Tot i fer l’última classe  a Beniarjó amb Julio Lacarra, del Taller de Jardineria Babilonia el dilluns 23  de maig, encara no haviem feta ninguna entrada adient al Quadern, i ja s’ens obliden alguns detalls del breu però intens curs fet de jardineria . Al mateix temps, guanyem en perspectiva i reflexió al voltant de tot allò que hem aprés i compartit. I ja no podem deixar passar més temps per aquesta esperada entrada.

Tractarem de resumir breument com ha anat el curs, dia a dia, però podem adelantar que un denominador comú de totes les jornades ( a banda de xicotets contratemps, sobre tot deguts al tema d’arxius rebolicats i reconfiguracions imprevistes  de memòries USB al connectar-se, o fins i tot de canvi de lloc de la classe el segon dia ), ha sigut la bona acollida per part del públic inscrit com alumnat del curs (tot i que desconeixem els resultats de l’enquesta que van passar des del centre educatiu l’últim dia). A més la temàtica tractava de mostrar diferents visions i formes  de fer jardineria respectuosa, considerant aquesta com un art, en greu perill de desaparéixer, si més no, i a la vegada, una excelent alternativa de generar bellesa i expectatives de treball digne a   una societat tan necessitada d’aquestes coses…

Aixina que passem ja a la crònica, dia a dia:

Dimarts 17 de maigÚs i gestió dels residus, el compostatge en jardineria (José María Peiró)

Parlàrem de l’aprofitament dels residus com a font d’adob i millora de la fertilitat edàfica, de la filosofia  de tractar de tancar els cicles al màxim com passa a la natura.

Férem memòria de l’experiència personal integradora, al llarg dels anys, de la jardineria, el camp i la foresta, i de com el compostatge i els “acolxats” *  (encotonats,“mulching“), no tan sòls en l’agricultura, d’on sembla que naixeria la major part de la filosofia i la praxis, sino també a l’àmbit forestal, i clar, com no, al de la jardineria, representen bones pràctiques referides a l’ús i gestió amb trellat del residus que es fan, que es produeixen en tot sistema intervingut, ja siga un hort, ja siga o jardí, ja siga fins i tot un ambient forestal.

Les referències al llibre de Mariano Bueno Cómo hacer un buen compost” (Edicions La Fertilidad de la Tierra) van estar ineludibles. Alguns apunts dels principis biodinàmics també van ser destacats, ja que l’arrel biodinàmica, steineriana, diriem, té una gran dominància en tot açò.

* sobre la pràctica habitual i bona  de recobrir la terra amb matèrials que limiten l’evaporació, la profusió de plantes adventícies, milloren l’infiltració i la capacitat de retenció de l’aigua al sòl no podem menys que aclarir que les acepcions terminològiques no van tenir unanimitat durant el curs, i que al fer la primera classe encara no haviem prevista esta possibilitat. Aixina puix, posem diferents termes, incluït el terme anglosajó utilitzat en molts manuals per exemple de restauració de talussos de carreteres i ferrocarrils.

Dimecres 18 de maig Jardineria endèmica i local (Claudi Sendra)

Aquesta classe es va fer a Gandia, primerament  a la sala de conferències del Casal  Jaume I, entitat cívica a la que també des d’ací aprofitem per tal d’agrair la seva hospitalitat amb el curs. Claudi, bon coneixedor de la flora valenciana, ens mostrà nombrosos exemples de plantes endèmiques i pròpies del nostre clima aptes per tal d’utilitzar-se en jardineria.

Un recull de ventajes afegides de la jardineria amb espècies autòctones, inconvenients de l’ús d’algunes espècies ornamentals forànies com ara el seu caràcter “invasor”, amb alguns exemples molt peculiars i coneguts per ací, com el cas de Cortaderia, Lantana…  Existeix un decret de la Generalitat Valenciana, de 2009, al que s’aproven mesures per al control d’espècies exòtiques invasores ( http://www.cma.gva.es/web/indice.aspx?nodo=71769&idioma=C ). Es recorda les accions d’eliminació d’Agave, Opuntia, i Carpobrotus, per exemple, als fragments dunars que encara ens queden al litoral valencià.

Sembla que per ací, al territori diànic ( el territori de les comarques centrals valencianes, des del riu Xúquer al riu de la Vilajoiosa i des de la mar Mediterrània al riu Vinalopó**) amb una flora molt diversa, amb uns 3.000 espècies vegetals catalogades, es podrien utilitzar pràcticament totes, més algunes més” (sic).

