Signatura del primer acord de custòdia del territori de l’Ecomuseu Vernissa Viu a la Finca del Racó del Pi (Almiserà)

  L’Ecomuseu Vernissa Viu (www.vernissaviu.org) continua avançant pel seu camí cap a la gestió sostenible de la Vall de Vernissa. Amb aquest objectiu, s’ha signat recentment l’acord de custòdia del territori entre l’associació d’agricultura ecològica Nerolí, la propietària de la finca i el mateix Ecomuseu Vernissa Viu.

Pretenem que la custòdia del territori comence a ser una eina corrent dins de les accions de gestió territorial. La custòdia del territori és un instrument que, entre altres coses, serveix per implicar a les propietats privades en la conservació del territori arribant a acords a través dels quals els seus propietaris reben compensacions bé econòmiques o tècniques a canvi de comprometre’s a conservar la seua finca en l’estat actual durant un període de temps.

A la comarca de la Safor ja es va signar un acord de custòdia del territori a la finca del Molló de la Creu de Gandia, dins del marc del projecte Patrimoni Verd de Gandia. Ara, des de l’Ecomuseu Vernissa Viu se signa un nou acord en una finca de 4.5 has, anomenada Racó del Pi.

En relació a aquest nou acord de custòdia del territori, l’associació Neroli, especialitzada en l’agricultura ecològica, i la propietària de la finca, s’han compromès a realitzar la reconversió de la finca agrícola en una finca d’agricultura ecològica i alhora crear en ella l’itinerari per la Història dels Conreus del País Valencià, amb el suport de l’Ecomuseu Vernissa Viu. Per la seua banda l’Ecomuseu es compromet a compensar econòmicament (12.000 euros en 2 anys) i tècnicament a l’associació (Voluntariat per la Custòdia). Aquest acord té una durada de 2 anys i pertany a la modalitat d’acords anomenada: “Contracte Agrari de Custòdia”. L’associació i la propietària hauran de complir tot un conjunt de mesures concretes (21 compromisos) que l’Ecomuseu comprovarà abans de fer els pagaments corresponents.

Actualment s’estan negociant un total de 10 acords de custòdia a tota la vall de Vernissa i en breu es materialitzaran en les signatures corresponents.

Des d’ací podeu tenir accés a l’acord agrari de custòdia signat: contracte_agrari_de_custodia_raco_del_pi

Fotografies de Núria Bargues i Rebeca Pascual.

El grup, amb alguna baixa temporal (José) i la col·laboració de participants de l’altre grup (Arnau i Marc) el formen: Borja, Lucia i Maria. A més, comptem amb l’ajuda de tres voluntarioses participants del Consell dels Joves de Gandia: Anna, Tània i … (no recorde el nom de la companya nouvinguda;  perdoneu-me la distracció).

El   propietari dels terrenys, Jesús E. Alonso, ens fa una visita. És un bon conegut. No calen presentacions formals, creguem. Ens diu que li agrada el que estem fent, “que es nota l’afectei l’ estima pel que fem”…

Ens porta una coca de llanda que ha fet la seva dona Conxa,  que té una pinta  irresistible. A més a més, ens du un “altre menjar”: uns fullets de Toponímia del Pobles Valencians, de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (www.avl.gva.es) corresponents a Almiserà i a Ròtova, i dels què Jesús és autor dels textos, per part del CEIC Alfons el Vell (i Josep-Ramon Millet i Pons va fer el recull). Merci!!! Ho anirem assaborint.

Jesús se’n va (s’havia escapat), i nosaltres continuem, a la marxeta, que n’hi ha molta feina per fer, com l’esporgada dels garrofers. Em va vindre al cap una paraula que vaig sentir ahir al Racó del Pi, a un amic albaidí (?) dels de Nerolí, llaurador ecològic: esporgador = descimalador d’oliveres, ciruelers i bresquilleres. Ens comentava que per allà sols gasten esporgar per a referir-se als ceps de raïm, mentre que per referir-se a l’esporgada dels fruiters, diuen “descimalar”. I com que ens fa gràcia, i a més, tenim en les retines imatges de varietat d’arbres fruiters albaidins amb formes de soques, branques i capçades peculiars, doncs fem menció de la curiositat per tal de compartir-la.

I d’esporgar garrofers s’ha emplenat el matí. Borja i Marc amb xerrac ((també anomenat ulldecona a algunes contrades del País); serrucho en castellà),   i amb perxa (pértiga en castellà). (Perquè no tenim motoserra, hehe…).   

La resta de l’equip ha estat fent llenya i muntons de desfer.

L’altra tasca inel·ludible és la de refer els màrgens trencats, i avui ja ho deixem pràcticament acondicionat per al proper dia començar a ficar pedra.

