L’última classe a Beniarjó, dimecres passat, va centrar-se al tema de la custòdia del territori, parant atenció a la custòdia agrària. Xavi Ròdenas, impulsor d’esta eina de conservació a la comarca, des de Patimoni Verd de Gandia i l’Ecomuseu Vernissa Viu, a la vall de Vernissa, ens va fer una classe sobre el tema, passant revista als antecedents de la custòdia als Estats Units d’Amèrica i el Canadà, per a seguir amb les principals experiències d’ací, a Europa. Les xarxes existents a Espanya: Plataforma de Custodia del Territorio, la Xarxa de Custòdia del Territori, Avinença, etc.

Les tipologies i altres aspectes també van estar tractats, especialment els relatius a l’àmbit valencià, a la Safor, i en concret les experiències del nostre ecomuseu, recordant altres anteriors, com les del Centre Excursionista de Ròtova mitjançant la compra de terra als anys 80.

Ens portà una bona mostra de publicacions adients per tal que veiérem un poc per dalt la importància i l’interés d’esta eina de conservació que representa la custòdia.

En acabant, eixint de l’aula, a la porxada del centre educatiu, al costat d’un bonic àlber i acants del pati, sentim la remor del proper Serpis, riu Blanc o d’Alcoi, i contemplem fugaçment l’ampli paisatge d’horta envoltat de muntanyes com la Safor. L’apreciem molt ben definit, amb tons freds de vesprada, la silueta del Picaio, com una mena de fita o referent molt familiar del nostre ecomuseu, per exemple.
Este regal de sensacions ens fa reflexionar al voltant de la necessitat de reviscolar el verger, conservant aquests paisatges culturals.
Esperem que per poc que siga, el curs s’encamine en eixa direcció, per la qual tractarem de seguir caminant quanta més gent millor.

José Mª Peiró

Advertisements