostrar que un altre model de territori és possible, que una altra agricultura, una altra cultura forestal, un altre paisatge i una altra economia poden funcionar i són més dignes per a les persones i per a la natura. Pel camí, xino xano, vam parar a conèixer el treball de l’ecomuseu en una de les finques que tenen custodiades. Amb un acord de custòdia entre el propietari i l’ecomuseu han aconseguit restaurar uns murs de pedra seca, podar uns garrofers grans i uns pins molt bonics al marge del riu. A la gent li va agradar molt aquesta experiència i es va crear un ambient de debat i questions. Seguint el riu, vam arribar al punt possiblement més divertit i que ja anunciàvem al full; creuar el riu Vernissa descalçats/des. En aquell punt, les reflexions del grup ja eren de sorpresa i alegria pels paisatges tant bonics que anàvem trobant així com per veure un riu tan viu i tan ple d’aigua, un escenari que la majoria no esperaven trobar.

Creuar el riu i xafar l’aigua fresca van ser una experiència molt agradable i divertida; tot seguit vam esmorzar en la raconada més impressionant del passeig, un estret on les pinades de pi blanc arriben al riu i el paisatge és espectacular. Un moment màgic.

Reiniciàrem el camí parant un minut per gaudir del Balançat, una presa o assut molt agradable i fotogènic. La vall es tornà a obrir i, amb el riu preciós sobre una llosa de roca, van aparèixer Almiserà i Llocnou. Fins al primer poble ens apropàrem per conèixer el seu bell safareig que va servir per recordar les dones i la seua lluita constant i universal contra el masclisme i la violència de l’home i d’una societat que durant segles les va considerar un gènere inferior i de segona classe. Vam fer el tomb pel poble, vam visitar el molí, el seu sistema de reg milenari i vam tornar pel camí vell cap a Ròtova, passant per la Venta Andreu i acomiadant-nos en un ambient festiu i calorós a l’entrada del poble, desitjant que l’ecomuseu continue la tasca que està fent i que les excursions de la UPG ens continuen duent a les raconades de la nostra comarca.

Advertisements