Dijous, 14 d’agost.

Després d’uns dies embafosos,de molta calor, ahir baixaren les temperatures amb una pertorbació atmosfèrica de poca intensitat, però tot just per a que ploguera uns pocs litres (això sí, de forma suau i prolongada durant la vesprada i part de la nit, en pla “plugim”) i les temperatures baixaren a valors més que acceptables. Pràcticament va coincidir amb el final de la canícula ( període de l’any en que habitualment hi tenim les màximes temperatures de tot l’any, i que es situa més o menys entre els dies 15-16 de juliol i 15 d’agost, és a dir entre la celebració de la Mare de Déu del Carme i la Mare de Déu d’Agost. I l’efecte immediat : bon estar a l’ombra, fins i tot al migdia, la qual cosa és d’agrair.

Hem quedat a les 7:15 a Almiserà i es nota la frescor.


Entre festes (de Llocnou), incompatibilitat temporal d’horaris  i alguns constipats, el grup es reduït (Glòria B., Letícia, Mariola, amb Inma i Sílvia per part del CJG) però matiner i voluntariós.
 

Arribem a la finca del Racó del Pi.


Els primers en donar la benvinguda són els gossos , grans i simpàtics, dels que , la veritat, encara no havíem dit res, però es mereixen quatre paraules, encara que siga, en una altra ocasió. De seguida, i a poc a poc ens retrobem amb Begonya, Xavi, Pere, Carmela,…Mateo i Jesu, amics de Suïssa i terres de l’interior de València respectivament.


Continuem acondicionant el bancal, del que ja anem coneixent cada tros i cada racó, la pedregositat i els matisos de la terra, la permeabilitat, les plantes acompanyants. Acabem de completar els clots o forats de plantació,amb aixades i tallant o perpal, i seguim fent marge i muret de la canonada o tuberia de reg (aquesta última, quan travessa pels voltants d’un garrofer, Carmela aprofita per a fer un parell de sacs de terra de garrofer que més endavant en vindràn molt bé).


Tota la gent es pensem (o desitgem) que el bon estar s’aguante, però les prediccions de l’oratge s’acompleixen i poc a poc es van alçant els núvols, i la sensació de
baf, de basca, hi va augmentant a mesura que passa el matí. Begonya porta unes talladetes de meló (meló d’Argel, vaja) que ens ajuden a apurar més temps al bancal.

Acabem, per avui,  esmorzant a l’ombra del garrofer.

Advertisements