Dissabte a la vesprada, amb una ponentada forta, i mitja comarca de festes (ací al costat, per exemple, els Moros i Cristians de Ròtova, i el 3er Més que Rock a Benifairó de la Valldigna), l’Ajuntament de Llocnou de Sant Jeroni (http://www.ca.wikipedia.org/wiki/Llocnou_de_Sant_Jeroni), amb la col•laboració de l’Agrupació Astronòmica de la Safor (http://www.astrored.net/astrosafor/), va promoure una activitat d’observació de la Lluna, amb telescopi, des de la serra de la Cuta (que no pas al seu cim, com es podria pensar mirant rapidet el cartell.

Enguany es recorda la fundació al 1609 del municipi, amb tot un desplegament d’activitats de tota mena al llarg de l’any. A més, 2009 és l’Any Internacional de l’Astronomia. Així, conjuntant els dos fets i sense massa miraments alhora, es va promoure i organitzar, ens imaginem, l’esdeveniment. La participació va estar massiva: va vindre gent de totes les edats, i tant del poble com de la contornada. Alguna companyia també del nostre Col•lectiu Vall de Vernissa, com ara Frederic i la seua dona. La gran majoria dels i de les participants van ser puntuals a la cita, a les huit de la vesprada, però l’espera es va allargar inexplicablement una mitja horeta. Mentre esperàvem, ens assabentàvem de què l’observació amb telescopi de la Lluna, prevista al Bancal de la Creu, es traslladava a la Mina per qüestions tècniques d’accessibilitat, la qual cosa llevava un poquet d’alicient a l’esdeveniment :(. La pujada va estar calorosa i lenta, però amb conversa i vistes amenes. L’espectacle de la posta del sol cap a la Vall Blanca, la Costera i més enllà, amb cel vermell de ponent va resultar tot un espectacle, en plena pujada al Bancal de la Creu per l’ombria de la Serra. La senda, refeta este hivern pels amics de Bruc (enllaçats al nostre Quadern) i del GEL, fins i tot amb algun seient de pedra i taulells (que es quedaven menuts amb la concorrència), ens ajuda a fer del recorregut, tot un passeig, fins i tot de nit. Arribats al punt més alt: el Bancal de la Creu, rejuntada tota la gran colla i prenent forces, resseguírem la senda cap a la Font del Frare, ja de nit i amb molta pedra (“totes les pedres ixen de nit” com ens recordava una dona simpàtica), amb les llums de les llanternes enceses. El recorregut humà, serpentejant per la baixada, semblava una mena de cuc de llum estrany que intentàrem amb poc d’èxit fotografiar.

Refrescant i concorreguda font del Frare amb seients i tot!

En menys d’un quart d’hora ja estem a l’explanada de la Mina amb grans cues per tal de mirar amb telescopis. Com que una cua és més menuda (ens imaginem per què, però no importa :)), ens decidim per ella. Al cap i a la fi, per a ser la primera volta que miràvem la Lluna amb telescopi, tampoc era per a tant, és a dir, la potència del mateix ens recordava prou a la visió amb els nostres llarga vistes batalladors.

La colla és gran. Molts grups prefereixen replegar forces sopant i esperant a mirar la Lluna (amb telescopi) després. La fam d’activitats semblants que tenim, fa desitjable aprofitar i repetir-les més sovint.

Nosaltres ens acomiaden de Juanfe i companyia ja que demà matinet hem quedat a la Font dels Llibrells amb la gent del Centre Excursionista de Ròtova per tal de cavil•lar la creació d’alguna basseta per a millorar la cria i reproducció de gripauets. Baixada silenciosa i solitària, amb Pekas desnugat tot content :).   Ja pel camí, per darrere de la Serra apareix Júpiter. La llum de la Lluna ens il•lumina sobradament fins al poble. Un passeig inusual que caldrà repetir.

José Mª Peiró

Anuncis