DESPRÉS DE LES CENDRES, TORNEM A COMENÇAR

Vos oferim un article de la companya i escriptora M. Josep Escrivà, sobre el barranc d’Atanasi de Ròtova i la zona creamada a l’incendi de l’abril de 2011.

M. Josep Escriva (BUCOMSA)

Portada de For sale, o 50 veus de la terra, dissenyada per Pau Àlvarez per a Edicions 96. Aquest gnom s’ha convertit en la mascota fidel i agredolça dels nostres recitals.

El dia 9 d’abril de 2011 havíem estat a Morella presentant un espectacle poètic, musical i fotogràfic, amb el títol de For sale, o 50 veus de la terra, basat en un llibre homònim en el qual cinquanta poetes valencians expressen, amb el format del vers, la seua particular relació amb el lloc o la porció de territori que els és emotivament més pròxim.

En el moment de la coordinació del llibre, només s’hi va posar com a exigència que els poemes foren inèdits, i en cap cas no se’n va marcar el to. Però, dels 50 textos, va resultar que la immensa majoria es van fer ressò d’un país maltractat, d’un medi sobreexplotat, d’uns paisatges depredats i, en resum, d’un país posat “en venda” a mercè d’especuladors i de negocis urbanístics sense escrúpols. Aquest resultat va donar peu a acompanyar cada recital amb la projecció d’una sèrie d’imatges esfereïdores que el fotògraf Natxo Francés ens va cedir desinteressadament, i que ell mateix va anomenar, en el seu conjunt, “País en venda”. I igualment va marcar −la resposta dels poetes de For sale−, el caràcter del pròleg que jo mateixa vaig redactar, amb el títol de “Quan els homes escupen a la terra…”, extret d’una citació del “Missatge del Gran Cabdill Seattle al President dels Estats Units d’Amèrica l’any 1855”:

“Allò que s’esdevé a la terra, esdevé, també, als fills de la Terra. Quan els homes escupen a la Terra, s’escupen a ells mateixos. Nosaltres sabem que la Terra no pertany als homes, sinó que l’home pertany a la Terra”.

Un mur monstruós d’edificis entre l’horta i la mar. La mirada sempre compromesa de Natxo Francés ensenya cruament els atemptats urbanístics comesos al nostre país.

L’endemà d’aquell recital sacsejador de consciències adormides, mentre recorria els carrerets de Morella amb la intenció d’endur-me’n alguna instantània fotogràfica, a través d’una finestra oberta, un televisor difonia la notícia catastròfica d’un incendi que, des de la nit de divendres 8, arrasava sense control els termes de Benicolet, Llutxent, Almiserà i Ròtova, entre la Vall d’Albaida i la Safor. Hi vaig seguir tota l’explicació palplantada als peus de la finestra. Les flames havien cremat ja, en aquelles hores matineres del dissabte 9 d’abril, centenars i centenars d’hectàrees. Tot apuntava que el foc havia estat intencionat.

Als pobles del voltant del riu Vernissa, a la Safor, feia anys que un col·lectiu de gent, amics i còmplices de causes comunes, havien posat en marxa un projecte anomenat Ecomuseu VernissaViu, basat en un concepte nou de gestió, d’estudi i valoració d’un territori, del seu patrimoni natural i cultural, amb finalitats científiques educatives i d’optimització racional dels recursos econòmics. Amb l’incendi, una zona importantíssima emmarcada dins d’aquest projecte havia quedat carbonitzada. Només a Ròtova, 400 hectàrees, especialment el barranc d’Atanasi, amb dues reserves de flora i una de fauna, adquirit i gestionat des de fa anys pel Centre Excursionista d’aquest poble.

Foto extreta del bloc A un tir de pedra. El coratge i la implicació de la gent que gestiona aquest espai d’opinió ens mereix gran admiració, i compta amb tot el nostre suport. Ací hi ha la cara i la creu, amb les barrabassades dels polítics que ens malgovernen, i la impressionant resposta crítica, i raonada, de la gent que ja n’està tipa.