A meitat de matí, repleguem forces amb un bon esmorzar: amanida de tomaca i ceba per acompanyar el panet. Tot un luxe! Cocacola amb glaçons de gel, i de postres, figues primerenques i coca de llanda. I com no, la companyia impagable del garrofer. Ens acompanyen durant una estoneta Francesc i Jordi que, tot i que tenen bastant ocupat el matí, amb tasques necessàries, ens fan una visita fugaç i tasten la coca.  

Salut i bon profit!                                                                                                               José Mª

Divendres, 25 de juliol de 2008

Tasca a una de les finques dels propietaris que han signat un dels acord de custòdia.

Arribada del grup de voluntaris al punt d’encontre a les 08:15h, ens repartim en els cotxes i anem cap a la finca a treballar. Jose Maria és el tècnic que ens ensenyarà les tasques que hem de realitzar hui. Es tracta d’un bancal de ribera, situat en una ombria del riu Vernissa al seu pas per Ròtova.

La feina que hui hem de realitzar és la reconstrucció d’un marge de pedra seca, la neteja del bancal, camí i marges inferiors (ribera), així com el sanejament de les diferents plantes o arbres que hi trobem: garroferes, figueres etcètera. Després de l’explicació de Jose Maria ens posem a la feina, comencem per netejar el camí i la ribera, desbrossant-los i amuntegant les brosses per fer compost. Hem continuat amb la neteja de la resta del bancal, desbrossant allò que ho necessitava i podant les garroferes.

Quan hem acabat aquesta tasca, hem fet una paradeta per esmorzar i agafar forces per al que venia: la reconstrucció d’un marge de pedra seca, del qual hi ha dues parts que han estat tombades per l’erosió amb el riu.

Aquesta feina tracta en un primer moment, hui, d’amuntegar totes les pedres llises i caigudes del mateix marge que es puguen aprofitar per a la seva reconstrucció, en muntons i per grandàries (un de grans, un de mitjanes i un altre de petites; aquestes últimes ens serviran per omplir els buits que formen les pedres de major grandària del marge). Hi ha dues zones del marge que tenen aquest problema, per tant realitzarem aquesta tasca en ambdues parts.

Dijous, 24 de Juliol de 2008

Treball a la finca del Racó del Pi.

El primer que vam fer fou presentar els voluntaris a l’associació que gestiona la finca, Nerolí. Aquesta associació es dedica als conreus de l’agricultura ecològica, i la nostra tasca serà ajudar-los en tot allò que puguem. Una volta fetes les presentacions, la gent de l’associació s’encarregà d’explicar-nos les tasques que durem a terme i a repartir la feina.

El que de moment anem a fer, és desbrossar el que serà el bancal de secà. Allí aniran plantades oliveres, garroferes, plantes aromàtiques, etcètera. D’altra banda, una altra de les tasques a realitzar és la construcció d’un marge de pedra seca d’uns 50 cm d’alçada, perquè la canonada descanse sobre ell, després aquesta la taparem amb terra.

Comencen les tasques de desbrossar, dividint els voluntaris en grups, alguns dels quals s’encarregaran de netejar el camí per accedir al bancal, i uns altres, de la neteja de l’interior del bancal. Les herbes que tallem, les posarem en tres muntons diferents, un de brossa punxosa (argilagues majoritàriament), un de brossa no punxosa (ambdós per a fer compost) i un tercer feix, que serà de romer. Hi haurà voluntaris encarregats de tallar el romer en rames més menudes per fer manolls i poder secar-lo, per aprofitar-lo posteriorment. A l’hora de desbrossar, s’ha d’anar en compte ja que l’associació ha marcat unes herbes que creu són d’interés amb la finalitat que es queden al bancal, per tant, tal volta sols s’hagen de podar per millorar-les un poc o fins i tot, no tocar-les.

A més, l’associació ens ha preparat l’esmorzar, tot casolà i per suposat amb verdura ecològica. Hem tingut tots junts un merescut descans!

Curs de formació. A la imatge, Jesús Villaplana imparteix un mòdul sobre fauna

“A mode de crònica (sense pretensions)”. Per José Mª Peiró.

Esta setmana passada l’Ecomuseu Vernissa Viu va encetar l’esperat voluntariat estiuenc (VOLCAM-Vernissa Viu) amb unes jornades de formació “Coneix la teua vall, la vall del Vernissa”.

Una forma més de fer ecomuseu, d’anar implicant per exemple a gent jove dins d’un projecte , a compartir amb el màxim de gent, doncs és el seu sentit, sentit comú, vaja.
Dijous i divendres pel matí, al Centre Social d’Almiserà, amb una participació jove i inquieta es van impartir tallers i classes al voltant del patrimoni, i la conservació i custòdia del mateix.

