No podem obviar les nostres errades ni amagar-les al més pur estil coartador de llibertat, sinó que cal reconèixer-les, assumir-les com a condició prèvia de qualsevol millora del nostre voluntariat. I cal (i falta) més diàleg i intercanvi d’opinions. I a voltes ens falta temps per a conversar relaxadament. Però afortunadament no ens falta, normalment, voluntat i paciència, i això ja és prou.
Errar és humà i rectificar és de savis. I com que ara ha faltat temps per al diàleg (que no per a la reflexió, en major o menor grau), almenys deixem constància escrita, per mínima que siga la descripció dels fets (que tampoc és qüestió de detallar), que com qualsevol errada ens dóna una oportunitat de millorar l’estat de coses. El nostre Voluntariat per la custòdia del territori es presenta com un gran repte a molts nivells. Podem destacar el repte de funcionar com un equip d’iguals i diversos alhora, establint així relacions “horizontals” en canvi de “verticals” o jerarquitzants. La cosa no és fàcil, però té el seu atractiu. I tot això implica propiciar i cultivar entre tota la gent una bona organització, i una coresponsabilitat o responsabilitat compartida.
De forma més explícita, i tan sols com un exemple a posar, podem optar, en el dia a dia del voluntariat, per diferents actituds: una en la què com a subjectes deixats un poc a la deriva, i expectants davant de la informació concreta d’eixe dia a dia opten per un comportament més o menys individualista adoptant postures que poden ignorar els possibles efectes o impactes sobre el grup (<<és bo per a mi, em dona igual què ho siga o no per al grup>>); una altra en què adopten postures més participatives i cooperatives (<< és bo per a mi, és bo per al grup>>).
No és el moment ni el lloc per a continuar amb el tema. Potser ni calga fer-ho. Allò important és trobar-nos motivats i amb ganes de passar-ho bé millorant el màxim de coses al nostre abast. I no passa res, si no hem fet voluntariat un dia; es recupera i au! Ben segur que es recuperarà simplement sumant els temps extres que dediquem cada jornada, que granet a granet van fent un muntó.
La sisena jornada de voluntariat va tenir lloc el dijous 23 de juliol de cinc a nou (passades) de la vesprada al Racó del pi d’Almiserà. Per alguns voluntaris el lloc ja és conegut de l’any passat; per altres és nou. Es tracta de la primera jornada que enguany fem ací. Quedem al costat del Centre Social i ens distribuïm en el mínim de vehicles per apropar-nos amb les ferramentes a ajudar en treballs agrícoles a la finca.
Pel camí ens crida l’atenció una puput que en compte d’anar-se’n (travessant el riu a ple sol i molta però que molta calor!) sembla que preferix quedar-se a l’ombra del pi per on la van descobrir revolotejant.
En arribar a la finca, a l’ombra de la caseta, ens sentem a berenar cacaus i meló amb una refrescant aigua de llima. Convidats per Begonya, Mar, Pere i Xavi, tots de l’associació Nerolí, que treballa un projecte d’agricultura ecològica a la finca de Lola Gandia, tot mitjançant un acord de custòdia agrícola amb l’ecomuseu. Fem les presentacions, xarradeta i de seguida ens fem la idea d’anar al bancal.
Xavi ens explica en què consisteix la tasca. Es tracta d’un bancal d’hortalissa ubicat a “L’itinerari pels cultius històrics valencians” on s’han tret escalonadament les primeres collites, fonamentalment d’alls, cebes i creïlles de diferents varietats.
A les taules ja buides, que són una mena de bancals alçats o elevats, en el sentit habitual del terme (tot i que d’una amplària que permet travessar-los d’un pas gran) anem a femar. El primer de tot és llevar la palla de les taules, separar els goters i pegar una llauradeta per damunt sense desfer la taula. D’un muntó de fem de vaca, situat al camí del costat del bancal anem portant cabassades que distribuïm a les taules, i ho barregem amb la terra. A més, desherbem adventícies, respectant algunes lleguminoses beneficioses com la esparceta o trepadella (Onobrychis) i el trèbol (Trifolium).
Per últim tornem a posar els goters i cobrim amb un acolxat de palla que protegisca la matèria orgànica de l’acció solar.
Jordi trau temps per a gravar-nos.
El treball es fa agradable i la calor inicial va minvant. L’aigua amb llima ajuda. El temps vola sense adonar-nos-en. Acabem la jornada refrescant-nos i amb una bona sensació d’haver fet bé la feïna. Jordi i Rebeca s’emporten una borsa de productes del bancal cap a casa. El proper dia de segur que hi serem més.
Properament, al bancal es cultivarà per tal de proveir d’aliments saludables alguns menjadors escolars de la zona, la qual cosa també és un alicient, si parem a reflexionar sobre la importància del menjar de qualitat per al creixement i desenvolupament de la xicalla, per ajudar a la gent de Nerolí i el Racó del pi a tirar endavant el seu projecte vital.