En aquells dies, les paraules del cabdill Seattle s’havien quedat enganxades al cap com un martelleig: “quan els homes escupen a la terra, s’escupen a ells mateixos.” No havia tornat a xafar aquella zona des de l’abril fatídic de l’any passat. I tenia pendent el deute amb mi mateixa d’escriure tot això en algun lloc. “Quan els homes escupen a la terra…” em pareixia un títol idoni que expressava l’amargor i el més que justificat sentiment de ràbia i d’impotència.

Recorrent la Ruta dels Monestirs, així es van trobar uns companys un bon tram del camí, a penes uns dies després de l’incendi de l’abril de 2011. Foto: Josep Olaso.

I encara gràcies que almenys els mitjans se’n feren ressò, i s’hi van sentir les veus crítiques d’aquells que ficaren el dit a les nafres de tants càrrecs públics que permeten urbanitzar indiscriminadament en terrenys que, en el cas d’una catàstrofe d’aquestes dimensions, han de ser protegits abans que qualsevol paratge natural. Si disposeu de 15 minuts, us recomane que mireu aquest reportatge produït per Punt 2. Un exemple commovedor de com, a pesar de totes les agressions, la natura segueix el seu cicle ininterrompudament.

“Ròtova. Un camí entre cendres”. Un reportatge de gran qualitat dintre del programa Medi ambient, dirigit per Xelo Miralles. Amb tema musical inclòs del grup Atzukak: “Després del foc”, sobre un poema de David Gironés (min. 13 aprox.) Tot plegat, una joia de vídeo.

Deia que no havia tornat a la zona cremada. Fins diumenge passat. M’hi va acompanyar l’amic, activista incansable, i ara regidor per Ròtova, Jordi Puig. Un 8 de gener; nou mesos justos, casualment, després del drama del foc. Primer ens regalàrem una visió panoràmica de la vall de Vernissa des de dalt del castell de Palma. I després agafàrem, des de Ròtova, el camí que condueix al castigat barranc d’Atanasi. Quasi impresa a la retina duia la fotografia de Xavier Ródenas sobre la qual havíem estat treballant els tres en els últims dies: un tram de senda on les cendres encara fresques de l’incendi deixaven pas al verd indemne. Una metàfora que, presa des del costat de les no-cendres, ens havia de servir com a encoratjament esperançador de cara al nou any. Una amable imatge poètica que, per a sorpresa meua, ens va eixir al pas tot al llarg de la nostra excursió de muntanya. Perquè el barranc d’Atanasi, i el Blanc, continuen mostrant els estralls del foc. Però al voltant dels troncs cremats, i de les vores dels camins, han crescut mates de llentiscle, i de murta, i els margallons ja fa temps que s’espampolen des d’una supervivent soca negra. L’aigua hi continua fent el seu camí, a la font de les Galeries, i generant vida al seu pas. I des de les cavitats dels garrofers, s’hi veuen arrancar amb força tiges noves.

Jordi Puig va fotografiar aquest brot de garrofer imposant-se entre el ramatge carbonitzat d’un pi.

Tot al llarg del camí trobàrem un sotabosc lluent de murtes i de llentiscles. Els troncs negrellosos hi resisteixen per a recordar el dol viscut en aquella terra.

Una altra vegada la natura, imparable, invencible, capaç de sobreposar-se a les agressions, aliena a les misèries caduques dels humans, em va donar una bona lliçó de noblesa: “allò que s’esdevé a la terra, esdevé, també, als fills de la Terra”. Si això és així, el nostre convenciment en la capacitat d’autosuperació, i el missatge constructiu que hem estampat a la foto de Xavi, és ben factible, perquè parteix d’uns fets constatables per qualsevol que s’hi vulga deixar caure. Això és: que més enllà de les cendres, sempre, sempre creix el verd. Faríem bé −a banda de creure en aquesta espècie de fe pagana− d’actuar-hi en conseqüència. Jo començaré per canviar el títolamarg amb què havia pensat encapçalar aquestes línies per un altre de més positiu.

