Hui ja hem deixat l’alberg (ens ha costat; li havíem agafat afecte a aquesta casa on hem conviscut sis dies).  Ens hem alçat matí per acabar de fer les maletes i netejar-lo.

 

Després hem visitat la capital de la regió: la ciutat de Trento. Hem passejat pel centre de la ciutat, passant per plaça de Neptú, fins el Castello del Buonconsiglio, on entre els anys 1545-1563 va tindre lloc el famós concili de Trento, que va recolzar la contrareforma de l’Església Catòlica. Alguns hem visitat el castell per dins, mentre els altres han continuat el volt per la ciutat. Al castell hi ha nombroses obres de pintura i escultura clàssica. Són d’especial interés artístic les pintures de la Torre Aquila del castell, en les parets de la qual estan representats els mesos de l’any, en escenes on camperols treballen la terra, mentre els nobles senyors fan passejades… Curiosament el restaurant on hem dinat tenia a les parets aquestes mateixes pintures de la Torre Aquila.

 

De vesprada hem anat de ruta per Artesella. És un paratge natural amb representacions artístiques contemporànies, fetes amb elements naturals i establertes al bosc de Sella, al llarg d’uns tres quilòmetres.  La més gran de les obres, la Catedrale Vegetalle, està feta amb branques de fusta i mostra l’estructura d’una església d’estil gòtic.

 

Per aquest paratge d’Artesella baixen també rierols que, a l’igual com tants d’altres a la zona, provenen del desgel de les muntanyes, i van omplint a poc a poc els nombrosos llacs de la regió.  El cant dels nombrosos ocells s’entrellaçava a Artesella per regalar-nos un concert abans del berenar.

 

Per al sopar ens han acollit els membres d’un nou ecomuseu: L’Ecomuseo de Lagorai, iniciat fa només quatre mesos i conformat per quatre paese: Carzano, Telve, Telve di Sopra, Torcegno, que conformen la Vall de Lagorai, situada al límit de la regió del Trentino.

 

Després del sopar hem fet una presentació dels ecomuseus. Aquesta vegada vam explicar les línies de treball de l’Ecomuseu Vernissa Viu, amb suport del power-point i en italià. Seguidament, també vam projectar el reportatge (amb algun problemeta tècnic novament, però que, mira per on, als italians els va facilitar l’enteniment del valencià, pel fet que la reproducció fóra pausada).

 

Ens hem acomiadat dels nostres amfitrions a la Vall de Lagorai per emprendre el viatge cap a Milà.  El trajecte fins a l’aeroport és llarg, i convé agafar-ho amb temps…

Advertisements