De tard en tard, dins de la creixent vida cultural a Gandia tenim algún esdeveniment relacionat amb les tasques i objectius de futur de l’ecomuseu, com per exemple, al tractar el tema de l’agricultura, anar més enllà insinuant i obrint portes cap a economies més locals,  més raonables, més humanes, més orgàniques si es permet el símil. I cada volta que es fa, que s’organitza algun event, alguna xerrada d’aquestes és com si donàrem algunes passes més cap eixe futur tan necessari, per al qual ninguna tendència de pensament ni ningun grup actiu en té les claus però que sembla que sumant esforços i visions complementàries anirem obrint portes a les solucions.

Aquest dijous 7 d’abril al casal Jaume I de Gandia ens van convidar, a l’ecomuseu, a presentar una xerrada d’agricultura ecològica, com haviem anunciat en l’anterior entrada del quadern   https://vernissaviu.wordpress.com/2011/04/04/xarrada-dagricultura-ecologica/ i a la nostra pàgina web http://vernissaviu.org/index.php?option=com_content&view=article&id=285:7-dabril-lagricultura-ecologica-a-la-safor&catid=53:agendadactivitats&Itemid=65. Ara aprofitem per a fer un resum de com va anar la cosa, afegint algunes fotos fetes  per Susa Ribes i Toni Camarena, bons amics de l’ecomuseu. Com sol passar  la qualitat no és massa bona,  no és, diriem, de professionals, però estan fetes amb una mena de  complicitat que ja és prou.

La sala de conferències del Casal es plenà. Cal recordar la coincidència d’esdeveniments, ja que a la casa de la Marquesa també hi havia una  xarrada de l’interessant cicle que està fent-se a Gandia al voltant de l’any dels boscos   http://www.alfonselvell.com/index.php?news=95 i un públic afí calia triar entre les dues xerrades properes.

Presentàrem a les tres persones convidades a mostrar la seva experiència. Cadascuna, una visió diferent, és clar, adaptada a cada  tros de terra particular, però amb molts punts en común. I d’ací, i d’allà, cultivant la terra  amb cura pels i amb els equilibris, amb estima, aprenent dia a dia, pam a pam, en cada rogle dels bancals que hi treballen, fent praxi, adaptada a cada lloc,  del principis generals agroecològics.

Inicià l’intervenció Kristof  Willensem, agricultor biològic  a banda d’enginyer agrícola i psicòleg, que treballa la terra a Xeraco i que amb la seva parella estan creant una iniciativa de producció i comercialització de fruita i hortalissa de cultiu biològic molt guapa que hi anomenen “L’Hortet de Casa”.

Ens va recordar resumidament el camí de la ciència des dels segles XVIII i XIX -amb un “fracàs”, per falta de recolçament des dels poders, de les tendències més holístiques podriem dir, lligades al moviment romàntic- passant pel paroxisme del racionalisme que en l’agricultura, amb la’anomenada revolució verda, Kristof ens va exemplificar molt bé amb allò que va anomenar el “super pebre“, com a paradigma de la maximització dels beneficis mitjançant la producció industrialitzada i amb químics (adobs i fitosanitaris). Però també la paulatina incorporació de plantetjaments renovadors des de les dècades dels anys 60, 70, 80,…del segle XX en alguns àmbits científics (Lovelock et al. amb l’hipòtesi Gaia, la teoria de sistemes del xilé Francisco Varela *,…). I mentres tant, les conseqüències o resultats ambientals (i socials), el preu a pagar del “super pebre”: contaminació de les aigües (terrestres i marines), de l’aire, desertificació i pèrdua de la fertilitat dels sòls, així com proliferació de malalties (de les que nos ens escapen els humans).

Fetes aquestes aclaracions es cultiva l’hort com un sistema viu, que engloba per baix successius microsistemes, i a la vegada queda englobat en successius macrosistemes. I ací enllacem en la biodinàmica de la què ens parlarà  més Miguel Ángel de seguida.

