Xavier Ródenas, guia de l’excursió organitzada per la UPG.

Un fred hivernal combinat amb un sol esplèndid i una visibilitat absoluta, van ser els ingredients per a engegar una excursió que va comptar amb més convidats del que és habitual. La visita al barranc de les Galeries de Ròtova sempre és grata i per això s’ha repetit durant aquests 6 anys d’excursions obertes i gratuïtes. I un dels motius és clar, sumat al paisatge, al riu Vernissa, al castell de Borró i al barranc amb aigua viva, és sense cap dubte, el Centre Excursionista de Ròtova i la perla que han cuidat i protegit durant els últims 30 anys que es diu Casa dels Garcia. Allí, en una propietat forestal gran, el centre va restaurar una casa de muntanya i els marges de pedra seca, va podar i estassar la vegetació, va plantar un fum d’espècies, recuperat els camins, dissenyat i col·locat cartells i, des de fa uns anys, gestiona dos microrreserves declarades per la Generalitat: una de flora i altra de fauna. És per això que la visita és una experiència fonamental.

Aquesta vegada el paisatge no era tan espectacular com les altres vegades. Lamentablement, el foc fou el causant d’aquest canvi. L’any passat, en la nostra visita anual, encara vam gaudir del bosc mediterrani verd i humit. Aleshores no sabíem que es tractava d’una despedida. Així que, aquesta vegada vam remuntar el senderet apenats pel record del qual tantes vegades havíem vist i ara se’ns negava. Així i tot, el soroll de l’aigua baixant pel barranc d’Atanasi, les murtes rebrotades, els margallons renascuts, l’herba verda i els primers pericons blancs feien del passeig un moment agradable i esperançador.

A més a més, comptavem amb la companyia de dos bons amics del centre, Vicent i Joan, que ens van anar explicant les coses que amb tanta passió i estima fan per la natura i per aquell barranc. Quan vam arribar a la Casa, allí l’ambient es va transformar en quasi festiu; l’esmorzar i l’alegria van omplir el moment. Allí hi havia uns joves del centre que, com els nous rebrots, estaven plantant sobre el que s’havia cremat encara no fa un any. De les desgràcies sovint apareixen coses bones; era una imatge bonica veure aquells xicots treballant la terra per plantar vida de nou. Després vam seguir el camí fins al castell de Borró, talaia inexpugnable que controlava tota la vall i on atentament vam escoltar els altres dos convidats nostres. Primer, Helena, del MAGa, va explicar qui era Darwin i el treball que des del Museu Arqueològic de Gandia aquest grup de professionals estan fent per difondre no només aquests personatges vitals per a la nostra societat i per al nostre coneixement, sinó també al voltant de la divulgació a través de tallers i exposicions, del nostre patrimoni natural i cultural, sense deixar d’entendre que l’un sense l’altre no existirien.

Després el va rellevar Carles Miret, l’arqueòleg saforenc, qui va fer un gran esforç per resumir el magnànim patrimoni històric que abasteix la nostra comarca i, en concret, aquelles muntanyes de Ròtova, un patrimoni majoritàriament abandonat, que va restar oblidat durant els anys de la passada etapa de construcció massiva i de la riquesa especulativa que va generar. Mai van arribar diners per aquest, el nostre territori.

Així que un tant apenats per la degenerativa situació del nostre patrimoni, vam enganxar la sendeta del barranc Blanc, camí al riu Vernissa i des d’allí cap a casa, on segurament un bon dinar ens va ajudar a rumiar tot el que havíem vist i après.

Podeu veure més imatges al blog de la UPG.

Anuncis