En començar a escriure aquestes ratlles, el dia desperta amb núvols matiners que embolcallen la Serra Grossa, amarant amb una delicada carícia de suau cotó-en-pèl i dolç bes de rosada, la nafrada pell de les muntanyes vernissenques, assolades pel terrible incendi patit aquest darrer cap de setmana.

Als habitants de les terres de Vernissa, encara se’ns fa difícil mirar per la finestra per primer cop al dematí, eixir al carrer i alçar el cap a diari, havent de contemplar el negre i trist espectacle de dessolació posterior a la desigual batalla, o haver d’alenar notant al nas el pesat rastre de cremat que continua perdurant i envaint l’ambient. No sense sentir el cor en un puny i com se’ns fa un nuc a la gola…massa difícil d’empassar tanta congoixa. I tanta angoixa patida, mesclada de ràbia i indignació, com es podia palpar entre els abatuts habitants de la Vall, especialment d’Almiserà i Ròtova, contemplant impotents el ferotge espectacle lamentable de les flames devorant-ho tot al seu pas sense cap control, en les llargues hores del dia i la matinada de dissabte i diumenge. No hi havia consòl, no hi ha consòl possible per a uns veïns que amb crits i udols demostraven com l’ànima se’ls anava travessant sense poder fer res per evitar-ho.

Ens sentim afortunats del meravellós entorn on tenim la sort de viure. I ens agrada que el visitant d’arreu del territori s’hi aprope i el valore. Orgullosos, els mostrem les meravelles que estem pagats d’atresorar a les nostres contrades i que ara començaven a vestir-se de descocada primavera, per a mesclar els perfums suaus de romer i cepell florits i el de la incisiva prebella, amb l’aroma penetrant de la tarongina que eclosiona.

Per això convé que alcem la veu, per a dir-los alt i clar als nostres gestors que estem cansats. Cansats de paraules orfes i gestos grandiloqüents davant dels mitjans de comunicació, per intentar tapar-se les vergonyes públicament. Vergonyes, per manca de voluntat mediambiental, d’adequada planificació, de pressupostos, per males gestions i per la dessídia absoluta demostrada cap a la qualitat de l’entorn, el territori i el paisatge. Ni tant sols per a complir amb les lleis forestals que de la mateixa administració emanen. Perquè convindria pensar que els fa vergonya, quan demostren voluntat d’embenar el malalt amb urgència, ni que siga davant un periode electoral imminent… I ahi si que els pica. I passarà el temps i amb ell, intentaran deixar gelar els ànims de la societat per a que tot continue igual. Fins la propera. Per això no volem transigir ni conformar-nos-en, convé continuar denunciant la inoperància i la incapacitat: el paisatge és un actiu massa important per als pobles d’interior com per a deixar que l’oblit caiga sobre el nostre territori com cendra polsosa…

Miquel Camarena i Artés. President del Col·lectiu Vall de Vernissa

Anuncis