Un ecomuseu és exitós si aconsegueix la participació de la societat, independentment de la capacitat de financiació. Al Casentino, per exemple, han aconseguit invertir invertir la inèrcia de despoblació anterior, amb la creació d’una mena de microeconomia que gira al voltant o ha estat impulsada per l’ecomuseu. Són reflexions de R. Mariottini.

dsc03970.JPG

La idea de l’IRES, l’institut pioner en el foment de la figura de l’ecomuseu, és de crear una xarxa europea, amb l’objectiu de poder treballar en tres direccions: poder compartir sabers específics que servisquen de recolzament els ecomuseus que comencen, per part d’aquells que compten amb especialistes en un determinat camp (restauració, funcionament de molins, etc.); amb aquest objectiu, el primer grup de treball girarà al voltant del contingut i els sabers específics.

Un altre grup de treball girarà al voltant de la informació i internet; i encara un altre, al voltant de la formació, que intentarà fomentar la relació entre la Universitat i l’Ecomuseu.

Entre altres objectius, la posada en pràctica d’escoles d’estiu en relació a l’ecomuseu, la creació d’un butlletí únic, a Internet i imprimible,  i la recerca de modalitats diferents de treball amb la comunitat local.

Hui tocava que ens presentàrem com a membres nous de la xàrcia que està constituint-se. Fa un any i escaig que ens van incloure a l’Observatori d’Ecomuseus Europeu i ara cal pensar en donar nous passos en aquesta entitats de “Mons locals”.

Hui han participat: 

Maurizio Ciumei, Atelier dei Paesaggi mediterranei, Toscana; Rita Micarelli – Progetto Interreg – I paesaggi della Ruralità Contemporanea; Giuseppe Pidello, Ecomuseo Valle Elvo Serra/Osservatorio biellese del paesaggio, Piemonte. Coordina Sandra Becucci, Museo del Paesaggio di Castelnuovo Berardenga, Toscana; Donatella Venti, Provincia di Terni – Ecomuseo del paesaggio Orvietano, Umbria; Fiorenza Bortolotti, Ecomuseo del paesaggio Orvietano, Umbria; Fabio Baroni, Ecomuseo della Montagna Lunigianese, Toscana; Massimo Coa, Cantieri Ecomuseali della Gente di Barbagia, Sardegna; Maria Stefania Emmanuele, Ecomuseo del Paesaggio Valle del Raganello, Calabria; Roberto Cagliero, IRUR, Piemonte; Marina Marengo, O.A.S.S.S. Università degli Studi di Siena, Facoltà di Lettere di Arezzo Toscana; Ivo Biagianti, Università degli Studi di Siena, Facoltà di Lettere di Arezzo, Toscana; Mauro Cecco, Ecomuseo del Vanoi, Trentino; Donatella Murtas, Ecomuseo dei terrazzamenti e della Vite, Cortemilia CN, Piemonte; Sandro Boschi, Ecomuseo del Carbonaio di Cetica, Toscana; Paolo Renzetti, Comune di Castel San Niccolò. Conclusions: Luca Introini – Federcultura.

Advertisements