Dijous 28  de juliol,  joliol que diuen en el terreny…pujem a la casa dels Garcies, propietat del Centre Excursionista de Ròtova, situada al barranc d’Atanasi de la serra Grossa, o de Marxuquera que diuen per la  contornada.

Si recordem, el passat divendres 8 abril va entrar el foc, ja de nit, per ponent, des de la muntanya del terme de Benicolet, escampant-se ràpidament pels termes veïns de Llutxent, Pinet, Almiserà i Ròtova, en un cap de setmana extremadament calorós i amb deficient defensa contra el foc, coincidint amb altres incendis a prop i la retallada de mitjants econòmics i tècnics als últims anys a l’administració autonòmica valenciana, gestora i responsable principal de tot allò; després de 20 anys des de l’últim incendi (meitat de juliol de 1991), ara que ja començava la muntanya a prendre consistència en quant al verd…què podem dir, amb tot el que ja s’ha dit de bo i de menys bo al voltant del tema des d’aleshores. Puix això, el principal ara és l’implicació, amb molta cura i estima per la muntanya, que , com ens deia l’altre dia Vicent Faus pare a la seva classe de les jornades de formació del voluntariat, “que la muntanya es trobe orgullosa de nosaltres, els seus amics, les persones que l’estimem”…(Recordeu també el video del programa de RTVV  “Medi ambient” http://youtu.be/B0LgTA73Z8E ). A més a més podriem repassar l’entrada del Quadern de l’Ecomuseu adient “Després del foc” https://vernissaviu.wordpress.com/2011/05/30/despres-del-foc/, així com la del nostre web: http://vernissaviu.org/index.php?option=com_content&view=article&id=288:avaluacio-dels-efectes-de-lincendi-a-les-microreserves-de-rotova&catid=48:noticies&Itemid=18

En aquest sentit, i tot i que ara ens posem a escriure  del tema, el que volem és comptar un poc de la faena que hem fet mitjançant el voluntariat per la custòdia del territori VOLCAM 2011 de l’Ecomuseu Vernissa Viu l’altre dia al barranc d’Atanasi.

No més que entràvem al barranc, per la zona de baix, a la senda (PR-100), per la microreserva de flora i reserva de fauna, ens trovàbem alçant la vista el vol planetjador i de centinel·la d’un àguila, tota una mena de regal de benvinguda al grup de voluntariat… xino-xano anem putjant, poem a la font de les Galeries, i en un espixonet més,  ja ens trobem a la casa. Ens organitzem i distribuïm entre els bancals d’en front i del costat de la casa…i…anem fent!!!

Talllar llenya morta cremada dels matolls i pins, amuntonar-la, refer trossets de marge, amuntonar pedra per a deixar-la preparada per a properes ocasions, segar llengüeta de pardal enfilada per les oliveres i garrofers on no cal això, amuntonar i acoltxar amb les restes de la sega on més aprofite sense traslladar lluny…

La calor no és forta pero ja estem desvanits al cap d’unes hores, o siga que cal esmortzar i reprendre energia, i xarrar en companyia, compartint amanida de ceba i tomaca de la gent del Centre, i per a acabar alguna gent café, i7o tabac.

Ja reposats, continuem un parell d’hores fent faena, la calor domina, anem parant, conscients de l’esforç, del nostre granet, i de tota la tasca que cal fer, d’ací endavant, en la que , per suposat, està convidada tota la gent que vullga…“Entre tots ho farem!!!!”

José Mª Peiró

Advertisements