Diada Estellés
Es tal el frenesí de no parar, sempre fent el que siga, per tal de no parar…i encara que parem el cos, ahí tenim la ment, sense parar, sense parar de cavil·lar, fins i tot preparant un escrit breu al voltant del “poeta de l’Horta”, en el seu aniversari. Tot un referent que ens ajudarà a serenar l’esperit.
De poesia també vivim i per moltes sendes i rierols de la paraula, de forma subtil ens sentim partícips també de l’humil homenatge al poeta.
Ara tan sòls un petit recull, tancant els ulls, cloent els ulls, rememorant, imaginant, visualitzant…

Si cloc els ulls i rememore els anys
veig avançar una aigua de lentes fulles,
fulles de fang o costra de les séquies,
voltades de figueres i canyars,
moreres grans i febrils lledoners.

Llibre d’aigua, 8

Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 4 setembre 1924- València, 27 març 1993)

L’ecomuseu també participarà, fent una classe:

http://www.aefer.es/recursos/formacion/2010/formacion-presencial/triptico%20curso_Carricola_Diversif_prod_rural_y_AE.pdf

Abierta la inscripción al Curso Agroturismo y Estrategias de diversificación económica en el Medio Rural. 10 al 12 de septiembre 2010. Centro de Educación Ambiental “Ametla de Palla”. Carrícola (Vall d’Albaida, Valencia).

Curso Agroturismo y Estrategias de diversificación económica en el Medio Rural
Curso sobre diversificación productiva, agroturismo y producción ecológica. 10 al 12 de septiembre 2010. Centro de Educación Ambiental “Ametla de Palla”. Carrícola (Vall d’Albaida, Valencia).

La producción agraria ya no resulta suficiente para mantener la economía del agricultor y garantizar una renta digna. Ahora es necesario también que se diversifiquen los cultivos y que se ofrezca una serie de servicios de ocio y de contacto con la naturaleza, comida ecológica que complemente esos ingresos y además conciencie a la población de la importancia del campo y de los recursos naturales. Este curso intenta favorecer la diversificación agrícola, como estrategia de futuro para el sector y el desarrollo del medio rural.Para ello se pretende que los alumnos adquieran conocimientos y planteamientos técnicos específicos en hortofruticultura ecológica, en recursos extra agrarios, tales como los Bioitinerarios, y conocer así las potencialidades de los recursos ecológicos. Por lo tanto, este curso se encuadra en la necesidad de fomentar el reciclaje y la formación permanente de los trabajadores agrícolas orientándolos a procesos de producción con métodos más sostenibles y respetuosos con el Medio Ambiente y la Salud de productores y consumidores.

Objetivos
-Estimular el intercambio de experiencias y problemáticas relacionadas con la oferta laboral verde en el medio rural.
-Analizar las experiencias y relacionarla con la diversificación de la producción y el turismo rural como vía alternativa.
-Mejorar el conocimiento del agroecoturismo, turismo cultural, gastronómico y de aventura.
-Ampliar el conocimiento de los recursos locales como oferta de consumo diferenciado.
-Formular nuevas estrategias turísticas y de ocio, y elaboración de rutas temáticas.

Destinatarios
Dirigido a agricultores, técnicos y personas en activo que quieran iniciarse en hortofruticultura ecológica y su transformación dentro de un contexto de diversificación productiva bajo una orientación agroecológica. Quedan excluidos los funcionarios, personal de la Administración, trabajadores de empresas públicas o de empresas con más de 250 trabajadores.
Duración: 24 Horas lectivas

Inscripción al curso
Inscripción y Requisitos:
Rellena el formulario que encontrarás en la web: www.aefer.es
Para formalizar la inscripción es necesario aportar la documentación acreditativa de estar cotizando en la SS, por ejemplo; copia ultima nomina, recibo de autónomos, sello
agrario y copia del DNI. En caso de duda, consúltanos.

Organizado en el marco del proyecto AEFER por:
Sociedad Española de Agricultura Ecológica (SEAE)

Colabora:
Fundación Instituto de Agricultura Sostenible (FIAES)

Apoyan:
Ayuntamiento de Carrícola (Vall d’Albaida)
Patronat Biodivers
Asociación Ametla de Palla
Coordinadora Ecologista Vall d’Albaida (CEVA)

–> Para más información:
Sociedad Española de Agricultura Ecológica
Apdo. 397. Edif. ECA. Camí del Por t s/n
46470 Catarroja ( Valencia)
Tfno: 96 126 72 00. Fax: 96 126 71 22
formacion@aefer.es Esta dirección de correo electrónico está protegida contra robots de spam. Necesitas activar JavaScript para poder verla