Xavier Ródenas, Jordi Puig i M. J. Escrivà hem volgut compondre aquesta tarja felicitadora de l’any 2012, amb el missatge que un altre model de gestió del territori, i del país en general, és, a banda de possible, vital. I que res ni ningú no ens podrà desviar d’aquest compromís envers nosaltres mateixos.

Jornada “La importància de les nostres llavors per a assegurar la Sobirania alimentària”

UNA CITA INTERESSANT:

El próximo viernes día 13 de Enero tendrá lugar la jornada Biodiversidad y Soberanía Alimentaria “La importancia de nuestras semillas para asegurar la Soberanía Alimentaria”. El acto, organizado por la Escuela de Agreoecología para la Paz, la Cooperación y el Desarrollo Rural Adolfo Pérez Esquivel de CERAI y la Plataforma per la Sobirania Alimentaria del Pais Valencià empezará a las 18,30h en Ca Revolta (Calle Santa Teresa número 10, Valencia)

El acceso a la alimentación sigue siendo el primer problema de la humanidad: no es un problema de escasez, sino de distribución y acceso a los recursos. Nuestro grado de dependencia ha llegado a ser tan elevado que dos de cada tres alimentos que se consumen hoy en cualquier parte del mundo proceden de cultivos cuyas semillas son propiedad de tan sólo diez empresas.  La diversidad biológica agrícola y sus recursos genéticos proporcionan la materia prima que comunidades rurales y  científicos utilizan para mejorar la productividad y la calidad de los productos agrícolas. Estos recursos naturales −limitados y perecederos− son la base de la seguridad alimentaria mundial.

Dentro del concepto de soberanía alimentaria se contempla también el problema del acceso a los recursos genéticos. Las organizaciones de la sociedad civil reivindican un acceso continuo, sin restricciones de derechos de propiedad intelectual para semillas y razas de animales, y una biodiversidad agrícola más amplia; y que la integridad de estos recursos no se vea comprometida por la diseminación de organismos genéticamente modificados. El objetivo de la jornada será explorar el tema del control de los recursos desde una visión alternativa del desarrollo, en donde las comunidades campesinas, en lugar de unas pocas corporaciones, sean las que dispongan de libertad para gestionarlos de acuerdo con las necesidades de Madre Tierra.

 

 

Programa

-    Presentación de la jornada

-    La importancia de la biodiversidad agrícola. Dimensión internacional y local.

o     José Esquinas. Director de la Cátedra de Estudios de Hambre y Pobreza (CEHAP) en la Universidad de Córdoba. 30 años de experiencia en recursos genéticos y biodiversidad agrícola a través de diversos cargos en la FAO (Organización de las Naciones Unidas)

-       Iniciativas locales para la promoción y conservación de la biodiversidad agraria.

o     Marta Ribó. Presidenta de Llavors d’ací

o     Cesareo Casino. Presidente de Asociación ALBAR.

-       Reflexiones y debate.

Que trobeu en l’any 2012 un digne aliat

L’abril de 2011, un incendi (provocat) va arrasar quasi 1.500 ha de territori a cavall entre la vall d’Albaida i la Safor. A Ròtova, bona part del medi natural va quedar devastat pel foc. Però el que no han pogut arrasar les flames és el treball, la perseverança i la confiança de tanta gent que estem convençuts que un altre model de gestió del territori, i de país en general, és, a banda de possible, vital. Res ni ningú ens podrà desviar d’aquest compromís envers nosaltres mateixos.

Volem compartir amb vosaltres −i ens agradaria molt que vosaltres la compartíreu també, en qualsevol dels formats− aquesta imatge, símbol i constatació que, més enllà de les cendres, sempre, sempre creix el verd.

La imatge de Xavi i les paraules de Maria Josep són, segurament, la millor manera de d’expressar-ho. Nosaltres les compartim amb vosaltres des del convenciment que, conegueu o no el barranc d’Atanasi, el verd us creixerà a dintre; perquè el país és farcit de barrancs, vostres i nostres, i el cicle que explica el poema és comú. I, encara més, el desig és compartit.

Per això, feu el que cregueu amb la tarja; ens faria molt feliços si també us és útil per felicitar i engrescar les persones estimades.

