El passat dissabte 4 d’abril vam estar a Dénia a la I Jornada Acords per la terra, del projecte Terres Vives. És una iniciativa molt semblant a una de les vessants que estem duent a terme des de l’ecomuseu. Dissabte era la presentació del projecte, impulsat des de l’Ajuntament de Dénia (www.mediambient.org), en col·laboració amb Avinença (l’associació valenciana de custòdia i gestió responsable del territori; http://www.custodiaterritorivalencia.org). La jornada va ser tot un èxit de participació: hi érem reunides un centenar de persones (entre elles, alguns llauradors professionals).

Terres Vives és un projecte per la potenciació de l’agricultura com a activitat socioeconòmica compatible amb la conservació del territori i el paisatge, a la Marina Alta; s’emprarà la custòdia del territori com a metodologia per a aconseguir la implicació dels diferents actors: llauradors, administracions i societat. El projecte Terres Vives s’estructurarà en diferents programes, el primer dels quals s’anomena Acords per la terra.

El programa Acords per la Terra està dividit en tres fases: una primera fase de divulgació dels objectius; una segona fase de facilitació d’acords de custòdia agrícola; i una tercera fase de tancament del programa amb la celebració d‘una fira agrícola on els agents participants del projecte es trobaran per fer una avaluació conjunta dels resultats obtinguts.

És una iniciativa inspirada en el model dut a terme pel GOB de Menorca, basat en arribar a acords voluntaris amb agricultors per assessorar-los i ajudar-los a què els seus productes isquen endavant (els assessoren i els ajuden a comercialitzar-los…). El GOB pacta amb propietaris que creuen en ells mateixos; que estan convençuts de què la millor opció per a ells és deixar de dependre de productes que venen de fora (pinsos..), cada vegada més cars. El GOB no compensa econòmicament; recolza i assessora.   Un dels objectiu principals és que les terres no s’abandonen, per com de greu és açò per al paisatge. Aquesta iniciativa del GOB Menorca s’anomena: “Conversar per conservar”. Ens ho va explicar durant la jornada Sergi Marí.

També van participar de la jornada el secretari de la Unió de llauradors: Ferran Gegori, qui ens va contar el pla experimental d’agricultura ecològica que la Unió de Llauradors duu a terme a la marjal del Moro, a Sagunt.

Un apunt interessant que es va fer durant aquesta xarrada i també durant altres moments de la jornada fou el fet que un gran percentatge dels llauradors no estan predisposats a innovar (són coneguts com a “immobilistes”), la qual cosa causa que els projectes impulsats pels “innovadors” no tenen èxit a causa del propi sector de llauradors. [Per açò és essencial el que proposa la custòdia: conversar per arribar a acords voluntaris].

La tercera intervenció va estar a càrrec de dos representants del moviment Slow-food de la Marina que ens van contar en què consisteix aquest moviment internacional basat en reduir les despeses dels intermediaris (km 0) i afavorir productes tradicionals d’identitat local.

Seguidament va tindre lloc el debat obert en què es van fer paleses opinions com ara la manca d’acció de l’administració valenciana per recolzar els llauradors durant la llarga i greu crisi del sector agrícola.

Al migdia va tindre lloc una intercanvi de llavors hortícoles; seguidament, el dinar “Slow food”: espencat; polp; arròs a banda…

I de vesprada, visita al jardí de l’Albarda, propietat de la fundació per a la conservació de la fauna i flora mediterrània: FUNDEM, situat al terme de Pedreguer. Hi ha representats els diferents ecosistemes mediterranis, amb vegetació autòctona de la Diània. Molt xulo per a tot aquell que sàpiga desconnectar de les presses i alhora connecte amb la bellesa i harmonia del lloc (paregut a una obra d’art que pot ser gaudida sense tenir coneixements tècnics de la matèria)!!

Per concloure el resum de la jornada, hem de dir que va estar una jornada molt enriquidora; en gran part per les converses posteriors amb gent coneguda amb qui vam poder conversar. Estava ple de persones amb llarga trajectòria en el treball per la defensa del patrimoni! Un luxe! I com llueix el talant de persones sense ego; són admirables, i mestres de bons camins!

Una de les coses més importants que vam parlar és la necessitat de fer

xarxeta entre totes les associacions i projectes que treballem pel

patrimoni al País Valencià. De moment ens coneguem, que ja és

un bon pas; potser ara ens cal una comunicació més fluïda… (També es va assenyalar la necessitat d’establir lligams a altres escales).

Una reflexió de la jornada a tenir molt en compte, feta per Vicent Mascarell (coordinador de la jornada), fou la necessitat de mantenir la nostra autenticitat per poder evolucionar: “l’autenticitat ens fa diferents i per tant, atractius”. Hem de trobar la manera de fer la nostra “paella”.

Una última reflexió extreta de la jornada i que volem fer palesa és la necessitat de fer un canvi decidit i col·lectiu cap al positivisme per part de totes les associacions i de les persones que treballem i creguem en la conservació del territori i del patrimoni. Ja ens hem lamentat prou dels nostres mals! Hem demostrat que som capaços de fer realitat projectes necessaris, bonics i valents; ara ens cal creure’ns-ho per continuar pel mateix camí junts i en positiu.

Res més, amb ganetes que les terres reviscolen!!

Advertisements