En representacions topiàries també en tenim exemples molt bons a la natura, i per exemple, als paisatges de devesa que encara resisteixen l’urbanització intensa del litoral, com ara El Saler , el vent marí condiciona  i modela eixes formes tan característiques de la vegetació encoixinada, que marca unes pautes a repetir pel ser humà, com artista de la jardineria.

Alguns exemples locals que no passen desapercebuts als ulls d’aquest observador, com per exemple la bardissa retallada de la vora de la ITV de Gandia, formada per  mates de llentiscle, aladern i murta).

També ens mostrà una publicació de la Generalitat Valenciana anomenada “Jardinería mediterránea sin especies invasoras”, així com a contenidors de moltes espècies de bulboses ornamentals exòtiques, “vicariants” en certa forma d’espècies pròpies de la nostra flora que després ens mostraria a la sala de conferències del  pis de dalt de la Marquesa.

Després d’un breu descans per fer-se alguna cosa rapideta, ens va mostrar el jardí de la casa de la Marquesa, indicant la combinació dels trets originals d’un jardí romàntic (decadent) valencià (amb espècies recuperades  com ara l’Aspidistra, Chloropytum, Crinum, Ruscus de “fulla” ampla, violes i també introduïdes com ara Ophiopogon) i l’estructura arbòrea formada sobre tot per pins blancs, moreres, til·lers, magnolis, ficus, alvocater, xirimoier, xacarandes, casuarina, palmeres, bambús, flor de pasqua o pasqüera, etc., així com algunes plantes enfiladisses dels quals s’ha conservat un gesmiler, amb la pionera proposta del Taller de Jardineria Babilònia, d’alçar, a la part central del jardí una sèrie de quadres amb muretes de pedra seca delimitant fragments de selva mediterrànea, amb marcs de plantació atípics (de gran densitat) llevat de la part frontal que dóna a la casa i als escenaris de les actuacions que es fan en aquest emblemàtic lloc de la ciutat. A més, la representació d’epifites penjant del gran Ficus d’espècie no classificada, la fonteta i bassa del fons de llevant, i la constitució de tot el conjunt com una arbreda monumental dins del catàleg d’arbres i arbredes amb protecció, segons ordenança municipal, de Gandia.

**com versa el títol de la tesi doctoral del mestre etnobotànic d’aquest territori en Joan Pellicer i Bataller.

Dijous 19 de maig Fer a casa un hort i alhora un jardí ecològic.(Toni Orengo)

El ventall i variacions des d’un hort fins a un jardí, des d’un jardí fins un hort. Una idea, ja llançada a la presentació del curs el dimarts inicial per Xavi Ródenas al·ludint als vocables comuns en altres llengües als dos conceptes. I al món mediterrani l’olivera representa eixe paradigma entre els dos móns, fent com una mena de pont que els connecta.

Feta aquesta introducció, i concentradament en un tem ps récord,  que va esgotar però el temps previst,va passar revista a ‘agricultura i les seves diferents etapes des del seu naixement neolític fins a l’actualitat, apuntant els principals impactes negatius, arribant, a hores d’ara a una “profona modificació del paisatge a les marjals, planes i muntanyes, on tan sòls no queden més que bosquines i els únics espais sense transformar tenen grans pendents per a la presència de boscos ben estructurats”. (sic)

Les males pràctiques agràries porten impactes relacionats amb salinització, desertificació i pèrdua de biodiversitat.

La segona part dela classe es va decantar en incidir en els temes de salut i bones pràctiques, extensives al camp jardiner, amb molts exemples trets des de l’experiència professional i alhora personal, d’un hort familiar.

L’ús dels adobs i la salut

Transformacions dels nitrats en nitrits , que entre d’altres problemes sanitaris destaquem les deficiències en el transport de l’oxígen a la sang (metahemoglobinèmia).

Les bones pràctiques tracten de millorar la fertilitat de la terra, i en canvi de gastar adobs químics s’utilitzen adobs verds, fems (estièrcol)  i compost.

Els productes fitosanitaris i la salut

Està molt estudiat el tema de la toxicitat aguda dels aplicadors per no respectar dosi i terminis.

Alternatives com ara la rotenona i el sabó potàsic.

Altres aspectres de les bones pràctiques

·ferramentes

·l’aigua i el reg

·recobriments (“acolxats”, “encotonats”, “mulching”), labors estalviadores (com per exemple birbar, “escardar” en castellà), divisió de l’espai en àries de requeriments hídrics similars.

L’idea central “d’alimentar la terra i no pas directament la planta” és recalcada de nou.