Podeu trobar el muntatge en quatre formats:

- Tarja, per a regalar. Imprimeix-la! (21 x 21 cm.). En PDF i en JPG.

– Fons d’escriptori, per al vostre ordinador (JPG, 1280 x 768).

– Marcapàgines. Solament us l’heu descarregar i imprimir (PDF, 7,4 x 21 cm. -en un dinA-4 en caben 4-).

- Fons per al mòbil (JPG).

Esperem que compartiu aquest mostra d’estima i ànims amb les vostres persones estimades.

Salut

Riuraus, a la casa de la cultura de Llocnou

El passat divendres 16 de desembre va tenir lloc la inauguració de l’exposició ‘Art i riuraus’, a la sala d’exposicions de la casa de la cultura de Llocnou de Sant Jeroni, que podreu visitar fins el 15 de gener de 2012.  També es presentà el llibre Els Riuraus valencians, edificis únics al món, a càrrec del seu autor, Lluís Fornés.

L’exposició recull fotografies, imatges i informacions dels riuraus valencians, i ha estat coordinada per l’associació Riuraus Vius. Destaca el conjunt dedicat al gran riurau de Massarrojos. Ací baix vos oferim unes imatges del muntatge de l’exposició.

Taronges de l’ecomuseu cap al Pirineu

Ja estan les taronges ecològiques i de l’ecomuseu al Pirineu. Novament una propietària de la vall i sòcia del Col·lectiu Vall de Vernissa ha aconseguit vendre de forma digna el fruit del seu treball i d’un tracte responsable amb la seua terra. L’ecomuseu Vernissa Viu ha facilitat el canal de consum i la negociació entre les parts afavorint així una producció responsable i un tipus de model territorial i econòmic diferent.
Amb el començament d’aquesta temporada, l’objectiu és fer 4 viatges i donar participació a dos propietaris diferents de la vall. El nostre projecte camina.
Gràcies a tots i totes per la vostra contribució necessària per fer realitat un altre model de territori i de vida. La vostra empenta, les vostres quotes com a socis i sòcies i la vostra energia en paraules, temps i ànims són vitals per seguir endavant amb tot això.

Amistat, papers, sucs, coques i verdures ecològiques

El dissabte passat dia 3 de desembre, va tindre lloc l’assamblea anual d’Avinença (www.custodiaterritorivalencia.org), a la finca on el projecte agroambiental que l’amable i hospitalari amic Paco Tortosa comparteix amb alguna gent més a Carcaixent. La Ribera Alta estava tardorenca, mullada i preciosa com sol estar. Allí, en un entorn magnífic, animats per l’alegria de Paco i per la vitalitat dels seus frescos i dolços sucs de mandarines, taronges i pomelos, ens vam arrimar els membres del moviment per la custòdia del territori al País Valencià. Allí estàvem representants col·lectius ecologistes, socials, de territori, de propietaries amb cura de la terra, de defensa del patrimoni, entre d’altres. Va ser una trobada genial, plena de persones genials que duen endavant molts projectes sense recolzament de cap administració i tots amb moltíssim cor i passió. Són projectes vitals, d’economia verda, responsable amb el territori, generadors d’esperances que sense dubte eren i són la solució d’aquesta pseudocrisi, invisible en culpables i responsables però visible en misèries i víctimes. Molt possiblement si els milions d’euros escampats indignament per les terres valencianes haguessen anat a parar a aquests projectes, estaríem parlant d’altra crisi, perquè tots els projectes parlen de productes de la terra, de proximitat de consum, de propietaries responsables amb el territori, d’estalvi energètic, d’austeritat en la gestió i cura en l’administració, de paisatge, natura i gent i de humiltat amb les persones i amb la terra. Eixe és el lligam que tots els projectes tenien el dissabte a la Ribera Alta.