No podem obviar les nostres errades ni amagar-les al més pur estil coartador de llibertat, sinó que cal reconèixer-les, assumir-les com a condició prèvia de qualsevol millora del nostre voluntariat. I cal (i falta) més diàleg i intercanvi d’opinions. I a voltes ens falta temps per a conversar relaxadament. Però afortunadament no ens falta, normalment, voluntat i paciència, i això ja és prou.

Errar és humà i rectificar és de savis. I com que ara ha faltat temps per al diàleg (que no per a la reflexió, en major o menor grau), almenys deixem constància escrita, per mínima que siga la descripció dels fets (que tampoc és qüestió de detallar), que com qualsevol errada ens dóna una oportunitat de millorar l’estat de coses. El nostre Voluntariat per la custòdia del territori es presenta com un gran repte a molts nivells. Podem destacar el repte de funcionar com un equip d’iguals i diversos alhora, establint així relacions “horizontals” en canvi de “verticals” o jerarquitzants. La cosa no és fàcil, però té el seu atractiu. I tot això implica propiciar i cultivar entre tota la gent una bona organització, i una coresponsabilitat o responsabilitat compartida.

De forma més explícita, i tan sols com un exemple a posar, podem optar, en el dia a dia del voluntariat, per diferents actituds: una en la què com a subjectes deixats un poc a la deriva, i expectants davant de la informació concreta d’eixe dia a dia opten per un comportament més o menys individualista adoptant postures que poden ignorar els possibles efectes o impactes sobre el grup (<<és bo per a mi, em dona igual què ho siga o no per al grup>>); una altra en què adopten postures més participatives i cooperatives (<< és bo per a mi, és bo per al grup>>).

No és el moment ni el lloc per a continuar amb el tema. Potser ni calga fer-ho. Allò important és trobar-nos motivats i amb ganes de passar-ho bé millorant el màxim de coses al nostre abast. I no passa res, si no hem fet voluntariat un dia; es recupera i au! Ben segur que es recuperarà simplement sumant els temps extres que dediquem cada jornada, que granet a granet van fent un muntó.

La sisena jornada de voluntariat va tenir lloc el dijous 23 de juliol de cinc a nou (passades) de la vesprada al Racó del pi d’Almiserà. Per alguns voluntaris el lloc ja és conegut de l’any passat; per altres és nou. Es tracta de la primera jornada que enguany fem ací. Quedem al costat del Centre Social i ens distribuïm en el mínim de vehicles per apropar-nos amb les ferramentes a ajudar en treballs agrícoles a la finca.

Pel camí ens crida l’atenció una puput que en compte d’anar-se’n (travessant el riu a ple sol i molta però que molta calor!) sembla que preferix quedar-se a l’ombra del pi per on la van descobrir revolotejant.

En arribar a la finca, a l’ombra de la caseta, ens sentem a berenar cacaus i meló amb una refrescant aigua de llima. Convidats per Begonya, Mar, Pere i Xavi, tots de l’associació Nerolí, que treballa un projecte d’agricultura ecològica a la finca de Lola Gandia, tot mitjançant un acord de custòdia agrícola amb l’ecomuseu. Fem les presentacions, xarradeta i de seguida ens fem la idea d’anar al bancal.

Xavi ens explica en què consisteix la tasca. Es tracta d’un bancal d’hortalissa ubicat a “L’itinerari pels cultius històrics valencians” on s’han tret escalonadament les primeres collites, fonamentalment d’alls, cebes i creïlles de diferents varietats.

A les taules ja buides, que són una mena de bancals alçats o elevats, en el sentit habitual del terme (tot i que d’una amplària que permet travessar-los d’un pas gran) anem a femar. El primer de tot és llevar la palla de les taules, separar els goters i pegar una llauradeta per damunt sense desfer la taula. D’un muntó de fem de vaca, situat al camí del costat del bancal anem portant cabassades que distribuïm a les taules, i ho barregem amb la terra. A més, desherbem adventícies, respectant algunes lleguminoses beneficioses com la esparceta o trepadella (Onobrychis) i el trèbol (Trifolium).

Per últim tornem a posar els goters i cobrim amb un acolxat de palla que protegisca la matèria orgànica de l’acció solar.

Jordi trau temps per a gravar-nos.

El treball es fa agradable i la calor inicial va minvant. L’aigua amb llima ajuda. El temps vola sense adonar-nos-en. Acabem la jornada refrescant-nos i amb una bona sensació d’haver fet bé la feïna. Jordi i Rebeca s’emporten una borsa de productes del bancal cap a casa. El proper dia de segur que hi serem més.

Properament, al bancal es cultivarà per tal de proveir d’aliments saludables alguns menjadors escolars de la zona, la qual cosa també és un alicient, si parem a reflexionar sobre la importància del menjar de qualitat per al creixement i desenvolupament de la xicalla, per ajudar a la gent de Nerolí i el Racó del pi a tirar endavant el seu projecte vital.

Anuncis