Este dilluns es va dedicar la classe  a un tema amb entitat pròpia a l’àmbit de la custòdia del territori: els rius.

En primer lloc tinguèrem a Virginia Garófano, experta  en gestió de riberes i autora del llibre ‘Les riberes del Serpis. Gestió de l’aigua per a la seua conservació’, publicat pel CEIC Alfons el Vell l’any passat. Solucionats els típics problemetes tècnics amb l’ordinador aviat,  l’autora, presentada pel nostre company i coordinador del curs Xavi Ròdenas, va iniciar la seua exposició explicant-nos  un seguit de nocions sobre l’estructura i morfologia dels rius, les diferents formacions ripàries que poden haver i els seus requeriments ecològics, en particular les característiques i factors ecològics relacionats amb la hidràulica i hidrologia concreta de cada situació.

Tot allò ho va traslladar al cas ben conegut per ella del curs baix del riu Serpis, incidint en la necessitat i importància de tindre vegetació natural a les seues riberes per variades raons , incloent, podriem dir, les  relacionades amb  l’ecologia social, com ara les relatives a planejament i qualitat de vida.

A mode d’exemple del paper del riu com a via de connexió ecològica ens va comunicar la troballa a la marjal de Pego-Oliva d’un blauet (Alcedo atthis) anellat prèviament en la zona alta del riu (Cocentaina). No està de més recordar que aquest bonic ocell és emblemàtic dels nostres castigats rius, i la seua presència en ells requereix fonamentalment la existència de llocs de cria i refugi en terrenys escarpats constituits per bancs de sediments,  una bona coberta vegetal des de la qual guaitar i llançar-se a l’aigua a capturar peixos, insectes aquàtics i crustacis com a menjar ; aixina, senzillament, i disortadament, amb les vores formigonades del riu contaminat, ja no pot habitar (una cosa de caixò però que considerem oportú recordar).

Les tècniques de recuperació de rius i riberes són variades però sembla que la sensibilitat i l’ús de tècniques respectuoses i alhora eficaces es va escampant cada volta més.

Al final de l’intervenció de Virgínia es va establir un debat centrat en la necessitat de recuperar els rius, amb exemples locals, com ara el del Serpis al seu pas per Gandia, així com la  dura canalització del barranc de Beniopa. També, sense solució de continuïtat es van llançar idees referents a la participació social que a la segona part de la jornada van tractar-se amb més intensitat. Agraïts amb la intervenció de l’experta i després d’uns minuts de café vam passar a la segona part de la classe.

Estàvem esperant a Sales Tomàs, directora-gerent de la Fundació Limne  www.limne.org que  en porta el Projecte Rius  en aigües valencianes , però al final ella no va poder vindre, ja que es trobava malalteta i Xavier Ròdenas, bon coneixedor de la tasca que fan en aquesta entitat,  ens  la va explicar de primera mà.

Va fer una introducció als orígens de l’exitós  Projecte Rius     http://www.projecterius.org/ dins de l’associació catalana Hàbitats, i com la colaboració amb el Ministeri de Medi Ambient i altres organismes públics  i entitats civils dels estats portugués i espanyol amb permés la divulgació i extensió del projecte a diferents conques hidràuliques de la Península.

Es tracta fonamentalment d’apropar i implicar a la societat civil, a la població i entitats locals, i també inclús als propietaris veïns en la participació dels seus rius.  La idea , en el marc dels anomenats ‘acords socials‘  funciona en estats com el francés des de fa vàries generacions.

La classe va continuar passant revista a les tasques i projectes que desenvolupa Limne amb especial atenció al Projecte Rius a la Safor, on s’han establert l’any passat dos acords, u al riu Serpis, al terme de Vilallonga per part de l’associació Correllops http://correllops.blogspot.com/ i un altre al seu afluent Vernissa , al seu pas pels termes d’Almiserà i Llocnou de Sant Jeroni per part del nostre Col·lectiu Vall de Vernissa i l’ecomuseu Vernissa Viu.  Amb imatges de la inspecció de primavera al riu Vernissa es va concloure la vesprada.

La reflexió comuna va fluint com els nostres castigadets i estimats rius, nutrint-se de bones fonts i obrint-se camí poc a poc cap a accions i usos més acords amb uns desitjats rius vius de debó.