El president Mario de la SEO Bird Life va tancar un any farcit d’activitats i ple d’accions que en mans d’una gran empresa o d’una administració pública suposarien milers d’euros si no més bé algun milió, però que en les nostres mans sumaven un pressupost de 30.000 euros amb un balanç de 6.000 euros de superàvit, en un mal any d’ajuts, crisi i ignorància entre les administracions i empreses cap al nostre moviment i la custòdia. No estaria gens malament que la mirada i les solucions a la crisi es capgiraren cap a nosaltres i els nostres projectes, que són sens dubte part de la resposta i part de la solució. No estaria gens malament que les xifres creixeren a milers sinó més bé algun milió d’euros perquè els nostres projectes bé que s’ho valen i perquè, si amb 30.000 €, hem fet el que hem fet, amb un milió refaríem aquest país de nou, això si, d’una altra forma i amb altres resultats, podeu estar ben segurs. En fi, el dissabte passat, va ser un gran dia de trobades i d’esperances, d’utopies que van sent realitats. Amunt custòdia, endavant territori!

X. Ródenas

Balanç, disseny de projectes i mirar al futur

Entrem en un nou moment important per al projecte d’ecomuseu. Els mesos de novembre i desembre estem duent a terme la finalització del “Llibre de projectes i custòdia” de l’Ecomuseu Vernissa viu. A més, és moment d’avaluar en clau interna, però també amb vosaltres, la tasca duta a terme estos anys.

Fer balanç, avaluació, per poder traçar el futur proper. Per tot això, estem preparant reunions, qüestionaris i altres activitats per prendre’n bona nota. A més, també anirem presentant-vos unes poques novetats. Temps al temps, i a poc a poc, l’ecomuseu es cou, en el millor sentit del terme.

Espere que ens ajudeu i ens acompanyeu en aquestes noves etapes de cara al futur.

Ja estem a Twitter. Ens hi seguiu?

Un dels reptes dels darrers temps per a qualsevol projecte és saber emprar les xarxes socials per poder dialogar amb la gent, per rebre’n opinions i per poder difondre millor un missatge. És el que sovint hem anomenat societat en xarxa, individus i associacions interconnectades que col·laboren per aconseguir una tendència de treball, una direcció o un mateix projecte. Bé, nosaltres ens estem posant. El twitter només és un pas més. I no substitueix en cap cas ni desplaça cap altre projecte en marxa o previst. Ni que siga com a ferramenta, que esperem aprendre a usar de manera efectiva i professional -passeu-me la paraula-, ens servirà per continuar treballant per fer realitat l’Ecomuseu Vernissa Viu.
@vernissaviu  ja és a Twitter. Ens hi seguiu?

Exposició ‘La natura teixida’ a Gandia

A partir del 21 d’octubre a l’11 de desembre de 2011, la Casa de Cultura Marqués de González de Quirós, acollirà l’exposició “Fibres. La natura teixida”, de la col·lecció etnològica de Gandia i Frederic Artés.

Un projecte que no pretén ser un producte turístic…

Hui ens hem apropat a la Facultat d’economia de la Universitat de València. L’Ecomuseu explicava el seu projecte i les connexions amb el turisme cultural al mòdul “Seminari de direcció d’empreses turístiques”, del ‘Màster en direcció i planificació del turisme’. De nou, hem d’agrair la invitació de Pau Rausell.
Ja hem dit en moltes ocasions que el principal objectiu de l’ecomuseu no és crear un producte turístic. Aquest és només un dels pilars, podríem dir, accessori. No obstant, ara sí ara també, ens veiem obligat a reflexionar-ne i participar en estos fòrums, que d’altra banda resulten ben enriquidors.
L’objectiu global del mòdul és apropar els alumnes a la realitat del sector a través d’una sèrie de conferències i activitats del sector. En particular, el seminari en Turisme Cultural i Urbà procura aportar visions que des de diferents perspectives professionals ens aproximen al fenomen emergent del turisme cultural i urbà.

Després de la preceptiva explicació, més o menys descriptiva, dels objectius de l’ecomuseu, Xavi Ródenas ha fet una mena de taller on ha intentat fer partíceps els i les alumnes del màster de les ferramentes i els condicionants que s’entremesclen en la complicada empresa de gestionar un projecte relacionat amb el territori.