Dijous 30 de juliol.

Continuem amb el Voluntariat per la custòdia. Esta vesprada ens toca anar al Racó del Pi, finca amb Contracte Agrari de Custòdia a tres bandes (propietària, Nerolí i l’Ecomuseu).  A les hores que quedem ja ha passat la grossa del calor del dia, però cal dir que encara en fa. A l’ombra i amb meló, cacaus i aigua amb llima (de la llimera del costat) ens anem preparant, comentant la tasca de l’anterior jornada i la d’avui.
Els joves gatets jugant amb sa mare i provocant a Goku i Taiga, que són uns gossos amb paciència :). Els gatets són molt guapos, òbviament, i si sabeu d’alguna persona que en vulga algun… aviseu, val?

Anem al tall, on ho vàrem deixar l’altra vegada. Com que tenim músics de la Rotovense Musical al voluntariat i tenen la setmana mogudeta d’activitats, ens hauran de deixar un poc abans per tal d’anar-se’n a un assaig de la banda. La resta del grup ens quedem fins a les nou passades. Continuem femant les taules restants del bancal, amb tot el procés de llevar primer l’acolxat de palla, els goters i les “males herbes”. El sistema ja es troba perfeccionat de forma que la faena cundeix molt i es queda, fins i tot més acurat, una vegada refem les taules ja estercolades i  posats de nou els goters i la palla.

La vesprada passa volant. Tan sols parem a fer algun glopeig d’aigua amb llima i de seguida continuem. Hi ha visita de la mare de Laura i una altra dona de Llocnou que parlen del paisatge que es veu des d’ací, de la serra d’enfront del seu poble i l’accés per la senda, i també d’unes “cadires” per a descansar i gaudir de la vista (“bonamira” podem dir fent homenatge als noms locals). Al remat ens quedem un grup menor però voluntariós apurant per deixar enllestides les últimes taules. L’ombra ja domina el bancal i hi fa bon estar amb la brisa del barranc proper passant entre nosaltres. Veiem molt de grill i alguna aranya grossa pels solcs entre les taules, als que quasi no els podem dedicar un temps per observar-los d’aprop i traure’ls alguna foto. En tot cas, són manifestacions de la Vida i dels seus equilibris. Al treballar la terra et  pots sentir ú amb ella, especialment, o per exemple, en eixos moments fugasos en què es manifesta de forma tan natural la Vida.

Cau la vesprada. Repleguem ferramentes i ens emportem de nou un trosset del Racó del Pi en forma de bossa de verdures.

José Mª Peiró

Advertisements