Tríptico informativo

Formulario de inscripción

Saludos

Secretaría Permanente de SEAE

Sociedad Española de Agricultura Ecológica (SEAE)
Camí del Port, S/N. Edificio ECA Patio Interior 1º – (Apartado 397)
46470 Catarroja (Valencia, España)
GPS: latitud 39.3941666 (39º 23′ 39″ N)   longitud -0.3816667 (0º 22′ 54″ W)

Teléfono: +34 96 126 72 00   Fax: +34 96 126 71 22   Móvil: +34 600 292 143
eMail: seae@agroecologia.net Web: www.agroecologia.net

Si fem un poc de memòria al voltant d’allò que van suposar les desamortitzacions per a les forestes, muntanyes i monts de les geografies espanyoles del segle XIX, l’intent protector dels primers forestals al realitzar el Catàleg de Monts d’Utilitat Pública, i propostes de caire “neolliberal”, com aquelles proposades al següent article, de sobte imaginem els moviment de péndol al llarg del temps, però amb l’inevitable erosió, desertització i conseqüents repercusions negatives, fins i tot irreversibles, en definitiva, per a la dignitat de la vida humana.
El company i coordindor de l’ecomuseu Xavi Ródenas ens ha passat este article que no us deixarà indiferents, esperem:

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Vender/bosque/nos/empobrece/elpepisoc/20100828elpepisoc_1/Tes

This slideshow requires JavaScript.

Ahir al matí sobre les 7,30 h. el primer protagonista del dia va ser el càlid vent que ens va acompanyar fins a la zona de les Planes, lloc el qual repetim per intentar acabar el mur de pedra que restaurem poc a poc la vegada anterior.

Comencem a treballar en dos grups, mentre uns anem pujant en alçada el marge anterior mesurant-ho amb la llença, l’altre grup intentava també recuperar un altre tros de marge que hi havia a la cantonada a la mateixa alçada.
Seguim amb la tasca de recollir pedres amb diferents mides, treballar-lis una mica si era necessari i seguir amb les peces de puzle.
Després quan ja teniem algunes pedres del marge carejat, reompliem la part posterior amb rebles i pedres més petites.

La calor es feia notar cada vegada més a mesura que avançava el dia, però abans que ens castigués més el sol vam decidir prendre’ns un descans.

El nostre amic Juanma ens va oferir menjar i beguda molt fresca, la qual s’agraïa molt.

Després del merescut descans reprenem de nou la tasca pujant cada vegada més l’alçada del marge, i omplint amb pedres de diferents mides per fer-ho més consistent.

No vam poder rematar la feina, ja que és bastant costós, i el sol acompanyat amb el vent tan càlid ens estava castigant físicament, al cap d’una hora vam decidir deixar-ho ja perquè era impossible suportar la forta calor.

Baixem novament per la senda que haviem recorregut anteriorment fins arribar als cotxes, on vam pujar nosaltres ens marcava 48 °C,  una temperatura que no vaig arribar a creure-m’ho del tot, però després vaig confirmar que si què era la real, ja que a la televisió van anunciar que a València arribem als 45Cº i Sevilla 47 Cº, un dels dies més calorosos de la meva vida (almenys per a mi …).

Esperem poder tornar a rematar el començat, però millor encara que les temperatures no siguin tan altes com aquests dies, per tal de poder treballar en millors condicions.

Mª Jesús Ribes i Gabarda (Susa)

Fotos de l’autora i l’ecomuseu Vernissa Viu

Hem quedat matinet a la plaça del poble de Ròtova. De moment no fa calor però a poc a poc, el sol s’alça i va escalfant-ne l’ambient. Anem a la finca de Jesús Alonso, amb acord de custòdia amb l’ecomuseu.  Feia temps que no hi anàvem i ja tocava, la veritat. Com recordareu,  durant el primer voluntariat de 2008 vam refer dues solcides d’un mur de pedra seca, alhora que arreglàvem un poc els vells garrofers d’este lloc.

En arribar ens sorprén el nivell d’aigua que encara s’aguanta al pont del riu, a estes altures de l’estiu. Sembla que el Vernissa es va recuperant lentament… Per altra banda sorprenem un parell d’agrons dalt d’un gran pi, on segurament s’han quedat descansant per la nit. També s’aprecia el canyar del camí que anava invaïnt l’accés del sender PR-100 i que no fa molt han llevat.

Després de la breu familiarització amb l’entorn i una observació del tall, traguem les ferramentes , ens organitzem i ens posem mans (enguantades) a la faena.

Este hivern s’havien trencat un nou tros de mur i un cimal d’un garrofer.

