Entrada d’Alfauir. Les set i mitja del matí d’un dia assoleiat però diferent als anteriors. Quins contrastos! Ens trobem en la canícula però anit va entrar aire fresc del nord-est amb resultats ben patents: l’atmosfera s’ha rentat i han baixat les temperatures. I tot això és d’agrair quan es treballa a la muntanya en estiu. De la calor del dijous hem passat a una situació molt més agradable. L’altra situació contrastada és la de la participació (voluntària) tan dispar de la jornada de voluntariat del dijous a la jornada d’este dissabte. Si el dijous, amb una calor que no acompanyava la participació resultà massiva, hui és mínima.
Es veu que la nit, la festa, minven les ganes de matinar dormint poques hores… Encara així, hi han voluntaris complidors. Ens sobren ferramentes, però bé, allà anem, a la bassa.

El tema dels noms locals, de la toponímia, és atractiu i alhora difícil. El desús, l’abandó i l’oblit fan que alguns elements del paisatge arriben a l’actualitat sense nom o amb irregularitats o errades. En el cas de la nostra bassa, que en una entrada anterior anomenàvem del tio Paco, encara que impròpiament (ho féiem així perquè d’eixa forma li ho havíem sentit dir a un paisà que va referir-se a ella com una bassa amb què es regaven uns bancals d’hortalissa), i que també se sent anomenar-la Bassa del Sister, tot i que no s’ompli amb l’aigua de la Font del Sister. Fins ací, tot bé. Però més tard, consultant el llibre de Les fonts de la Safor, de Joaquim Sastre Rocher i Vicent Morera Ferrando (*), veiem que recullen el nom de Bassa del Tio Ramon. No volem complicar les coses, per la qual cosa, encara que ens inclinem per este últim nom, a falta d’una posterior aclaració, continuarem anomenant-la, per a entendre’ns la Bassa del Centre (C.E.R.), o senzillament la bassa.

Feta l’aclaració tan sols apuntar que els treballs a l’interior i voltant de la bassa han avançat. Al descobrir de vegetació la paret anterior, que és la que suporta l’espenta del terreny que n’hi ha per dalt, es veu que la paret, i no tan sols el marge de pedra, mostra els efectes de la pressió amb clevills i un cert bombament.
Continuem traguent fang (encara humit) i pedres del fons. Transloquem algun exemplar de murta, anem preparant els muntons de residus per millorar el procés de compostatge.
Encara no prenem el bany, no.
La feina no s’acaba mai, però s’avança prou.
Dimarts més.

Moltes gràcies Igor, moltes gràcies Jose, Moltes gràcies Vicent!

(*) Les fonts de la Safor. De les ninfes d’aigua a la sobreexplotació dels aqüífers.
SASTRE ROCHER, J. i MORERA FERRANDO, V. 2004, CEIC Alfons el Vell, Gandia.

Anuncis