El passat 21 de maig es va celebrar el cinqué dia del II Curs d’agricultura i ramaderia ecològica, al Racó del Pi (Almiserà). En aquesta ocasió el professor, Xavi Abelló proposa construir un galliner ecològic. La idea va ser rebuda de molt bon gust pels 13 participants, que es van posar a la feina immediatament.

Quant a la planificació dels galliners ecològics, l’entorn d’aquests ha d’ésser dividit (normalment en quatre parts), de manera que les gallines tinguen accés cada temporada sols a una de les parts; d’aquesta manera tindran suficient alimentació i deixaran descansar la resta del bancal. S’empra la mateixa premissa que per a la rotació de cultius; d’aquesta forma la terra descansa i s’evita el seu esgotament. El nostre galliner, com que està adossat a un marge, té dues eixides, i per tant la rotació és de dos parcel·les.

Xavi, Damien i les companyes del Racó del pi han fet ja els fonaments del galliner. Per a fer-los s’utilitza una estructura de ferro, que és reduïda a la seva mínima expressió, ja que cal evitar el ferro tant com puguem perquè produïx camps electromagnètics. Damunt d’aquesta estructura han adjuntat blocs, adherits amb morter [(calç i arena), recomanable perquè amb el temps esdevindrà cada vegada més dur i consistent]. Els blocs els emplenem de grava i terra i col·loquem al seu interior canyes untades amb oli comestible reutilitzat, la qual cosa els proporcionarà protecció dels agents descomponedors.

Per a les parets del galliners utilitzem bales de palla, que són col·locades sobre les canyes, que han estat tallades en punto amb una dimensió de dos pams. I així successivament continuem posant bales de palla fins que assolim l’alçària desitjada per a la paret del galliner.

La majoria dels productes emprats en la realització del galliner són reciclats, com ara la finestra i la porta que li afegim, i també l’estructura que suportarà el sostre, formada per feixos de canyes equidistants entre elles i disposades seguint la direcció del pendent. El material del sostre procedeix també de reciclatge, en este cas de caixes i pots de Tetrabrick.


Per a l’arrebossat de les parets es fa una primera capa d’argila barrejada amb palla, a la qual li segueix una segona capa realitzada amb argila i sorra. I finalment una tercera capa de calç. Aquesta última, que va enfortint-se amb el temps, protegeix alhora els productes naturals utilitzats d’insectes i larves.


A més d’aquesta interessantíssima pràctica, els participants aprofiten per preguntar els seus dubtes a Xavi, dintre dels quals es troben com plantar els cultius, com tractar-los contra malalties… Un exemple d’això és el consell per a donar vitalitat a les plantes: es dissolen cent grams d’humus per litre d’aigua, es dinamitza durant tres dies i es vaporitza o rega. Quan a insecticides recomana per al poll, tan freqüent als tarongers: desfer una cullerada de sabó potàssic per litre d’aigua. Per a la negrilla i la caparreta, barrejar deu ml. de sabó potàssic amb cinc ml. d’oli de nim. Aquesta solució hem de polvoritzar-la una vegada per setmana durant tres setmanes. Si bé no mata l’insecte, provoca pertorbacions en la descendència. És sistèmic, ja que la planta ho absorbeix i no cal que la solució toque l’insecte.

El professor posa l’accent en què allò principal és tindre unes plantes fortes (començant per un bon material genètic) per a previndre-les de malalties.

Marta Domínguez


Anuncis