Divendres, 5 de setembre

Seguim matinant per tal d’aprofitar millor les hores de menys calor. Hem quedat a l’entrada d’Alfauir per anar a la bassa del Centre Excursionista de Ròtova. No anem a prendre el bany, no, però la cosa té la sua part d’esplai i passar-ho bé, d’una altra manera. A una entrada anterior Laura havia escrit sobre la tasca que va encetar el Voluntariat Vernissa Viu -VOLCAM en este paratge la setmana passada.

La veritat és que els treballs fets (només en un matí) van canviar totalment l’aspecte de l’entorn, tot i que també quedava molt per fer.
I amb la idea de poder avançar en la  recuperació de la bassa ens dirigim cap allà. Ens repartim en dos cotxes per apropar-nos fins al camí que puja a la font del Cister i a on hi ha una senyal vertical d’un sender local que, partint d’Alfauir, per caminals puja després a la font citada. En el punt que deixem els vehicles també hi ha un panell panoràmic del que tenim davant nostre: la valleta d’Alfauir i Castellonet, verda de cítrics i esguitada d’alguns motors, casetes i riuraus, més algún que altre arbre diferent als tarongers. Cap a l’esquerra, la part inferior del Tossal; al fons, la serra de Marxuquera, amb el poble de Ròtova al peu, i més al fons, darrere de la Serreta d’Alfauir, sobreïx el cim del Montduver, i per últim l’imponent tossal del castell des d’una mira més salvatge que l’habitual des de l’altra part.

Vista la panoràmica i fets els preparatius d’aplicar-se repelent d’insectes (encara tenim el record de les rendelles…) i repartir-nos les ferramentes, ens possem en marxa. La senda es troba en mal estat ja que puja per la línia de màxim pendent i no té el manteniment adequat, però travessa per una de les pinades que ens queden més desenvolupades en una zona de bancals abandonats i restes no molt allunyats de la presència del foc.

Arribem al lloc i prenem un respir, alguna foto, preparem les tasques i ens possem “mans a l’obra” amb l’aire fresc del ponent matiner, que, la veritat, acompanya molt bé. Poc més tard arriba un altre voluntari, Arnau.
Acabem de traure la vegetació de l’interior i continuem amb  la sega i estassada de la vegetació exterior que envolta la bassa i contribueix al clavillament de les parets i el fons. Les primeres horetes estem en ombria i a poc a poc veiem com el sol va escalfant l’ambient proper de baix cap a dalt (també anem sentint les xixarres més a prop).

Fem un alt per a esmorzar i prendre forces, parlant de coses diferents a la bassa. Plantejem les possibilitats de fer un sol grup en dissabte, o de fer-ne dos, per al Voluntariat de les properes setmanes, però és prompte per a concretar.

Després fem una altra tongada de feïna fins al migdia. Cada volta amb més calor. El treball avança a bon ritme. Dintre n’hi han pedres, inclús una trossa vella de pi tota corcada que traiem cap fora, a l’igual que les restes de vegetació que anem dipositant en dos muntons. Els pans d’arrels del canyar que hem tret del fons de la bassa els deixem coronant un muntó i pegant-li el sol per la part de baix.

Anem pensant en acabar el que tenim entre mans. Ací, en este lloc, encara queda treball però ens n’anem amb una bona sensació, amb satisfacció, conscients del que hem fet i esperant que prompte puga haver més comboi voluntari amb la gent del Centre per poder continuar la feïna encetada.

Anuncis