L’ús d’insecticides naturals

··piretrines (a partir d’una margarida de Kénia)

··rotenona (de lleguminoses americanes)

··Nicotina (fulles de Nicotiana tabacum)

··arbre del Nim

··purí d’ortigues: 10 kg de picamatos (ortigues) per 100 litres d’aigua. fermentació al llarg d’uns 10-11 dies, dilució al 10 per cent, i filtrat s’aplica per augmentar la resistència.

··cua de cavall

··sofre, coure (fungicides)

··bentonita

··olis minerals

··sabó potàsic

··fosfat fèrric , cervessa, amagatalls com per exemple teules de fang (caragols)

··insectes predadors de plagues

· Bardisses o setos vius

Depuració de l’aigua i reducció de l’evapotranspiració, reducció del vent  i per tant de les rotures mecàniques de la vegetació, alberg  de polinitzadors i depredadorss útils.

Divendres 20 de maig- Biodiversitat i jardineria (Ramón, tècnic del jardí de l’Albarda)

Una interessant visita virtual al jardí de l’Albarda, a Pedreguer (la Marina Alta), propietat de Fundem…hummmmm…

Antecedents al voltant d’aquesta fundació ( http://www.fundem.org/socios/),  que compra terres per tal de protegir-lis, i que està associada a la xarxa valenciana de custòdia del territori (Tinença de Benifassà, vall de Gallinera,..), al igual que el nostre ecomuseu.

Des d’ací recomanem la visita al jardí, conéixer-ho de prop i amb l’explicació atenta i clara de persones com Ramón.

Un exemple de l’ús de la vegetació natural,  per tal de crear espais amb molta naturalitat, reservoris de biodiversidat.

Dilluns  23 de maig-Jardineria mediterrània i sostenible (Julio Lacarra)

El plat fort, el colofó del curs, des del nostre paréixer va estar l´últim dia amb Julio Lacarra, del Taller de Jardineria Babilònia.

Amb gran saviesa i dosi d’humor va fer un repàs dels jardins històrics de l’àmbit mediterrani, el que queda d’ells, els simbolismes, l’art de la jardineria, l’ús eficient tradicional de l’aigua i les successives i desencertades incorporacions de males pràctiques importades sovint de l’agricultura intensiva de les últimes dècades.

Delimitar el concepte de sostenibilitat, depend de para qui, i comenta que una amiga seva gasta l’exemple de la “sujetabilidad“, i plantetja l’exemple d’uns reparadors de teulades a El Escorial (Madrid), que quan completàvem la feïna, el mestret rencava algun tros de teulada, i li contestava al seu ajudant -tot extranyat aquest, sense trobar explicació- que així sempre tendrien treball…

Dit això, reivindica l’art de la jardineria, considerant l’ofici dels jardiners en perill d’extinció.

L’actual gestió dels parcs i jardins municipals per contrates és l’etapa quasi terminal.

Un repte important dels jardins del segle XXI és i serà representar o albergar per se santuaris de biodiversitat.

Ens mostra imatges de jardins tant valencians i en general espanyols, alguns d’orígen andalusí, destacant per exemple el pati de la mesquita de Còrdova com el més antic d’Europa, i d’altres sobre tot italians de gran renom.

Podriem citar jardins o elements dels mateixos (amb major o menor grau de conservació de l’espai originari) d’un larg llistat, però sense ànim d’ignorar uns per no citar-lis:

Penàguila (Alacant), Benifairó de les Valls (València), Hort de Trenor de Torrent (València), Jardí de Monforte (València), La Granja deValsaín (Segòvia), Hort de Julià (València), Benfica (Lisboa), Generalife  (Granada), Samà (Tarragona), Aranjuez (Madrid)…

De tot això i molt més ens va parlar Julio en una classe molt agradosa i didàctica. Un luxe de persona per a explicar-nos i contar-nos com a poques persones tantes curiositats , sempre de gran interés.

La segona part es va centrar en l’ús de l’aigua ,al llarg de la història dels jardins, fins a l’actualitat, amb el desficaci imposat per pseudo experts i politicastres de tres al quart, moltes voltes, amb uns criteris que de tenir algun sentit seria, si de cas economicista  i d’interessos que no són els del sentit comú.  Podem considerar que la seva intervenció va ser magistral, eixe és l’adjectiu més just.

I ací no s’acaba la cosa ja què segurament quedarem per a fer una visita a algú dels  jardins “babilònics”…

En tot cas, sempre comptem amb l’estimada col·laboració del Centre de Desenvolupament Rural i centre educatiu de mòduls professionals la Safor de Beniarjó, a la terreta del poeta valencià universal Ausiàs March…

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

.


Anuncis