Esmorzar a la Font dels Llibrells
Després de pujar a la serra de la Cuta per observar la Lluna i de dormir solament unes poques hores, ens fem l’ànim de matinar este diumenge per anar a esmorzar amb la gent del Centre Excursionista de Ròtova (i de la contornada), que han quedat a la font de Llibrells per tal de veure, sobre el terreny, la forma d’acondicionar una/alguna làmina d’aigua i afavorir la cria de cullerots d’amfibis a la zona.El punt de cria actual es fonamenta en una superfície molt reduïda i exposada. Ja fa anys es va intentar però a penes s’inicià l’acondicionament d’un petit toll de terra, prou permeable :(, que no complia el paper. Altres intents posteriors de conduir el cabal de la font a un dipòsit cilíndric de plàstic per aprofitar l’aigua per a regar plantons no integraren el tema faunístic. Encara que al bidó accedien cullerots i larves de parotets, un cert desconeixement feia desaparèixer moltes generacions d’estes interessants animals quan es buidava totalment el bidó.Un article anterior del Quadern ens informava de la translocació i posterior alliberament al mateix lloc d’uns exemplar de gripauet (o sapillo moteado en castellà), científicament Pelodytes punctatus la passada matinada de la nit de Sant Joan.En arribar a la font, es trobaven esmorzant Joan López, Lluís Català i Vicent Escrivà. Ells havien pujat abans per la senda del Barranc Blanc. Després de pegar un mosset, xarrant d’agricultura i consum “local”/comarcal i d’algunes qüestions puntuals del Voluntariat, baixaren a concretar la possible ubicació d’una futura basseta. En principi la idea és bona. Allò difícil serà materialitzar-la amb trellat i un cert esforç, assumible amb voluntarietat. I en dir trellat volem resumir en esta expresió el fer les coses amb rigor, estima, sensibilitat, conceptes que al cap i a la fi caracteritzen la trajectòria del Centre igual que la voluntarietat del mateix. Esperem que tot vaja d’allò més bé per eixe camí a pesar de les discrepàncies tècniques en concebir la forma i sistema de crear eixa o eixes futures llàmines d’aigua. Mentre passa l’estiu, de moment podem recomanar la lectura d’un manual titulat La conservación de los anfibios en el Parque Natural de la Sierra de Mariola a través de la gestión del paisaje mediterráneo, editat per la Fundació Llar de Mariola el 2007 que ens donarà un poc de llum per madurar l’avinentesa necessària.Després de refrescar-nos a la font vam tornar baixant pel ziga-zaga de la senda cap a la casa dels Garcies, recentment treballada amb molta cura pels companys del GEL i Coscoll, Claudi, Salveta i Simó. Eixe tipus de cura és el que li dóna trellat a tot projecte o actuació com el referit abans.Al baixar cap al riu, parlem d’un altre projecte seriós i de futur, la refeta de l’arcà del barranc. I mitjançant el nostre/vostre Voluntariat. Quasi res! Anem cavil·lant i fem reals els projectes en la mesura que compten amb tu, i ell, i ella, i vosaltres, i ells i elles…
Després de pujar a la serra de la Cuta per observar la Lluna i de dormir solament unes poques hores, ens fem l’ànim de matinar este diumenge per anar a esmorzar amb la gent del Centre Excursionista de Ròtova (i de la contornada), que han quedat a la font de Llibrells per tal de veure, sobre el terreny, la forma d’acondicionar una/alguna làmina d’aigua i afavorir la cria de cullerots d’amfibis a la zona.
El punt de cria actual es fonamenta en una superfície molt reduïda i exposada. Ja fa anys es va intentar però a penes s’inicià l’acondicionament d’un petit toll de terra, prou permeable :(, que no complia el paper. Altres intents posteriors de conduir el cabal de la font a un dipòsit cilíndric de plàstic per aprofitar l’aigua per a regar plantons no integraren el tema faunístic. Encara que al bidó accedien cullerots i larves de parotets, un cert desconeixement feia desaparèixer moltes generacions d’estes interessants animals quan es buidava totalment el bidó.
Un article anterior del Quadern ens informava de la translocació i posterior alliberament al mateix lloc d’uns exemplar de gripauet (o sapillo moteado en castellà), científicament Pelodytes punctatus la passada matinada de la nit de Sant Joan.
En arribar a la font, es trobaven esmorzant Joan López, Lluís Català i Vicent Escrivà. Ells havien pujat abans per la senda del Barranc Blanc. Després de pegar un mosset, xarrant d’agricultura i consum “local”/comarcal i d’algunes qüestions puntuals del Voluntariat, baixaren a concretar la possible ubicació d’una futura basseta. En principi la idea és bona. Allò difícil serà materialitzar-la amb trellat i un cert esforç, assumible amb voluntarietat. I en dir trellat volem resumir en esta expresió el fer les coses amb rigor, estima, sensibilitat, conceptes que al cap i a la fi caracteritzen la trajectòria del Centre igual que la voluntarietat del mateix. Esperem que tot vaja d’allò més bé per eixe camí a pesar de les discrepàncies tècniques en concebir la forma i sistema de crear eixa o eixes futures llàmines d’aigua. Mentre passa l’estiu, de moment podem recomanar la lectura d’un manual titulat La conservación de los anfibios en el Parque Natural de la Sierra de Mariola a través de la gestión del paisaje mediterráneo, editat per la Fundació Llar de Mariola el 2007 que ens donarà un poc de llum per madurar l’avinentesa necessària.
Després de refrescar-nos a la font vam tornar baixant pel ziga-zaga de la senda cap a la casa dels Garcies, recentment treballada amb molta cura pels companys del GEL i Coscoll, Claudi, Salveta i Simó. Eixe tipus de cura és el que li dóna trellat a tot projecte o actuació com el referit abans.
Al baixar cap al riu, parlem d’un altre projecte seriós i de futur, la refeta de l’arcà del barranc. I mitjançant el nostre/vostre Voluntariat. Quasi res! Anem cavil·lant i fem reals els projectes en la mesura que compten amb tu, i ell, i ella, i vosaltres, i ells i elles…