Però junt als aspectes ecològics no es poden obviar altres humans, i aixina, naturalment es constitueix una carena ètica. El ser humà del costat dels sistemes ecològics. Les anomenades “males herbes” no ho són tant, tot pot aprofitar, i en tot cas, cal conéixer-les i aprendre d’elles, saber què ens estan indicant i saber els benficis que ens poden reportar (refugi de depredadors i paràsits de plagues, aport de sustàncies biocides per les seues arrels…).

L’intervenció continuà enllaçant agroecologia amb l’anomenada resistència política. I el primer de tot, recordar la figura de Thoreau http://es.wikipedia.org/wiki/Thoreau del qual va llegir un breu i aclaridor text del seu llibre  La Desobediència civil on es  proposa front als mètodes desequilibrats i injusts de producció la desobediència de les persones. I tot allò referit als grans monocultius  i l’espiral o cercle viciós que van creant. El no va més, representat per grans corporacions amb noms tan contradictoris amb el seu tarannà com en el cas de la  Monsanto, i el seu producte estrela Rondoup (arma letal de destrucció masiva de la vida), que inicialment ficava a l’etiqueta de les llaunes que era biodegradable! El cercle es va tancant al desenvolupar organismes modificats genèticament (OMG) que incorporen gens que lis confereixen resistència, per exemple al citat herbicida. És el cas dels cultius transgènics de soja, dacsa i fins tot arròs. S’està arribant a un punt de esterilització  de la diversitat agrícola que no es pot silenciar i donar l’esquena. A Mèxic, bressol de la dacsa, ja n’ixen espontàniament a les vores de camins dacses transgèniques (sic). Poc a poc els agricultors (i les agricultores), i les terres, i la terra, tot es va hipotecant, paral·lelament al  control  exhaustiu de l’alimentació humana. Un bon documental recomanable és “El mundo según Monsanto”   http://vimeo.com/13096415.

Així, tot plegat es veu la necessitat de plantetjar alternatives acords amb els equilibris naturals, d’ahí la coherència al fer agricultura i al menjar. I per això “L’Hortet de Casa” i el motiu d’aquesta intervenció.

L’ambient a la sala sembla bo, el públic escolta atent i donem pas a Miguel Ángel Pascual, agricultor biodinàmic de Beniatjar. Recordem agradosament  la visita als seus camps dins d’un curs d’agricultura coorganitzat per l’ecomuseu amb l’escola de F.P. la Safor, de Beniarjó, l’any passat  https://vernissaviu.wordpress.com/2010/05/21/arranca-el-segon-curs-dagricultura-ecologica/#comments .

Ens posa en antecedents repassant la seva trajectòria agrícola fins que el 2002 hi ha un punt d’inflexió deixant de banda les pràctiques agrícoles habituals a la contornada per a tractar d’aplicar els principis biodinàmics de R. Steiner, del que ja hem parlat amb simpatia en altres ocasions.

I ens recorda i argumenta la necessitat de la granja com a sistema integrador de les vessants agrícoles i ramaderes on es tracta d’evitar els imputs, o equilibrar en tot cas les entrades i eixides del sistema. Tot allò integrat amb els ritmes còsmics, del Sol, la Lluna, la nostra Terra i demés astres. L’elaboració de preparats biodinàmics, inclús l’homeopatia per a paliar els desequilibris (per exemple amb el problema local dels conills).

Ens parla de la nutrició equilibrada de les plantes, sense adobs químics, doncs “la planta en té l’informació necessària per a reconèixer el medi”. Els nòduls de les arrels de leguminoses i els exhudats de moltes plantes juguen papers importants.

El procés està basat en la vida i no pas en la mort (com en el cas del “super pebre”).

Va concloure que les persones que fan agricultura ecològica “tenim el compromís d’aprendre i de seguir aprenent de la Natura però que també cal un compromís de les persones consumidores  per tal de recolçar tot allò” (sic).

