Després de les anteriors classes, impartides a l’aula, a l’Escola d’F.P. la Safor de Beniarjó, el divendres hem quedat per anar a la finca del Racó del pi (Almiserà, vall de Vernissa, la Safor).
Allà ens espera Xavi Abelló, professor del curs i membre de l’associació Nerolí. Hi fan agricultura ecològica i amb la propietària i el nostre ecomuseu vam signar un acord de custòdia agrícola fa dos anys.
Entrem dins, passejant pel camí entre tarongers malaltets i descuidats, en abancalaments per amunt i avall, i més enllà, muntanya i més muntanya, en un mosaic amb pinedes i garrigues més obertes i desarbrades, fonamentalment.
Deixem el camí d’entrada per accedir a un bancal treballat, obert, amb uns pocs tarongers que s’han deixat, encertadament, dedicant-se la resta de la llenca al cultiu d’hortalissa mitjançant la tècnica, explicada a classe, del bancal profund. Xavi ens explica amb tot detall el tema, i de pas, també altres qüestions relatives al cultiu d’encisams o lletugues (destinades a menjadors escolars de la zona), i les associacions de cultius, com ara, la carlota, protegida de cucs per la ceba, o fins i tot, la compatibilitat de cultius amb collites escalonades com per exemple encisams i cols (“entre col y col, lechuga”), el cultiu de diferents varietats de lletugues…
Encuriosides i encuriosits anem preguntant i ensenyant-nos in situ, envoltats de verd encisador.
Pugem a un altre bancal, ben conegut pel nostre voluntariat , i on podem comprovar de primera mà el fruit de dos anys de cultiu orgànic, amb la necessària preparació inicial del terreny transformat des de cultiu convencional de cítrics cap a horta ecològica.
Veient el creixement de les plantes que formen les joves bardisses, una explosió de vitalitat i diversitat amb consoldes, orengues, timons, espígols i sàlvies, aladerns, llentiscles, alfàs arbori, llorers… Amagatall de depredadors i paràsits de plagues, o fins i tot entrampat, a voltes d’algunes amb proliferació implícita dels seus enemics naturals.
Vam collir consolda per a preparar un extracte fermentat fitosanitari. En caixes de plàstic la baixem al recer d’un garrofer on preparem el fermentat incorporant dins d’un gran bidó les seves fulles trossejades i cobrint-les amb aigua de pluja. Removent el preparat per tal de remullar-ho completament, amb una certa consciència (com bé ens explica el profe) del poder transmutador de la matèria i d’allò que en este cas, volem obtindre després de la fermentació: un preparat salutífer per a les plantes i el bancal que aportarà tot allò de bo que ja portava la consolda, i sinergiat i dinamitzat pel moviment, la remulla i la fermentació al sereno. Amb ganes d’experimentar més, aprofitant per a descansar i repassar els apunts ara que arriba el cap de setmana ens en anem mentre va fent-se de nit.
Dilluns més!

José Mª Peiró

Anuncis