Bo, en concret, i per ordre, dijous de bon matí tinguérem l’esclaridora i respectable presència de Jesús Villaplana, per una banda, que ens va apropar la fugidissa fauna d’este territori, donant unes pinzellades des dels invertebrats que podem trobar-nos , amb una especial cura en els que ens podem deixar un mal record, com ara escorpins, centpeus, taràntules i altres aranyes verinoses, himenòpters que poden provocar-nos reaccions adverses així com els consells i recomanacions, tot pensat en les tasques i feïnes de camp que farem al voluntariat.

Com sempre, ens va transmetre l’entusiasme i el respecte per la “gent no humana”(anguiles, madrilles i barbs, rossinyols, blavets, mussols, àligues, sargantanes, gripaus, fagines i rates cellardes i penades, eriçons, jabalins o porcs senglars, teixons,…). En fi, un plaer ensenyar-se troballes d’animals, reflexions i curiositats que sempre aprofiten a tot el món (l’alumnat “aventajat”, què hi tenia i havia, però també tothom, insistim).

Després Paco Sastre, farmacèutic de Ròtova, membre del GEMAS i gran coneixedor del territori ens va regalar amb una xarrada pareguda a la què ja havia agradat molt, fa poc, a un curs de guies de patrimoni, organitzat per la Mancomunitat de Municipis de la Safor i el Col·lectiu Vall de Vernissa. Molt ben estructurada, la seua introducció va fer repàs del medi físic i humà de la vall, des del mateix nom de vall de Vernissa, fins arribar a l’actual topònim, la geologia i la hidrologia, la flora i fauna, la història (i prehistòria), l’estructuració dels cinc municipis actuals, el patrimoni cultural…
L’última intervenció de dijous va ser desenvolupada des de l’Ecomuseu per Rebeca Pascual, que va explicar en què consisteix un /l’ecomuseu, els inicis, els projectes actuals, amb especial menció del voluntariat i la Custòdia.

El segon dia començàrem, de la mà de José Mª Peiró, amb una presentació de la flora i el paisatge vegetal vernissenc explicant i tractant de respondre algunes preguntes com perquè no tenim boscos (de muntanya, de ribera), el paper beneficiós de la vegetació, els reptes de conèixer més els vincles entre la psique humana, la percepció del paisatge, i la consolidació, fins i tot d’un caràcter individual i col·lectiu dels habitants d’un territori.

Un altre forestal, Josep Tortosa ens va preparar un taller sobre custòdia molt agradós i explicatiu.
Va centrar el seu treball de fi de la carrera de Monts (Forests) en la Custòdia del Territori valencià i es notava que sabia

Per acabar les jornades tinguérem un altre mestre de luxe: Rafael Gª Mahiques, llocnouí i professor d’Història de l’Art a la Uni de València. Un cert monòleg (tot i que interactiu) estructurat en reflexions sorgides a partir de l’anàlisi, el coneixement acadèmic i la estima per la terreta. Segons anava parlant, de conceptes com patrimoni global, de la necessitat de conservar, d’una problemàtica que en definitiva “és qüestió de mentalitat”, ens feia reflexionar. I jo anava pensant que calia escriure, reflexionar, continuar “rumiant” idées. Per açò, principalment, m’he possat a escriure estes llínies., conscient de que tampoc tinc la solució però amb desig d’apropar-nos a la “fòrmula màgica” que ens permeta conservar .

Trobe com a tema de reflexió, parlant de mentalitats, eixa tan mediterrània de desfer-se d’allò que és vell, tot el contrari de l’anomenat síndrome de Diògenes que sembla que es basa en guardar-ho tot, i d’un possible punt intermedi, resultat o característic d’una societat més equilibrada i saludable que potser, caldria tindre com a model cap al qual encaminar-se.

Les jornades tindran lloc dijous i divendres proper, al llarg dels dos matins, al centre social d’Almiserà i estan obertes al públic.

Programació de les jornades: punxeu per ampliar-les

L’ecomuseu Vernissa Viu organitza per a dijous i divendres de matí unes jornades de formació, com a complement del “Voluntariat pels conreus valencians”. Les jornades, sota el lema “Coneix la teua vall, la vall del Vernissa” pretenen apropar els participants del voluntariat i el públic que hi vulga participar a aspectes com el patrimoni històric, la fauna i el medi ambient a la vall del Vernissa. A més, també s’hi tractarà el funcionament de l’ecomuseu, la custòda del territori i el voluntariat.

Programació en pdf: curs_de_voluntaris

Font: Gandia TV. Programa Via Natura. Des d’ací, la segona part.