18 d’agost de 2009
Després d’una setmana de vacances, aprofitant que són festes de Llocnou, hui hem quedat a les 8 a l’entrada d’Alfauir. A poc a poc la gent va arribant, ens distribuïm en cotxes i ens apropem fins a l’inici del camí.
L’accés es fa un poc pesat però, amb un descans abans d’iniciar les tasques, ens hi recuperem. Al davant de nosaltres se’ns presenta el dubte de les tasques, que s’han allargat més del que havíem previst. Tenim ganes, però, d’avançar, acabar-les i veure en un futur proper el resultat cercat.
Hui ha vingut amb nosaltres Vicent Faus, membre del Centre Excursionista de Ròtova, entitat propietària de la bassa i l’entorn, amb qui l’Ecomuseu ha signat un acord de col·laboració per dur a terme estes tasques. Vicent té vacances i s’hi apropa per tirar una maneta, com un voluntari més; des del CER volen comprovar com evoluciona l’aigua (si n’arriba, en quines condicions, etc.) i com està el sol i les parets, ara que ja està pràcticament acabada.
Hui el matí és bastant productiu, la bassa queda pràcticament enllestida, tot i que si hi hagueren hagut més mans de segur que tot haguera restat preparat per la restauració. Treballem amb bastant intensitat. No cal ni dir que la intervenció de Vicent ens ajuda especialment; ell té més experiència i cada cop d’aixada d’ell resulta més efectiu. A la fi n’estem lleugerament satisfets; el treball a la bassa ens ha costat bona cosa però els resultats cada vegada en són més propers.
El final de l’estiu és complicat: els joves apuren els últims dies de l’estiu per preparar els exàmens que tindran els primers dies de setembre. Ho tenim en compte, de cara a properes edicions. També hi ha les festes dels pobles, que des de meitat agost no deixen de donar-se a un poble i un altre dels voltants. I tants altres compromisos.
Havíem previst un voluntariat fins el dia 15 d’agost però l’hem allargat lleugerament, a causa del canvi en els dies d’assistència. Ja tan sols queden un parell de cites. Després caldrà fer balanç i valoracions, a banda d’enllestir les accions complementàries del voluntariat.








1 comment
Comments feed for this article
Agost 26, 2009 a 9:53 am
José Mª
De què m’estava rient? Hehe
No seria del gripauet, que amb la insensibilitat dels guants li apretaven un poquet una paròtida innecessàriament…
Casi casi concluim els treballs què haviem planificat amb una certa dosi d’optimisme, però a pesar de tot no està gens mal, veritat? A més, el poquet que ha quedat representa una mena d’illa pels innumerables nàufrags que no hem pogut rescatar i què ahí trobaran unes condicions propícies per sobreviure fins que acabe la sequera estival.
Això, sí, al valorar i fer balanç , caldrà cercar maneres de contagiar il·lusions i apropar més l’optimisme de l’ecomuseu al Voluntariat.