L’última intervenció, d’Andrea Iborra, saforenca que fa agricultura ecològica amb una altra companya en 10 fanecades situades entre Montserrat i Picassent (“L’Horta directa”). Elles tracten de tancar el cercle de la producció a la comercialització, del bancal a la cistella de casa trobant noves formes de garantir la procedència de la cistella en arribar-li a la persona destinatària, la consumidora, mantenint una qualitat a un preu just.

La xarrada s’inicia amb els antecedents de l’estat actual de la situació, recordant les passes des de models d’agricultura tradicionals cap als convencionals, amb el summum de la pretendida revolució verda que llevaria la fam del món en dècades passades, i de nou, com no, les conseqüències desastroses de contaminació i noves plagues. I com a resposta viable al desficaci, l’agroecologia.

Per tal de definir què és l’agroecologia (amb moltes definicions existents), va citar al recomanable Pierre  Rabhi http://es.wikipedia.org/wiki/Pierre_Rabhi .

El tema central de l’intervenció d’Andrea va estar el de la comercialització i la certificació participativa.

Els problemes inherents en les carenes de comercialització, amb l’increment del preu des de l’agricultura, des del bancal, fins a la taula amb beneficis reduïts per a la gent que treballa el camp i preus alts per a comprar el menjar.

E s tracta de fer cooperació buscant el contacte directe productor/a – consumidor/a per tal d’assegurar o promoure qualitat i preu just per a totes les parts.

I ens parla de la certificació participativa, com la que fan a Ecollaures http://www.hortdecarmen.org/search/label/Ecollaures des de persones que treballen terres de l’Horta de València.

Aquesta certificació seria com una mena de model de garantia i necessita una xarxa de producció amb criteris comuns basats en els principis agroecològics, en companyia i amb el suport o corresponsabilitat de la gent consumidora dels productes. Es tracta de reduir els costes consolidant alternatives per fora del garbell dels consells reguladors de l’agricultura ecològica que no diferencien entre producció amb principis agroecològics  i una mera producció biològica de pega, i a la vegada reduint la possible desconfiança de les consumidores i dels consumidors.

Acabades les intervencions i abans de passar al torn de preguntes del respectable vam lligar alguna altra cosa com el tema de la propera setmana internacional de la lluita camperola, amb el diumenge dia 17 d’abril com a dia central, i variades actividades programades en vàries ciutats valencianes, i també l’existència la Plataforma de Sobirania Alimentària del País Valencià que recull molts dels plantetjaments destacats en la xarrada. A més, en acabar el temps de preguntes informem del sorteig entre tot el públic assistent d’una cistella de verdures de les tres iniciatives presentades!

Hugo Jespers convida a afegir-se a la recient creada Xarxa  de la Safor  https://groups.google.com/group/xarxa-de-la-safor?hl=es , com a plataforma digital d’interacció entre persones productores i consumidores.. Les preguntes són variades i concretes, d’un públic interessat i animat en el tema.

Finalment es fa el sorteig de la cistella i tot el món s’en va amb el regal d’algun encisam i escarola cap a casa amb tot un simbolisme inherent:)

 

* http://es.wikipedia.org/wiki/Francisco_Varela

 

José Mª Peiró

 

p.s: aquesta entrada del Quadern s’ha escrit al llarg de l’agredolç cap de setmana segon del mes d’abril del 2011, d’aquesta estrenada  primavera (i amb temperatures       més pròpies de l’estiu), quan el foc ha tornat ha ser protagonista absurd a les nostres muntanyes; dels sentiments d’impotència tractarem que brollen idees i noves il·lusions, de les quals, perquè no,  pugam aprendre a viure amb més harmonia com a poble agermanat amb la seva terra; ens mereixem una terra digna, unes muntanyes i valls vives…

 

xarrada d'agricultura ecològica

"premi per al cavaller"

 

 

 

 

 

Anuncis