Hem quedat matinet a la plaça del poble de Ròtova. De moment no fa calor però a poc a poc, el sol s’alça i va escalfant-ne l’ambient. Anem a la finca de Jesús Alonso, amb acord de custòdia amb l’ecomuseu.  Feia temps que no hi anàvem i ja tocava, la veritat. Com recordareu,  durant el primer voluntariat de 2008 vam refer dues solcides d’un mur de pedra seca, alhora que arreglàvem un poc els vells garrofers d’este lloc.

En arribar ens sorprén el nivell d’aigua que encara s’aguanta al pont del riu, a estes altures de l’estiu. Sembla que el Vernissa es va recuperant lentament… Per altra banda sorprenem un parell d’agrons dalt d’un gran pi, on segurament s’han quedat descansant per la nit. També s’aprecia el canyar del camí que anava invaïnt l’accés del sender PR-100 i que no fa molt han llevat.

Després de la breu familiarització amb l’entorn i una observació del tall, traguem les ferramentes , ens organitzem i ens posem mans (enguantades) a la faena.

Este hivern s’havien trencat un nou tros de mur i un cimal d’un garrofer.

La nova solcida ens estorba molt.  El marge sembla consitent i fort i no tenim resposta clara de perquè s’ha obert. A pesar de que ja no disponem de més jornades de voluntariat, tractarem d’avançar la faena tot el que es puga.  Separem per tamanys la pedra caiguda, buscant la cara i llevem tot el que podem de terra de la part interna. També tallem encara que siga el més menut del ramerío sec  del garrofer, doncs no hem portat més que tissores, però és convenient evitar que tot el pes del cimal descanse al mur i puga acabar provocant una nova solcida, per la qual cosa, tallem totes les branques adients.

El matí s’envola i ho tenim que deixar el que tenim entre mans amb una llença que anivella una primera fila de pedres grosses encara no tancada i el desig de poder tornar aviat.

Advertisements