Després de pujar a la serra de la Cuta per observar la Lluna i de dormir solament unes poques hores, ens fem l’ànim de matinar este diumenge per anar a esmorzar amb la gent del Centre Excursionista de Ròtova (i de la contornada), que han quedat a la font de Llibrells per tal de veure, sobre el terreny, la forma d’acondicionar una/alguna làmina d’aigua i afavorir la cria de cullerots d’amfibis a la zona.

El punt de cria actual es fonamenta en una superfície molt reduïda i exposada. Ja fa anys es va intentar però a penes s’inicià l’acondicionament d’un petit toll de terra, prou permeable :(, que no complia el paper. Altres intents posteriors de conduir el cabal de la font a un dipòsit cilíndric de plàstic per aprofitar l’aigua per a regar plantons no integraren el tema faunístic. Encara que al bidó accedien cullerots i larves de parotets, un cert desconeixement feia desaparèixer moltes generacions d’estes interessants animals quan es buidava totalment el bidó.

Un article anterior del Quadern ens informava de la translocació i posterior alliberament al mateix lloc d’uns exemplar de gripauet (o sapillo moteado en castellà), científicament Pelodytes punctatus la passada matinada de la nit de Sant Joan.

En arribar a la font, es trobaven esmorzant Joan López, Lluís Català i Vicent Escrivà. Ells havien pujat abans per la senda del Barranc Blanc. Després de pegar un mosset, xarrant d’agricultura i consum “local”/comarcal i d’algunes qüestions puntuals del Voluntariat, baixaren a concretar la possible ubicació d’una futura basseta. En principi la idea és bona. Allò difícil serà materialitzar-la amb trellat i un cert esforç, assumible amb voluntarietat. I en dir trellat volem resumir en esta expresió el fer les coses amb rigor, estima, sensibilitat, conceptes que al cap i a la fi caracteritzen la trajectòria del Centre igual que la voluntarietat del mateix. Esperem que tot vaja d’allò més bé per eixe camí a pesar de les discrepàncies tècniques en concebir la forma i sistema de crear eixa o eixes futures llàmines d’aigua. Mentre passa l’estiu, de moment podem recomanar la lectura d’un manual titulat La conservación de los anfibios en el Parque Natural de la Sierra de Mariola a través de la gestión del paisaje mediterráneo, editat per la Fundació Llar de Mariola el 2007 que ens donarà un poc de llum per madurar l’avinentesa necessària.

Després de refrescar-nos a la font vam tornar baixant pel ziga-zaga de la senda cap a la casa dels Garcies, recentment treballada amb molta cura pels companys del GEL i Coscoll, Claudi, Salveta i Simó. Eixe tipus de cura és el que li dóna trellat a tot projecte o actuació com el referit abans.

La veritat és que ja tocava refer este tros de senda (reobert pel C.E.R.. després del foc del 1991, amb motiu d’una marxa de regularitat de la Federació Valenciana de Muntanyisme). L’estassada selectiva dels voltants de la senda així com l’aprofitament dels restes al llocs on aprofita està feta amb molta cura i estima, fet que contrasta amb la neteja del primer tros de senda del barranc, què forma part del PR-100 i refet últimament per alguna quadrilla desconeguda sense massa miraments (amb acumulació de restes arreu i per sobre la vegetació viva i abarrancament del pis de la senda), tot i que travessa enclaus de gran valor com per exemple una microreserva de flora. Es tracta d’un fet observable a simple vista mentre passegem de baixada. Al mig dels dos trams tan diferents està la Casa dels Garcia, propietat del C.E.R. on descansem una estona mentre ens fem un cafè i obrim les finestres per tal de ventilar-la.

Al baixar cap al riu, parlem d’un altre projecte seriós i de futur, la refeta de l’arcà del barranc. I mitjançant el nostre/vostre Voluntariat. Quasi res! Anem cavil·lant i fem reals els projectes en la mesura que compten amb tu, i ell, i ella, i vosaltres, i ells i elles…

Anuncis