La nova solcida ens estorba molt.  El marge sembla consitent i fort i no tenim resposta clara de perquè s’ha obert. A pesar de que ja no disponem de més jornades de voluntariat, tractarem d’avançar la faena tot el que es puga.  Separem per tamanys la pedra caiguda, buscant la cara i llevem tot el que podem de terra de la part interna. També tallem encara que siga el més menut del ramerío sec  del garrofer, doncs no hem portat més que tissores, però és convenient evitar que tot el pes del cimal descanse al mur i puga acabar provocant una nova solcida, per la qual cosa, tallem totes les branques adients.

El matí s’envola i ho tenim que deixar el que tenim entre mans amb una llença que anivella una primera fila de pedres grosses encara no tancada i el desig de poder tornar aviat.

El dilluns 16 d’agost l’exposició itinerant Una terra per a viure tots. Custòdia del territori al País Valencià va estar presentada a la Casa de Cultura de Vilallonga per l’Associació Cultural Correllops    http://correllops.blogspot.com/.

Si recordem,  anteriorment l’exposició , procedent d’Avinença (http://www.custodiaterritorivalencia.org/index.php?option=com_content&view=article&id=367%3Apresentado-el-proyecto-quna-terra-per-a-viure-totsq&catid=51%3Anews&Itemid=100031&lang=es ) vam mostrar-la a la sala dexposicions de la Casa de Cultura de Llocnou ( http://vernissaviu.org/index.php?option=com_content&view=article&id=245:una-terra-per-a-viure-tots-custodia-del-territori-al-pais-valencia&catid=47:notesdepremsa&Itemid=64 ).

Ara, una nova oportunitat de veure-la, a la comarca, tot i que en versió reduïda.

A la presentació, cal destacar la visita  d’algunes veïnes del poble, a més d’un grapat de xicones i xicons de Correllops, que ens convidaren a orxata i cervessa artesanals mentre conversàvem al voltant de la custòdia i les “afamades” festes populars.

Aquest matí, ben d’hora com és habitual en gairebé totes les activitats de l’Ecomuseu, hem anat per la partida de les Planes de Ròtova, on té una extensió de muntanya el nostre amic rotoví Juanma Camarena.

Ens ha acompanyat i ens ha transmès part de la  seua saviesa Vicent,  veí de la Font d’en Carròs  amb més de trenta anys d’experiència com a mamposter treballant marges.

Hem avançat amb el cotxe part del camí que arriba fins al territori del nostre amic Juanma, i després hem seguit a peu durant uns 10 minuts fins arribar al punt exacte. Hem estat al mateix temps observant el paisatge que tenien les muntanyes del voltant que és molt bonic.

Amb aixades, cabassos, ganxos, martells i alguna que altra eina més hem començat a arreglar un tros de marge que estava per restaurar, hem tret tota la terra i pedres que havia, ho hem buidat, mentres un altre grup anava traient i carejant pedres per a la posterior reconstrucció del marge.

Vicent ens anava donant els consells i pautes a seguir que ell va d’aprendre durant molts anys.

Després d’esmorçar hem continuat treballant, primer de tot hem posat un cordell o “llença” per poder fer un marge anivellat i poder treballar en alçada més o menys correcta.

Les pedres de baix solen ser les més grans, ja que han de suportar més pes, i després es va omplint de rebles i pedres més  menudes.

Per el moment no hem pogut finalitzar aquest marge,pero hem quedat prou contents de la feina que hem fet avui, la setmana que ve possiblemente tornem per acabar-ho.
Agraïr la col.laboració al amic Juanma per poder reempendre una tasca que està quasi oblidada i al mestre mamposter Vicent.

Mª Jesús Ribes i Gabarda.

Fotos de l’autora i l’ecomuseu Vernissa Viu

This slideshow requires JavaScript.

This slideshow requires JavaScript.

A continuació pengem el missatge que Natxo Serra, bon amic de l’ecomuseu, ens va escriure en conéixer l’activitat de passejada amb el ramat d’Àngel Rodilla, el pastor del Convent:

Hola Ecomuseu,

Vaya tela de actividades que proponéis continuamente, ni en agosto decae, tanta energía solo puede provenir de un amor muy profundo por las raíces propias.

En relación a la actividad que proponéis (acompañar a uno de los últimos pastores de la comarca), quería comentar que como muchos, soy nieto de pastores, en mi caso turolenses, incluso  los hermanos mayores de mi padre, los que aún nacieron en Teruel,  lo fueron en su infancia (muy duras las infancias en aquellas tierras). Asi que el pastoreo me retrotrae al recuerdo de mi abuela, que me contaba cuentos de pastores, y de cómo aprendió a leer y a escribir a escondidas, porque su padre se lo prohibió: las mujeres dedicadas a la tierra y al ganado no tenían por qué saber leer. Aún con esa contradicción, siempre me ha parecido una forma muy noble de vida, muy estimable.

Un abrazo

Natxo Serra