Fulls i materials de treball que anem publicant:
- BUTLLETÍ “EL QUADERN DE L’ECOMUSEU” (en paper). Sol aparèixer dintre de la revista La Falzia.
- Butlletí núm. 4 (dintre de La Falzia, 12. Hivern de 2007.
- Butlletí núm. 3. (2006-2007).
- Butlletí núm. 2 (dintre de La Falzia, núm. 8). Tardor de 2006.
- Butlletí núm. 1: (dintre de La Falzia, núm.7). Primavera de 2006.
- FULLETS:
- Viatge a l’ecomuseu della Judicaria (març-abril de 2008). Novembre de 2007.
4 comments
Comments feed for this article
Novembre 23, 2007 a 8:48 pm
jos
Benvinguda, nova entrada!
De bones a primeres al vore això d’edicions, i com que ací la cosa va de(l) Vernissa, doncs m’en recorde d’alguna editorial amb nom de riu (que us deixe com endevinalla, jeje) El cas és que posats a imaginar, imaginem,encara que mig en broma i per un moment , que “en el temps i una canya” tinguérem unes boniquetes “edicions del Vernissa”…Us feu l’idea?
Bé, ens donem per satisfets si n’hi ha un mínim de constància i d’il·lusió col·lectiva per tal de tirar endavant , de forma que “els treballs i els dies” d’aquesta colla de “gent inquieta”, i de tota la gent dels “pobles silenciosos” hi donen com per a continuar escribint mil i una fulles.
Salve Vernissa!!!
Novembre 30, 2007 a 11:22 pm
vernissaviu
És complicat emular una editorial de la Xara, i molt més del Bullent (és aquesta?) però seria desiatjable en un país normal que pogueren existir nombroses editorials petites que editaren en la llengua i sobre la temàtica de la terra.
Si t’apropes a Quatretonda, hi editen uns “Quaderns quatretondencs” monogràfics. Són senzills i sense massa pretencions, a banda de molt econòmics. Potser això ho supleix la nostra Falzia, que va proporcionant temes, tot i que en dosis diverses i variades -si no t’agrada un article, el botes-.
Calen encara tantes coses per fer d’este un País normal.
Desembre 1, 2007 a 4:44 pm
Jos
“Pues” (doncs) sí, aixina és.
Per cert, que els “Quaderns quatretondencs”, monogràfics, cada vegada d’un tema local, pense, i amb una periodicitat que ara no us puc dir ja que fa temps que no els vaig llegir.
Caldrien tantes coses…com que les “persones humanes” que diria algú, foren veritablement això: éssers naturals i alhora anhelants de tindre trellat i gastar-ho bé. I crec que ací i allà, a tot arreu i en qualssevol temps, doncs en major o menor grau, això és universal, i a la vegada tornem al de sempre: ” Pensar globalment, actuar localment”… En definitiva viure de categoria, “hol·lísticament”, a la nostra terreta ( o siga Diània, una part més de Gàia ).
Salve Vernissa! Salve Mundi!
P.S. Disculpeu el meu llatí.
Desembre 3, 2007 a 8:02 pm
carlos fuster montagud
Només volia donarvos anims amb L’ecomuseu, una iniciativa molt loable per salvar el nostre patrimoni cultural , artistic i natural. Fa falta gent com vosaltres per mantindre viva l’esperança de que les generacions posteriors pugen disfrutar del nostre patrimoni.
Ecomuseu Viu i que siga per sempre!