Encara estem digerint, per així dir-ho, tot allò que es va cuinar i menjar aquest cap de setmana passat al Mas de Noguera. El lloc (  http://www.masdenoguera.coop/val/contenidos_val.php ) acollidor i propici com a pocs per tal de juntar-se gent de tot arreu del país, i de més enllà fins i tot, en una trobada tan necessària i esperançadora: ens referim a la “TRoBaDa PeR La TeRRa – PRoDuCIenDo Y CoNSumIenDo PaRa La CoNSTRuCCIón De La SoBeRANÍa aLImeNTaRIa en eL PaÍS VaLenCIà” (http://www.masdenoguera.coop/upload/20110118112415.trobada_per_la_terra1.pdf ) , a la què, fins i tot el disseny amb el seu format i composició estan  fets amb molta cura i mirament;  l’alternància de majúscules i minúscules del títol i la resta d’encapçalaments del text del cartell, a banda de curiosa potser també es relacione amb l’esperit i filosofia que envolten les jornades i la pròpia temàtica de la soberania alimentària (*).

Trobem convenient, com explicàvem al principi, escriure ja una mena de crònica personal i ecomuseística, si es permet la paraula.

Dissabte de bon matí eixint de València per tal d’arribar justets de temps d’escomençar la jornada Hugo de l’associació Nerolí, Pilar de l’associació de consumidors La Llavoreta de València i qui ho conta. També arriben altres companyes de l’ecomuseu com Rebeca amb uns amics amb qui coincidírem, Eli i Antoni, entre tanta gent, més tard.

Incrits i presentats, el matí s’en passa volant amb dinàmiques de grups amenes i participatives. M’apunte al grup d’organitzacions amb Hugo. Les companyes al de consum. També tenim després d’un descans una visita a triar a alguna de les activitats del Mas de Noguera. Tot està interessant però cal triar i ens decidim, personalment per la visita a la granja  i corrals dels variats animals (gallines valencianes i d’altres americanes, ànecs i oques, ovelles de l’autòctona guirra i vaques de llet)…. Dinar al solet i continuem tractant de definir i caracteritzar els principals objectius i reptes de les organitzacions, els grups de productores i productors, i els grups de consumidores i consumidors. Comentar que era patent la presència igualitària de dones i homes a la jornada. Propostes pràctiques d’altres punts de la península, com ara de l’Agrupació de Defensa Vegetal i Ecològica de comarques tarragonines Gent del Camp ( http://gentdelcamp.blogspot.com/ )    i de territoris andalussos on s’ha encetat altre model de certificació, el Sistema de Participació de Garantia, com ens mostrà Mamen Cuéllar Padía, de l’Institut de Sociologia i Estudis Camperols de l’Universitat de Còrdova.  Sopar “camperol” amb productes compartits per i amb la gent participant, festeta amb musica “ètnica” (world music) (“a falta de pan buenas son tortas” ;) ) i a descansar unes hores per a seguir amb la trobada a l’endemà. Per cert, que sembla que la  temàtica de divendres a la vesprada amb Andrea Ferrante al voltant de les xarxes alternatives de producció i distribució de menjars a Itàlia, donà com per a seguir de tertúlia fins a la 1 de la matinada :P A destacar també la grandiosititat del cel nocturn net, amb profusió d’estreles i constel·lacions com és habitual una nit serena i oberta a les terres de l’interior…

Bon dia pel matí! Ki-ki-ri-kiiiiiiii!!!  però el dormir i les parets de la casa ens impedeixen sentir als galls del Mas (de l’escassa i  per ende amenaçada gallina valenciana, o de Chulilla). Duxeta per a entonar-mos  i cap avall, a desdejunar (els desdejunys al Mas són rotunds, i la qualitat dels productes es manté amb els anys!). I de seguida a prosseguir amb les taules redones.

Interessant el tema de la biodiversitat i el discurs de Pep Roselló i Oltra, de l’Estació Experimental Agrària de Carcaixent i membre de Llavors d’Ací  (

http://www.llavorsdaci.org/),  però posats a triar,  assistim a una videoconferència amb un membre de Nekasarea-EHNE (http://www.ehne.org/es/informacion.asp). A pesar dels problemes tècnics de velocitat ADSL, Iñaki, des de Euskalherria ens transmet la maduresa de les xarxes  vasques,  centrant-se en el tema carn; curiós i alentador el cas de l’escorxador de Durango, l’únic sobrevivent dels escorxadors tradicionals, “pequeño matadero tradicional del mundo campesino” (sic), resistent i vencedor com David davant Goliat, o siga, la tendència promoguda pels governs vasc, espanyol i europeu de centralitzar en grans escorxadors la carn produïda per estructures cada volta més industrialitzades i tecnificades.  En aquest cas, el macro escorxador de Bilbao va acabar tancant. Segons ens ho transmetia l’altaveu el nostre aplaudiment era patent i sentit a l’altre costat de la llínea, de segur que sí…Per ací, al País Valencià en temes de carn ens trobem menys consolidats i fins i tot amb mala cosa de competència per part de les “línies verds” (de pega) de grans carenes agroalimentàries com va posar-se de manifest amb exemples concrets a la taula redona. En tot cas, la coherència de grups menuts de persones productores i consumidores dona molta força, és en definitiva el poder de decidir el què mengem.

Tras un moset (fruita e infusió) i avançat el matí ens juntem tot el món per veure un “teatret” del que ha fet la gent menuda este cap de setmana per ací. Bones rialles amb el xiquet que menjava cotxinaes transgèniques :) hehehehe

Per províncies es trauen conclusions de les jornades què esperem tindre penjades a la xarxa aviat, destacant, resumidament, la necessitat d’una major comunicació i organització dels grups de productores i productors i de la resta de grups en general, tractant de fer el màxim de xarxa impregnada d’un esperit d’horitzontalitat i igualdad entre diversitats de camins, formes i singularitats locals podriem dir. A mig camí, és desitjable una organització per assemblees comarcals.

Avans de concloure, un company de la part baixa del Túria va explicar un interessant projecte educatiu i d’aprofitament de canyes  (Arundo donax) en bioconstrucció (

http://centrojulia.wordpress.com/ i   http://canyaviva.com/paginas/historia.html ) amb un pas de fotos.

Per a tancar, a banda d’unes oportunes paraules de reflexió i agraïment a l’organització, el desig i l’intenció de continuar caminar en comú de moltes persones, grups, col·lectius, citant tan sòls un grapat com a mostra (Associació Moviments, Ca Revolta, Cooperativa Integral Amalur, Mercatrèmol, Xarxa d’Agroecologia de Castelló,…).

El punt i quasi final va estar el dinar, superant-se, com sempre, la gent del Mas. Ens vam tornar d’allà contents amb una sensació esperançadora de què anem per bons camins i què, encara que semble amb lentitud, les coses porten el seu ritme, com els de la preparació d’un bon menjar i el seu posterior menjar compartit a taula i la conversa de sobretaula, i tot això…

 

(*) transcribim ací la Declaració de Nyéléni, elaborada al Foro Internacional per  la Sobirania Alimentària desenvolupat el 2007 en Sélingué, Malí, a banda d’explicar l’orígen del nom de Nyéléni:

http://www.world-governance.org/spip.php?article253

 

José Mª Peiró

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Advertisements